Vés al contingut

Lilí Álvarez

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaLilí Álvarez
Imatge
(1926) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) Elia María González-Álvarez y López-Chicheri Modifica el valor a Wikidata
9 maig 1905 Modifica el valor a Wikidata
Roma Modifica el valor a Wikidata
Mort8 juliol 1998 Modifica el valor a Wikidata (93 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacementiri de l'Almudena Modifica el valor a Wikidata
ResidènciaMadrid Modifica el valor a Wikidata
Lateralitatdretana Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciótennista, geneta, esquiadora, patinadora artística sobre gel, esquiadora alpina, esportista, periodista esportiva, activista pels drets de les dones, escriptora, periodista, pilot d'automobilisme, feminista Modifica el valor a Wikidata
Nacionalitat esportivaEspanya Modifica el valor a Wikidata
Esporttennis
patinatge artístic
esports eqüestres
esquí alpí Modifica el valor a Wikidata
Disciplina esportivaindividual femení Modifica el valor a Wikidata
Mà de jocdretana Modifica el valor a Wikidata
Participà en
4 maig 1924Jocs Olímpics d'Estiu de 1924 Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm2851959
Find a Grave: 14413689Modifica el valor a Wikidata

Elia María González-Álvarez i López-Chicheri, més coneguda com a Lilí Álvarez (Roma, 9 de maig de 1905 – Madrid, 8 de juliol de 1998) va ser una pluriesportista, escriptora i periodista espanyola. Va practicar nombrosos esports, destacant com a tennista i patinadora, encara que també va practicar esquí, alpinisme, equitació, billar i va pilotar cotxes de carreres. Va ser una pionera de l'esport femení espanyol.[1][2]

Biografia

[modifica]

Va néixer a l'hotel Flora de Roma (Itàlia) durant una llarga estada dels seus pares. Es va criar a Suïssa i des d'una edat primerenca va començar a competir en una gran diversitat d'esports.

El 1934 Lilí d'Álvarez es va casar amb l'aristòcrata francès Jean de Gaillard de la Valdène, comte de Valdéne. El 1939, va perdre el seu únic fill i la parella aviat es va separar. Va tornar a la seva llar a Espanya el 1941 on va continuar activa en els esports i va començar a escriure sobre assumptes femenins i religiosos.

Va fundar el Seminario de Estudios Sociológicos sobre las Mujeres l'any 1960 amb altres dones com María Laffitte y Pérez del Pulgar, Consuelo de la Gándara, Elena Catena de Vindel, María Salas Larrazábal, Pura Salas Larrazábal, Concepción Borreguero Sierra i María Jiménez de Obispo el Valle, amb l'objectiu d'aconseguir ser un espai de reflexió, diàleg i investigació al voltant de les dones a Espanya. Hi va pertànyer fins a la seua desaparició el 1986.[3]

Lili d'Álvarez va morir a Madrid en 1998.

Torneigs de Grand Slam

[modifica]

Individual: 3 (0−3)

[modifica]
Resultat Núm. Any Torneig Oponent Marcador
Finalista1.1926Wimbledon Championships Kitty McKane Godfree2−6, 6−4, 3−6
Finalista2.1927Wimbledon Championships (2) Helen Wills2−6, 4−6
Finalista3.1928Wimbledon Championships (3) Helen Wills2−6, 3−6

Dobles femenins: 1 (1−0)

[modifica]
Resultat Núm. Any Torneig Parella Oponents Marcador
Guanyadora1.1929Internationaux de France Cornelia Bouman Bobbie Heine
Alida Neave		7−5, 6−3

Dobles mixts: 1 (0−1)

[modifica]
Resultat Núm. Any Torneig Parella Oponents Marcador
Finalista1.1927Internationaux de France Bill Tilden Marguerite Broquedis
Jean Borotra		4−6, 6−2, 2−6

Carrera com a tennista

[modifica]

Lilí Álvarez va ser una pionera en el tennis femení espanyol i va ser la jugadora més dominant del seu país durant la dècada de 1920. Entre 1926 i 1928 va disputar tres finals consecutives a Wimbledon. El 1929 Álvarez va fer equip amb la jugadora holandesa Cornelia Bouman per guanyar el títol en dobles femenins en Roland Garros. Dos anys abans, perdria el títol de dobles mixt formant duo amb Bill Tilden.

