Lidia Falcón

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaLidia Falcón
Lidia Falcón 2012 (cropped).jpg
Lidia Falcón (2012)
Dades biogràfiques
Naixement Lidia Falcón
13 de desembre de 1935 (1935-12-13) (82 anys)
Madrid
Activitat professional
Camp de treball Feminisme
Ocupació Escriptora, política i advocadessa
Període en actiu 1947 –
Gènere Dramatúrgia i assaig
Altres dades
Partit polític Partido Feminista de España
Partit Socialista Unificat de Catalunya
Pares César FalcónEnriqueta O'Neill de Lamo
Parents

Lloc web Lloc web oficial
IMDB: 1931375
Modifica dades a Wikidata

Lidia Falcón O'Neill (Madrid, 1935)[1][2] és una advocada i periodista feminista. Ha fundat les revistes Vindicación Feminista i Poder y Libertad, ha creat el Club Vindicación Feminista, el Partido Feminista de España i la Confederación de Organizaciones Feministas del Estado Español i ha participat en el Tribunal Internacional de Crims contra la Dona de Brussel·les.[3] D'altra banda, també ha estat militant del PSUC.

Ha escrit una quarantena de llibres, entre els quals hi ha Cartas a una idiota española, Mujer y poder político i Los nuevos mitos del feminismo.[3] Des de 1979 dirigeix Poder y Libertad i codirigeix l'editorial de publicacions Vindicación Feminista.

Biografia[modifica]

Lidia Falcón O'Neill va néixer a Madrid el 1935, filla d'una relació extramatrimonial de l'escriptor peruà César Falcón i de l'escriptora espanyola Enriqueta O'Neill. Es va traslladar a Barcelona als cinc anys, on va estudiar Art Dramàtic (es llicencià el 1959), Dret (1960) i Periodisme (1961). És també doctora en Filosofia (1991). Ha exercit com a advocada durant més de cinquanta anys a través del seu bufet propi i al Gabinete Jurídico para la Mujer, orientant la seva activitat a la defensa dels drets de les dones, dels treballadors i dels perseguits politics. Fundà les revistes Vindicación Feminista (1976) i Poder y Libertad (1979), que dirigeix actualment. Ha estat creadora de multitud d'iniciatives associatives, polítiques i editorials, com ara les Ediciones de Feminismo (1976), el Col·lectiu Feminista de Barcelona (1976), l'Organització Feminista Revolucionària (1977), el Partido Feminista de España (1979), els Club Vindicación Feminista de Barcelona (1980) i Madrid (1986), la Federación de Clubs Vindicación Feminista (1988), Vindicación Feminista Publicaciones (1988) i la Confederación de Organizaciones Feministas (1996). Com a resultat de la seva llarga militància ha esdevingut la líder més internacionalment coneguda del feminisme espanyol. A més de les seves nombroses col·laboracions als mitjans escrits i audiovisuals, ha publicat una quarantena d'obres de temàtica diversa, com ara assaigs traduïts a diversos idiomes, autobiografies i obra teatral i narrativa.[4]

L'any 2007 va ser guardonada amb la Rosa del Desert, en reconeixement a la seva trajectòria professional i social.[3] L'octubre de 2014 signà un manifest en contra la independència de Catalunya.[5]

Obra publicada[modifica]

Assaig[modifica]

  • Sustituciones y fidecomisos. Barcelona: Nereo, 1962.
  • Historia del trabajo. Barcelona: Plaza & Janés, 1963.
  • Los derechos civiles de la mujer. Barcelona: Nereo, 1963.
  • Los derechos laborales de la mujer. Montecorvo, 1964.
  • Mujer y sociedad. Barcelona: Fontanella, 1969; Madrid: Vindicación Feminista, 1996.
  • La razón feminista. Tom I. Barcelona: Fontanella, 1981.
  • La razón feminista. Tom II. Barcelona: Fontanella, 1982.
  • Violencia contra la mujer. Madrid: Vindicación Feminista, 1991.
  • Mujer y poder político. Madrid: Vindicación Feminista, 1992. 2ª ed. Madrid: Kira Edit, 2000.
  • La razón feminista. Edición resumida. Madrid: Vindicación Feminista, 1994.
  • Trabajadores del mundo ¡Rendios! Madrid: Akal, 1996.
  • Amor, sexo y aventura en las mujeres del Quijote. Madrid: Vindicación Feminista, 1997.
  • Los nuevos mitos del feminismo. Madrid: Vindicación Feminista, 2001.
  • La violencia que no cesa. Recopilación de artículos. Madrid: Vindicación Feminista, 2003.
  • Las nuevas españolas. Madrid: La esfera de los libros, 2004.

Crònica[modifica]

  • En el infierno. Ser mujer en las cárceles de España. Barcelona: Ediciones de Feminismo, 1977.
  • Viernes 13 en la calle del Correo. Barcelona: Planeta, 1981.
  • El varón español en búsqueda de su identidad. Barcelona: Plaza & Janés, 1984.
  • El alboroto español. Barcelona: Fontanella, 1984.

