Licurg d'Esparta

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula personatgeLicurg d'Esparta
Tipus ésser humà
Dades
Sexe home
Ocupació polític
Mort Esparta
Família
Fills Pelops of Sparta Tradueix
Altres
Càrrec rei d'Esparta
Modifica dades a Wikidata

Licurg (Lycurgus, Λυκοῦργος) fou un espartà que tot i no ser de sang reial fou elegit rei d'Esparta vers el 220 aC junt amb Agesípolis III, a la mort de Cleòmenes III, sembla que després de subornar als èfors.

No va tardar a deposar al seu col·lega (vers 215 aC) i es va erigir en únic monarca, però sota el control dels èfors. Li donava suport un partit que era propera a la Lliga Etòlia, i que va escoltar les peticions de l'enviat de la Lliga, Macates, de fer la guerra a Filip V de Macedònia i a la Lliga Aquea. Els espartans van envair Argòlida i van ocupar diverses ciutats i van assetjar la fortalesa anomenada Ateneum al districte de Belbina, que Megalòpolis reclamava com a pròpia; es va demanar l'ajut de l'aqueu Àrat però aquest va trigar i els espartans van ocupar la fortalesa (219 aC)

El mateix any es va escapar per poc amb vida, per una conspiració encapçalada per Quiló i es va refugiar temporalment a Pel·lene a la frontera occidental de Lacònia. El 218 aC va fer una incursió a Messènia mentre l'etoli Dorimac envaïa Tessàlia amb l'objectiu d'apartar a Filip de Macedònia del setge de Palus, però Filip va envair Etòlia, i va enviar a Messènia al general Eperat. Licurg no va tenir gaire èxit a Messènia i també va fracassar en un atac a Tegea i en l'intent de tallar el pas a Filip als passos de Menàlion quan tornava d'una breu invasió de Lacònia.

Una mica després fou acusat davant els èfors, falsament, de propòsits revolucionaris i va haver de fugir a Etòlia.

El 217 aC els èfors van descobrir la falsedat de l'acusació i el van cridar de nou, i llavors va fer un altre atac a Messènia on s'havia d'unir al general etoli Pírries, però aquest darrer va ser rebutjat quan va intentar creuar la frontera i Licurg va haver de tornar a Esparta.

Va morir el 210 aC i Macànides va assolir la tirania. Va deixar un fill de nom Pèlops que fou executat per ordre de Nabis el 205 aC.