Liliana Cavani

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaLiliana Cavani
2009 venice film festival Liliana Cavani (cropped).jpg
Dades biogràfiques
Naixement 12 gener 1933 (85 anys)
Carpi
Alma mater Universitat de Bolonya
Activitat professional
Ocupació Directora de cinema i guionista

IMDB: nm0146960
Modifica dades a Wikidata

Liliana Cavani (Carpi, Emília-Romanya, Itàlia, 12 de gener de 1933[1]) és una directora de cinema italiana.

Biografia[modifica]

Va néixer el 12 de gener de 1936 a Carpi, província de Mòdena, a la regió d'Emília-Romanya.[2]

La mare de Liliana provenia d'una família de classe treballadora d'antifeixistes militants. El seu avi matern, un sindicalista, li va presentar les obres de Engels, Marx i Bakunin.[3] El seu pare, un arquitecte de Màntua, va pertànyer a una família conservadora de terratinents. "El meu pare era un arquitecte interessat en el desenvolupament urbà. Em va portar a museus. Havia treballat en la planificació urbana a Bagdad el 1956, quan l'Iraq encara estava sota control britànic. La meva mare era molt forta, molt capaç, i molt dolça".

La seva mare era una apassionada del cinema i la va portar al cinema tots els diumenges des de petita.

Va cursar estudis de Filologia clàssica i Linguística a la universitat de Bolonya. Es va graduar en literatura i filologia el 1960. Diplomada pel Centro Sperimentale di Cinematografia de Roma. Va estudiar cinema documental i va obtenir el diploma amb els curtmetratges Incontro notturno (1961), i L'evento (1962). Els seus films Milarépa l'any 1974, La Pell l'any 1981 i Francesco el 1989 van competir, en selecció oficial, al Festival de Canes; l'any 1979, va formar part del jurat del festival. Ha rebut el Premi François Truffaut al Festival de Cinema de Giffoni.

El seu film Porter de nit amb Charlotte Rampling i Dirk Bogarde, sobre la tèrbola relació entre una expresonera dels camps de concentració de la Segona Guerra mundial i el seu ancià torturador, va ser objecte de polèmiques a la seva sortida.

Molt compromesa políticament, comença a treballar per a la televisió italiana l'any 1961 com realitzadora de documentals sobre la Segona Guerra mundial.[4] Així va ser la primera en rodar una història del Tercer Reich entre 1962 i 1963, que queda com la primera obra televisada crítica del nazisme.[5] Igualment interessada en Stalin i Pétain, sobre el qual roda un documental qui li valdrà el Lleó de Sant Marc de la Mostra de Venècia l'any 1965. El mateix any, realitza un documental sobre les dones a la resistència. Més enllà d'aquests documentals i dels aspectes pròpiament històrics, a la majoria dels seus films, es compromet a descriure la complexitat dels sentiments amorosos, les zones d'ombra de l'ésser humà, en situacions històriques, polítiques o socials agitades.[6]

Filmografia[modifica]

Les seves pel·lícules més destacades són:[6] [6]

  • 1965: Primo Piano: Philippe Pétain processo a Vichy (documental)
  • 1966: François de Conferència
  • 1968: Galileo
  • 1969: I cannibali
  • 1972: El ospite
  • 1974: Milarépa
  • 1974: Il portiere di notte
  • 1977: Al di allà del bene e del male
  • 1981: La pell (La pala)
  • 1982: Oltre la porta
  • 1985: Interno Berlinese
  • 1989: Francesco
  • 1992: La traviata (televisió)
  • 1993: Dove siete? Io sono qui
  • 1996: Cavalleria rusticana (telefilm)
  • 1998: Manon Lescaut (telefilm)
  • 2002: Ripley's Game
  • 2005: De Gasperi, el uomo della speranza (telefilm)
  • 2008: Einstein (telefilm)
  • 2012: Mai per amore - Troppo amore (telefilm)
  • 2014: Francesco (telefilm)

Premis[modifica]

  • Mostra de Venècia 1971 : Premi del Centre italià de les relacions humanes per  L'ospite[7]

Referències[modifica]

  1. «Liliana Cavani» (en francès), 20-02-2012. This site uses Cavani's birth certificate as its source of information.
  2. Marrone, 2000, p. 3.
  3. Marrone, 2000, p. 4.
  4. «Liliana Cavani, Cineasta italiana».
  5. Marrone, 2000, p. 5.
  6. 6,0 6,1 6,2 «filmografia i biografia». hollywood.com.
  7. «Des prix quand même...». Le Monde, 08-09-1971.

Bibliografia[modifica]

  • Marrone, Gaetana. The Gaze and the Labyrinth: the Cinema of Liliana Cavani (en anglès). Princenton Paperbacks, 2000. ISBN 0-691-00873-6.