Narrativa[modifica]

  • Cartas a una idiota española. Barcelona: Dirosa, 1974; Madrid: Vindicación Feminista, 1989.
  • Es largo esperar callado. Barcelona: Pomaire, 1975. Madrid: Vindicación Feminista / Hacer, 1984.
  • El juego de la piel. Barcelona: Argos Vergara, 1983.
  • Rupturas. Barcelona: Fontanella, 1985.
  • Camino sin retorno. Barcelona: Antrophos, 1992.
  • Postmodernos. Madrid: Libertarias-Prodhufi, 1993.
  • Clara. Madrid: Vindicación Feminista, 1993.
  • Asesinando el pasado. Madrid: Kira Edit & Vindicación Feminista, 1997.
  • Al fin estaba sola. Barcelona: Editorial Montesinos, 2007.
  • Un mujer de nuestro tiempo. Barcelona: Editorial Montesinos, 2009.

Biografia[modifica]

  • Los hijos de los vencidos. Barcelona: Pomaire, 1978; Madrid: Vindicación Feminista, 1989.
  • Lidia Falcón. Memorias políticas (1959-1999). Barcelona: Planeta, 1999; Madrid: Vindicación Feminista, 2002.
  • La vida arrebatada. Barcelona: Anagrama, 2003.

Teatre[modifica]

  • Crea fama y échate a dormir, 1947
  • En el futuro, 1957.
  • Un poco de nieve blanca, 1958.
  • Los que siempre ganan, 1970.
  • Con el siglo. Estrenada a Barcelona i a Atenes el 1982.
  • Las mujeres caminaron con el fuego del siglo. Barcelona, 1982.
  • Parid, parid malditas, 1983. Representada a Barcelona el 1986 i 1987.
  • Siempre deseé el amor, 1983.
  • La hora más oscura, 1987.
  • Tres idiotas españolas, Madrid, 1987; Gijón, 1988; Valèncai i Bilbao, 1990.
  • Tu único amor, 1990.
  • Emma, 1992.
  • Teatro. Cinco obras. Madrid: Vindicación Feminista, 1994.
  • Ellas y sus sombras, 1995.
  • La hora más oscura; Emma; Atardeceres. Madrid: Vindicación Feminista, 2002.
  • ¡Vamos a por todas! Madrid: Asociación de Autores de Teatro, 2002.

Fons personal[modifica]

El seu fons personal es conserva a l'Arxiu Nacional de Catalunya. El fons aplega la documentació produïda i aplegada per Lidia Falcón com a resultat de la seva activitat familiar i pròpia. Inclou el testimoni de la seva formació acadèmica i l'administració del patrimoni familiar. Destaca la documentació laboral i política de la seva mare Enriqueta O'Neill de Lamo a la Delegació de Premsa i Propaganda del Ministeri d'Educació a Barcelona (1939-1944), que constitueix un testimoni destacat de l'exercici de la censura i les relacions del règim franquista amb les autoritats alemanyes durant la Segona Guerra Mundial. També, la relativa a l'activitat personal de diversos membres de la seva família (José Bernabé Oliva, Elíseo Bayo Poblador, Carlos París Amador i Regina Bayo-Borrás, principalment). El fons inclou el testimoni de la seva vinculació laboral amb la societat "Lucas y Alsina", amb la "Compañía de Productos Electrónicos" (COPRESA) i a "The American School of Barcelona", de la seva adscripció als col·legis professional d'advocats i petites mostres de la seva obra jurídica. En aquest àmbit, però, destaca de forma molt important pel seu volum i interès el miler d'expedients de clients del seu gabinet jurídic, testimoni de quaranta anys d'activitat professional. Els complementen altres documents relatius a la gestió del bufet propi i del "Gabinete Jurídico para la Mujer" durant els anys noranta del segle passat. Pel que fa a l'activitat creativa, el fons inclou un important nombre d'originals mecanoscrits de la seva producció en l'àmbit autobiogràfic, la novel·la, el teatre, l'assaig, el món de l'edició i l'activitat periodística. Així mateix, el fons incorpora un volum notable de correspondència en l'àmbit espanyol i internacional. Pel que fa a l'activitat política, destaca la documentació judicial i penitenciària dels darrers anys del franquisme. El fons aplega també el testimoni de la participació de la productora en nombrosos congressos i conferències d'àmbit internacional, viatges, entrevistes i publicacions sobre Lidia Falcón. Finalment, com a recursos d'informació hi ha dossiers temàtics de tema jurídic i feminista, publicacions periòdiques, documentació impresa i retalls de premsa. En el seu conjunt el fons permet una aproximació detallada i completa a la trajectòria professional, a la producció creativa i a l'activitat de la productora dins la lluita feminista, aspecte, aquest darrer, que cal complementar amb la documentació conservada dins el fons "Partido Feminista de España - Club Vindicacion Feminista".[6]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lidia Falcón Modifica l'enllaç a Wikidata