El primer torneig que va guanyar va ser el campionat de Ginebra, amb 14 anys, el 1919. Va participar en dobles al costat de Rosa Torras en els Jocs Olímpics de París de 1924, on va arribar fins a quarts de final en la modalitat individual, sent l'esportista que més lluny va arribar de tota la delegació espanyola. També va disputar la modalitat de dobles femenins arribant a vuitens de final al costat de Torras.

Lilí Álvarez va tenir una brillant actuació en els torneigs francesos de terra batuda celebrats a la Costa Blava. Campionats com Montecarlo, Canes, Niça, Menton o Le Touquet, van ser torneigs habituals en el palmarès de Lilí durant gairebé tota la dècada dels 20 i principis dels 30.[4][5][6]

A Anglaterra va conquerir en 1926 el torneig de Beckenham, derrotant en la final la vuit cops campiona de l'Obert dels Estats Units Molla Mallory, la qual cosa seria preludi de la seva bona actuació en el Torneig de Wimbledon.[7]

El 1930, Lilí Álvarez va guanyar el Torneig de Roma, campionat considerat com el tercer més important d'Europa; cap espanyola no va aconseguir alçar la copa de campiona fins que ho va fer Conchita Martínez el 1993. A l'hivern viatjà a Sud-amèrica, on guanyà els torneigs de Rio de Janeiro i Buenos Aires.[8] Després d'una recaiguda en el seu rendiment que la portà a retirar-se el 1932, reaparegué el 1937.

Álvarez va guanyar dues vegades el Campionat d'Espanya de Tennis, el 1929 i el 1940, tancant així la seva carrera tenística un any més tard, després de guanyar la final del torneig de Santander (1941).[4][9]

Va guanyar 38 (o 39) títols individuals, 19 en dobles femenins i 21 més en dobles mixts; va vèncer les millors jugadores de la seva època com Suzanne Lenglen, Molla Mallory, Cilly Aussem, Hélène Contostavlos, Simone Mathieu o Lucia Valerio, i el diari Daily Mail londinenc va considerar Lilí Álvarez una de les deu millors jugadores de tennis des de 1926 fins a 1931. Durant el binomi 1927-1928 va ser considerada la segona millor jugadora del món després d'Helen Wills. El joc d'Álvarez fou inusualment atrevit.

El 1931 va commocionar el món del tennis jugant primer el Roland Garros de París i després els campionats de Wimbledon amb una faldilla-pantaló dissenyada especialment per la dissenyadora Elsa Schiaparelli, que seria la precursora dels pantalons curts.

Carrera esportiva

[modifica]

Encara que la fama esportiva de Lilí Álvarez la deu al tennis, aquest mai va ser el seu esport preferit, sinó els esports d'hivern. Va aprendre a patinar amb quatre anys a Suïssa i el 1917, quan tenia dotze anys, guanyà el seu primer campionat de patinatge a Saint-Moritz, superant la campiona francesa Melle Joly. Repetiria triomf el 1921 guanyant la Medalla d'Or Internacional de patinatge.

És convocada per la delegació espanyola dels primers Jocs Olímpics d'Hivern de Chamonix de 1924; no obstant això, una forta lesió fa que se centri en el tennis, i així abandona definitivament el patinatge. No obstant això, el 1940 reprèn la pràctica d'esports d'hivern i guanya el Campionat d'Espanya d'esquí alpí.

