Licopodiàcies
Lycopodiaceae  | |
|---|---|
 Licopodi annotí | |
| Taxonomia | |
| Regne | Plantae |
| Classe | Lycopodiopsida |
| Ordre | Lycopodiales |
| Família | Lycopodiaceae P.Beauv. ex Mirb., 1802 Lycopodiaceae |
.svg){kind=icon}
Les licopodiàcies (Lycopodiaceae) són una família de plantes vasculars sense llavors de la classe Lycopodiopsida, que inclou els licopodis. Com tots els pteridòfits no produeixen flors ni llavors. Aquestes plantes presenten alternança de generacions i l'individu principal és un esporòfit que produeix espores. Estan relacionades amb les plantes vasculars més primitives. Els esporangis són molt petits i es reuneixen en estructures especialitzades (esporofil·les) situades habitualment a l'àpex d'un brot. Hi ha espècies descrites a tot el mon, però bàsicament a les regions intertropicals.
Taxonomia
[modifica]La taxonomia dels pteridòfits roman un camp d'estudi on sovint es presenten noves propostes de classificació i altres es fan obsoletes. El juny de 2024 es va publicar la Checklist of Ferns and Lycophytes of the World que reconeixia els següents 17 gèneres com a membres de les licopodiàcies[1] que van ser reconeguts tots per la classificació del Grup de Filogènia de Pteridofits de 2016,[2] excepte el gènere Brownseya, descrit el 2021[3]
- Lycopodiaceae
- Sb.F Huperzioideae Wagner & Beitel ex Øllgaard
- Huperzia s.s. Bernhardi
- Phylloglossum Kunze
- Phlegmariurus (Herter) Holub
- Sb.F Lycopodielloideae Wagner & Beitel ex Øllgaard
- Brownseya Zhang et al.
- Palhinhaea Franco & Vasconcellos
- Lateristachys Holub
- Pseudolycopodiella Holub
- Lycopodiella Holub
- Sb.F Lycopodiastroideae Zhang & Zhou
- Lycopodiastrum Holub ex Dixit
- Sb.F Lycopodioideae Eaton ex Øllgaard
- Diphasiastrum Holub
- Lycopodium s.s. von Linné
- Spinsorusulum Haines
- Pseudolycopodium Preslia ex Holub
- Pseudodiphasium Holub
- Austrolycopodium Holub
- Dendrolycopodium Haines
- Diphasium Presl ex Rothmaler
- Sb.F Huperzioideae Wagner & Beitel ex Øllgaard
les esporofil·les Segons les mateixes fonts hi ha al voltant de cinc-cents espècies de licopodiàcies.
La subfamília de les Huperzioideae és sensiblement diferent de la resta de licopodiàcies, ja que els esporangis no formen un estròbil al capdamunt de les tiges fèrtils si no que formen una mena de sorus isolats a l'axil·la de les fulles fèrtils (esporofil·les) situades entremig de la tija. En algunes obres científiques van rebre categoria de família (huperziàcies), encara que no ha estat acceptada per tots.
Usos
[modifica]Hi ha diverses espècies medicinals i també espècies tòxiques. Els fabricants de violins van fer servir les espores durant segles per a tapar porus de la fusta.[4]Una pólvora coneguda com a «pols de lycopodium», feta amb les espores seques es feia servir en els teatres victorians per a crear efectes de flames de combustió ràpida, brillant i amb poca calor.[5]
Referències
[modifica]- ↑ «world ferns» (en anglès). worldplants.de. [Consulta: 27 gener 2025].
- ↑ PPG I (2016), "A community-derived classification for extant lycophytes and ferns", Journal of Systematics and Evolution 54 (6): 563–603, DOI 10.1111/jse.12229
- ↑ «Brownseya serpentina (Kunze) Li Bing Zhang, L.D.Sheph., D.K.Chen, X.M.Zhou & H.He» (en anglès). worldplants.de. [Consulta: 27 gener 2025].
- ↑ «Fusta de violí». Espores La veu del Botànic, 10-12-2015. [Consulta: 5 febrer 2026].
- ↑ John A. Rice, "Operatic Pyrotechnics in the Eighteenth Century"