Lin Zhao

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaLin Zhao
LIN Zhao.jpg
Dades biogràfiques
Naixement 16 de desembre de 1932
Suzhou
Mort 29 d'abril de 1968 (35 anys)
Xangai
Causa de mort Afusellament
Alma mater Universitat de Pequín
Activitat professional
Ocupació Poeta i escriptora
Modifica dades a Wikidata
A la Xina els cognoms precedeixen el nom (en aquest cas Zhao)

Lin Zhao (xinès: 林昭) poetessa nascuda a Suzhou província de Jiangsu, el 16 de desembre de 1932 i morta afusellada el 29 d'abril de 1968.

Lin Zhao era el pseudònim de Peng Lingzhao (彭令昭) i que feia servir atacant el govern dels nacionalistes. La seva família era d'origen burgès. El 1949, amb 17 anys se'n a Pequín a estudiar periodisme a l'escola del partit comunista (PCX). L'estiu de 1950 participa en les tasques de distribució de terres arran de la reforma agrària. Fanàtica maoista, és testimoni de brutalitats contra els denominats reaccionaris i fins i tot arribarà a perpetrar accions humiliants contra les víctimes dretanes justificades per tractar-se d'una lluita de classes.

El 1957, en La Campanya de les Cent Flors, destinada a animar els ciutadans a senyalar els errors dels responsables de l'Administració per tal de corregir-los; el PCX, veient el caire que tenien les denúncies que s'efectuaven (que no es limitaven a simples crítiques sinó que també apareixien denúncies d'abús de les autoritats) decideix acabar amb aquesta campanya i castigar els crítics.

Lin va ser una portaveu de la dissidència intel·lectual. Llavors formava del Departament de Literatura de la Universitat de Pequín i, com a represàlia fou obligada a tasques de neteja en el centre i va haver de participar en la matança de mosquits amb motiu de la Campanya contra les Quatre Pestes. Més endavant va ser destinada a tasques burocràtiques com endreçar diaris a la biblioteca.

A la universitat coneix Gan Cui i quan decideixen casar-se no van rebre l'autorització per fer-ho. Gan és enviat a un laogai (camp de treball) en el Xinjiang per a reeducar-se; en sortirà el 1979.

L'octubre de 1960 mentre es trobava a Suzhou en llibertat condicional per motius de salut fou detinguda, acusada, amb altres companys d'haver ajudat a la publicació d'una revista clandestina crítica amb Mao amb motiu de les conseqüències negatives del Gran Salt Endavant. Fou condemnada a vint anys de presó. Va sofrir pallisses i tortures diverses. Es va negar a fer-se una autocrítica o retractar-se. A la presó de Tilanqiao, Xangai, va continuar escrivint les seves crítiques amb la seva sang, punxant-se amb una agulla de cap perquè li havien prohibit utilitzar la seva ploma. Als 35 anys mor afusellada a Xangai durant la Revolució Cultural. La família es va assabentar de la notícia quan un policia va reclamar el cost de la bala que la va matar.

Les autoritats xineses la van rehabilitar el 1981. El 2004, el cineasta xinès Hu Jie va realitzar un documental sobre la seva vida. En alguna entrevista el Premi Nobel de la Pau ha reconegut el mèrit de Lin Zhao com a pionera en la lluita pels drets humans.

Aquest és un poema que figura a la seva tomba:


"La llum verda fosforescent no se'n va mai

I il·lumina ànimes cada nit

Preservant l'esperit

Alliberant el deteriorat cos

Cremant en cendres en l'infortuni

Algun dia amb una flor vermella al cap

Reconeixent les taques de sang

De la mateixa manera, imitant una brillant flor vermella

Impossible pintar el color real"

Bibliografia[modifica]

Les cartes i diaris d'aquesta activista es troben a la Hoover Institution Archives

Enllaços externs[modifica]

Per a saber-ne més: