Lieja-Bastogne-Lieja 2014

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
 ←  Lieja-Bastogne-Lieja 2014  → 
Detalls de la cursa
Data 27 d'abril de 2014
Distància 263,0 km
País Bèlgica Bèlgica
Sortida Lieja
Arribada Ans
Inscrits 197
Finalitzen 136
Palmarès
Vencedor  Simon Gerrans (AUS) (Orica-GreenEDGE)
Temps del vencedor 6h 37' 43" (39,676 km/h)
Segon  Alejandro Valverde (ESP) (Movistar Team)
Tercer  Michał Kwiatkowski (POL) (Omega Pharma-Quick Step)

La Lieja-Bastogne-Lieja 2014 va ser l'edició número 100 de la clàssica ciclista Lieja-Bastogne-Lieja. Es disputà el diumenge 27 d'abril de 2014 sobre un recorregut de 263,0 km i fou la tretzena prova de l'UCI World Tour 2014. Aquesta fou la darrera de les tres curses de les Ardenes, després de l'Amstel Gold Race i la Fletxa Valona.

El vencedor final fou l'australià Simon Gerrans (Orica-GreenEDGE), que s'imposà en un llarg esprint a l'espanyol Alejandro Valverde (Movistar Team) i al polonès Michał Kwiatkowski (Omega Pharma-Quick Step), segon i tercer respectivament.[1]

Equips participants[modifica | modifica el codi]

El 28 de febrer de 2014 l'organitzador va fer públic els set equips convidats, que s'afegien als divuit World Tour que tenen la presència assegurada.

Núm. Codi Equip
1-8 GRS USA Garmin-Sharp
11-18 KAT RUS Team Katusha
21-28 MOV ESP Movistar Team
31-38 ALM FRA AG2R-La Mondiale
41-48 LAM ITA Lampre-Merida
51-58 AST KAZ Astana
61-68 BMC USA BMC Racing Team
71-78 OGE AUS Orica-GreenEDGE
81-88 FDJ FRA FDJ.fr
91-98 BEL NED Belkin
101-108 SKY GBR Team Sky
111-118 TCS RUS Team Tinkoff-Saxo
121-128 LTB BEL Lotto-Belisol
Núm. Codi Equip
131-138 GIA NED Giant-Shimano
141-148 IAM CHE IAM Cycling
151-158 CAN ITA Cannondale
161-168 OPQ BEL Omega Pharma-Quick Step
171-178 TFR USA Trek Factory Racing
181-188 TSV BEL Topsport Vlaanderen-Baloise
191-198 EUC FRA Europcar
201-208 TNE DEU NetApp-Endura
211-218 COF FRA Cofidis
221-228 MTN RSA MTN Qhubeka
231-238 WGG BEL Wanty-Groupe Gobert
241-248 COL COL Colombia

Recorregut[modifica | modifica el codi]

El recorregut comptarà amb deu cotes puntuables, una menys que en l'edició anterior, tot i que es recupera l'ascensió a La Roche-Aux-Faucons, cota que suprimida el 2013.[2]

Núm. Nom Km Llargada Pendent
1 Cota de La Roche-en-Ardenne 70 2,8 6,2
2 Cota de Saint-Roch 123 1,0 11
3 Cota de Wanne 167 2,8 7,2
4 Cota de Stockeu 173,5 1,0 12,2
5 Cota de Haute-Levée 179 3,6 5,6
6 Cota de Vecquée 201 3,1 6,4
7 Cota de La Redoute 218,5 2,0 8,9
8 Cota de Forges 231,5 1,9 5,9
9 Cota de La Roche-aux-Faucons 243,5 1,5 9,3
10 Cota de Saint-Nicolas 257,5 1,2 8,6

Desenvolupament de la cursa[modifica | modifica el codi]

La cursa començà amb l'absència de dos dels favorits, Chris Froome (Team Sky), afectat per una infecció pulmonar[3] i Carlos Betancur (AG2R-La Mondiale), víctima d'un procés febril.[4] Després d'uns quilòmetres inicials de tempteig, en el quilòmetre 12 es formà una escapada integrada per Pirmin Lang (IAM Cycling), Michel Koch (Cannondale), Jacobus Venter (MTN Qhubeka), Matteo Bono (Lampre-Merida), Pieter Jacobs (Topsport Vlaanderen-Baloise) i Marco Minnaard (Wanty-Groupe Gobert).[4] Ràpidament augmentaren les diferències fins a tenir 15' 50" en passar per la cota de La Roche-en-Ardenne (70 km). L'esprint especial de l'edició número 100, instal·lat al quilòmetre 100, al pas per Bastogne, va ser guanyat per Michel Koch, en un moment en què el BMC Racing Team, Movistar Team, Omega Pharma-Quick Step i Lotto-Belisol van incrementar una mica el ritme del gran grup. Al pas per la cota de Wanne (km 167) la diferència disminueix fins als 7' 30". En iniciar la Cota de La Redoute queden sols al capdavant Bono i Venter, però amb una diferència mínima sobre els favorits. Bono és el darrer dels escapats en ser neutralitzat en començar l'ascens a la cota de La Roche-aux-Faucons. En aquesta cota Julián Arredondo i Domenico Pozzovivo llencen un dur atac que no serà reduït fins a manca de 12 km. Pozzovivo ho torna a intentar en la darrera cota de la cursa, la de Saint-Nicolas, aquesta vegada acompanyat per Giampaolo Caruso (Team Katusha). Per darrere Philippe Gilbert (BMC Racing Team) i Alejandro Valverde (Movistar Team) augmenten el ritme i agafen a Caruso en el darrer revolt, on Daniel Martin (Garmin-Sharp), que havia entrar en primera posició cau. En un llarg esprint amb una vintena de ciclistes Simon Gerrans (Orica-GreenEDGE) és el més ràpid, seguit per Valverde i Michał Kwiatkowski (Omega Pharma-Quick Step).[1][4][5]

Classificació final[modifica | modifica el codi]

Ciclista Equip Temps UCI World Tour
Punts
1  Simon Gerrans (AUS) Orica-GreenEDGE 6h 37' 43" 100
2  Alejandro Valverde (ESP) Movistar Team m. t. 80
3  Michał Kwiatkowski (POL) Omega Pharma-Quick Step m. t. 70
4  Giampaolo Caruso (ITA) Team Katusha m. t. 60
5  Domenico Pozzovivo (ITA) AG2R-La Mondiale + 3" 50
6  Tom-Jelte Slagter (NED) Garmin-Sharp + 3" 40
7  Roman Kreuziger (CZE) Team Tinkoff-Saxo + 3" 30
8  Philippe Gilbert (BEL) BMC Racing Team + 3" 20
9  Daniel Moreno (ESP) Team Katusha + 5" 10
10  Romain Bardet (FRA) AG2R-La Mondiale + 6" 4

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 «Gerrans le gana a Valverde una Lieja bloqueada». El Mundo Deportivo, 27-04-2014 [Consulta: 28 abril 2014].
  2. Cols et Côtes pàgina oficial
  3. EFE «Chris Froome no tomará la salida en la clásica de las Ardenas». El Mundo Deportivo. EFE, 27-04-2014 [Consulta: 29 abril 2014].
  4. 4,0 4,1 4,2 «Gerrans, et l'élève dépasse le maître» (en francès). letour.fr, 27-04-2014 [Consulta: 29 abril 2014].
  5. Bernaola, Enrique «Gerrans tapona a Valverde» (en castellà). Marca, 27-04-2014 [Consulta: 29 abril 2014].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]