Lileyita
 Lileyita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | Ba₂(Na,Fe,Ca)₃MgTi₂(Si₂O₇)₂O₂F₂ |
| Epònim | Löhley |
| Localitat tipus | Pedrera Löhley, Üdersdorf, Daun, Vulkaneifel, Renània-Palatinat, Alemanya |
| Classificació | |
| Categoria | silicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.BE.25 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 19,905(1) Å; b = 7,098(1) Å; c = 5,405(1) Å; β = 96,349(5)° |
| Grup puntual | 2/m - prismàtica |
| Grup espacial | b2/m |
| Color | marró |
| Exfoliació | perfecta en {001} |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa (Mohs) | 3 a 4 |
| Color de la ratlla | blanc |
| Densitat | 3,776 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | biaxial (+) |
| Índex de refracció | nα = 1,718(5) nβ = 1,735(5) nγ = 1,755(5) |
| Birefringència | δ = 0,037 |
| Pleocroisme | visible |
| Angle 2V | mesurat: 75° (15), calculat: 86° |
| Dispersió òptica | r > v, mitjana |
| Impureses comunes | Sr, K, Mn, Nb |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral redefinit (Rd) |
| Codi IMA | IMA2011-021 |
| Any d'aprovació | 2011 |
| Símbol | Lly |
| Referències | [1] |
La lileyita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de la lamprofil·lita. Rep el nom de Löhley (Liley), a Alemanya, la seva localitat tipus.
Característiques
[modifica]La lileyita és un silicat de fórmula química Ba₂(Na,Fe,Ca)₃MgTi₂(Si₂O₇)₂O₂F₂. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2011. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 3 i 4. Visualment és indistinguible de la schüllerita.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la lileyita pertany a «09.BE - Estructures de sorosilicats, amb grups Si₂O₇, amb anions addicionals; cations en coordinació octaèdrica [6] i major coordinació» juntament amb els següents minerals: wadsleyita, hennomartinita, lawsonita, noelbensonita, itoigawaïta, ilvaïta, manganilvaïta, suolunita, jaffeïta, fresnoïta, baghdadita, burpalita, cuspidina, hiortdahlita, janhaugita, låvenita, niocalita, normandita, wöhlerita, hiortdahlita I, marianoïta, mosandrita, nacareniobsita-(Ce), götzenita, hainita, rosenbuschita, kochita, dovyrenita, baritolamprofil·lita, ericssonita, lamprofil·lita, ericssonita-2O, seidozerita, nabalamprofil·lita, grenmarita, schüllerita, murmanita, epistolita, lomonossovita, vuonnemita, sobolevita, innelita, fosfoinnelita, yoshimuraïta, quadrufita, polifita, bornemanita, xkatulkalita, bafertisita, hejtmanita, bykovaïta, nechelyustovita, delindeïta, bussenita, jinshajiangita, perraultita, surkhobita, karnasurtita-(Ce), perrierita-(Ce), estronciochevkinita, chevkinita-(Ce), poliakovita-(Ce), rengeïta, matsubaraïta, dingdaohengita-(Ce), maoniupingita-(Ce), perrierita-(La), hezuolinita, fersmanita, belkovita, nasonita, kentrolita, melanotekita, til·leyita, kil·lalaïta, stavelotita-(La), biraïta-(Ce), cervandonita-(Ce) i batisivita.
L'exemplar que va servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troba conservat al Museu Mineralògic Fersmann, de l'Acadèmia Russa de les Ciències, a Moscou (Rússia), amb el número de registre: 4106/1.
Formació i jaciments
[modifica]Va ser descoberta a la pedrera Löhley, al poble de Daun, dins el districte de Vulkaneifel (Renània-Palatinat, Alemanya). També ha estat descrita en altres indrets que eren tots dins del mateix districte alemany. Aquests indrets són els únics de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.
Referències
[modifica]