Ara bé, la participació de Lilí Álvarez, juntament amb la també tennista Rosa Torras, als Jocs Olímpics de París de 1924 va suposar l'inici de la presència femenina en esdeveniments olímpics en representació de la delegació espanyola. Concretament la seva participació en aquells Jocs s'inicià el dia 13 de juliol de 1924 en enfrontaments individuals.[10]

El 1924, amb 19 anys, decideix participar en el Campionat de Catalunya d'Automobilisme, i aconsegueix el seu primer i únic títol en aquest esport, que abandona en comprovar la poca competició que hi havia. No obstant això, la importància d'aquest triomf es va deure al fet que, fins avui, és l'única dona a haver-hi aconseguit un triomf en categoria masculina (no hi havia competició femenina).

Carrera literària

[modifica]

En 1927 Lili d'Álvarez va escriure un llibre en anglès publicat a Londres amb el títol Modern lawn tennis. Aquest any, Álvarez va començar escrivint articles polítics d'Espanya per al periòdic britànic Daily Mail.

En 1946 publica el seu llibre Plenitud. Activament, va donar suport al moviment mundial femení i en 1951 va realitzar una xerrada titulada La batalla de la feminidad al Congrés Hispà-Americà femení. Al llarg dels anys, va escriure molts llibres més.

Palmarès (parcial)

[modifica]

Individual: 17 (14−3)

[modifica]
Resultat Núm. Data Torneig Superfície Oponent Marcador
Guanyadora 1. 15 d'abril de 1923 Montecarlo, Mònaco Terra batuda Phyllis Satterthwaite 6−3, 7−5
Guanyadora 2. maig de 1923 Aix-les-Bains, França Leslie Bancroft 6−4, 2−5, 6−1
Guanyadora 3. 3 de maig de 1924 Aix-les-Bains (2) Marie Conquet 6−1, 3−6, 6−4
Guanyadora 4. 1 de setembre de 1924 Le Touquet, França Elizabeth Ryan 6−1, 6−1
Guanyadora 5. 15 de desembre de 1924 Montecarlo (2) Terra batuda Phyllis Satterthwaite 6−0, 6−1
Guanyadora 6. 2 de juny de 1926 Beckenham, Regne Unit Gespa Molla Mallory 6−4, 6−2
Finalista 1. 3 de juliol de 1926 Wimbledon, Regne Unit Gespa Kitty McKane Godfree 2−6, 6−4, 3−6
Guanyadora 7. 17 de setembre de 1926 Le Touquet (2) Aurea Edington 6−1, 6−1
Finalista 2. 5 de juliol de 1927 Wimbledon (2) Gespa Helen Wills 2−6, 4−6
Finalista 3. 7 de juliol de 1928 Wimbledon (3) Gespa Helen Wills 2−6, 3−6
Guanyadora 8. 24 de març de 1929 Canes, França Paula von Reznicek 6−4, 6−1
Guanyadora 9. 14 d'abril de 1929 Beaulieu-sur-Mer, França Paula von Reznicek 6−3, 6−3
Guanyadora 10. 27 d'abril de 1930 Montecarlo (3) Terra batuda Josane Sigart 3−6, 6−2, 7−5
Guanyadora 11. 5 de maig de 1930 Roma, Itàlia Terra batuda Lucia Valerio 3−6, 8−6, 6−0
Guanyadora 12. 6 d'octubre de 1930 Rio de Janeiro, Brasil Florence Texeira 6−1, 6−3
Guanyadora 13. 6 de novembre de 1930 Buenos Aires, Argentina Terra batuda Maria Bushel 6−1, 6−2
Guanyadora 14. 26 d'agost de 1941 Santander, Espanya Josefa Chávarri 6−0, 6−1

Trajectòria

[modifica]

Individual

[modifica]
Torneig19241925192619271928192919301931193219331934193519361937Títols
Open d'Austràlia A A A A A A A A A A A A A A 0 / 0
Roland Garros A 1R A QF A A SF SF 3R A A 1R SF SF 0 / 8
Wimbledon A A F F F 4R 1R 3R A A A 2R 4R 4R 0 / 9
US Open A A A A A A A A A A A A A A 0 / 0
Jocs Olímpics QF No celebrat 0 / 1
Llegenda: G: Guanyadora; F: Finalista; SF: Semifinalista; QF: Quarts de final; Q: Qualificació; A: Absent; RR: Round Robin;

Dobles femenins

[modifica]
Torneig192419251926192719281929193019311932193319341935193619371938Títols
Open d'Austràlia A A A A A A A A A A A A A A A 0 / 0
Roland Garros A A A A A G 2R SF SF A A 1R QF QF 2R 0 / 8
Wimbledon A A A A A A A A A A A A A 3R A 0 / 1
US Open A A A A A A A A A A A A A A A 0 / 0
Jocs Olímpics 2R No celebrat 0 / 1
Llegenda: G: Guanyadora; F: Finalista; SF: Semifinalista; QF: Quarts de final; Q: Qualificació; A: Absent; RR: Round Robin;

Dobles mixts

[modifica]
Torneig192419251926192719281929Títols
Open d'Austràlia A A A A A A 0 / 0
Roland Garros A A A F A 3R 0 / 2
Wimbledon A A A A A A 0 / 0
US Open A A A A A A 0 / 0
Jocs Olímpics QF No celebrat 0 / 1
Llegenda: G: Guanyadora; F: Finalista; SF: Semifinalista; QF: Quarts de final; Q: Qualificació; A: Absent; RR: Round Robin;

Referències

[modifica]
  1. ↑ Los 100 protagonistas del siglo XX.
  2. ↑ González, Laura. «Con ella empezó todo: Lilí Álvarez, la pionera del deporte femenino español» (en castellà). El Correo, 16-12-2019. [Consulta: 1r abril 2025].
  3. ↑ «Resumen del artículo: Una nueva perspectiva histórica: la mujer y el deporte a través de la vida y la obra de Lilí Álvarez. - El deporte y la mujer en la obra de Lilí Álvarez» (en castellà). Ciencia y deporte.net. Arxivat de l'original el 2022-05-23. [Consulta: 16 juny 2016].
  4. 1 2 «Tennisz és golf» (PDF) (en hongarès), 1929. [Consulta: 24 novembre 2025].
  5. ↑ «Le tournoi de Cannes» (en francès). Le Figaro, 25-03-1929. [Consulta: 24 novembre 2025].
  6. ↑ [enllaç sense format]http://hemeroteca.mundodeportivo.com/preview/1926/09/17/pagina-3/625176/pdf.html#&mode=fullScreen
  7. ↑ «Kent All-comers' Championships» (PDF) (en anglès). Beckenham Cricket Club. [Consulta: 24 novembre 2025].
  8. ↑ [enllaç sense format] http://hemeroteca.abc.es/nav/Navigate.exe/hemeroteca/madrid/abc/1930/11/06/037.html
  9. ↑ [enllaç sense format] http://hemeroteca.abc.es/nav/Navigate.exe/hemeroteca/madrid/abc/1941/08/26/010.html
  10. ↑ Surroca i Carmona, Joan Manuel. Diari Olímpic d'un blocaire. Primera. Barcelona: Fundació Barcelona Olímpica, 2012, p. 39.

Bibliografia

[modifica]
  • Total Tennis: The Ultimate Tennis Encyclopedia, by Bud Collins, Sport Classic Books, Toronto, Canada, ISBN 0-9731443-4-3
  • The Tennis Book, edited by Michael Bartlett and Bob Gillen, Arbor House, New York, 1981 ISBN 0-87795-344-9
  • Ayre's Lawn Tennis Almanack And Tournament Guide, A. Wallis Myers
  • Dunlop Lawn Tennis Almanack And Tournament Guide, G.P. Hughes
  • Lowe's Lawn Tennis Annuals and Compendia, Lowe, Sir F. Gordon, Eyre & Spottiswoode

Fonts externes

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Lilí_Álvarez&oldid=37247401»