Lina Bo Bardi

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaLina Bo Bardi
Biografia
Naixement 5 de desembre de 1914
Roma
Mort 20 de març de 1992(1992-03-20) (als 77 anys)
São Paulo
Nacionalitat Itàlia, Brasil
Activitat
Ocupació Arquitecta i dissenyadora
Obra
Obres destacables
Premis
Modifica les dades a Wikidata
Museu de São Paulo, de Lina Bo Bardi

Achillina Bo, més coneguda com a Lina Bo Bardi (Roma - Itàlia, 5 de desembre de 1914 — São Paulo - Brasil, 20 de març de 1992) fou una arquitecta italobrasilera.

Biografia[modifica]

Lina estudia a la Facultat d'Arquitectura de la Universitat de Roma durant la dècada de 1930. Després de graduar-se es trasllada a Milà, on treballa per a Gio Ponti, editor de la revista Quaderni di Domus, de la qual arribarà a ser editora. Posteriorment s'estableix i obre el seu estudi. Durant la II Guerra Mundial té molt pocs encàrrecs i, a més, el seu estudi desapareix el 1943 després d'un atac aeri. Coneix en Bruno Zevi, amb qui funda la publicació setmanal A Cultura della vita. En aquesta època Lina participa en la resistència a l'ocupació alemanya com a membre del Partit Comunista Italià.

Al Brasil[modifica]

SESC, l'obra més famosa de Lina Bo Bardi.

El 1946, després de la guerra, es casa amb el periodista Pietro Maria Bardi, i decideixen emigrar al Brasil, país del qual obtindrà la ciutadania el 1951.

Al Brasil troba una cultura moderna, molt diferent de l'ofegament que es viu a Europa. S'instal·len a Rio de Janeiro, encantats amb la naturalesa de la ciutat i els seus edificis moderns, com l'actual Edifício Gustavo Capanema, conegut com a Ministério da educação e cultura, projectat per Le Corbusier, Oscar Niemeyer, Lucio Costa, Roberto Burle Marx i un grup de joves arquitectes brasilers. Però finalment la seva residència serà a São Paulo, on el seu marit rep l'encàrrec d'un museu.

Inicia una col·lecció d'art popular brasiler (la seva principal influència) i el seu treball esdevé un diàleg entre lo popular i lo modern. Lina parla d'un espai que s'ha de construir perquè hi visquin les persones, per tant els edificis han de tenir un ús popular i quotidià.

El 1957 s'inicia la construcció del MASP (Museo de Arte de São Paulo), acabat el 1962 després de moltes interrupcions. Aquest museu és el seu projecte principal a São Paulo, pel qual rebé grans elogis de l'arquitectura internacional.

Al final de la dècada de 1970 realitza una de les seves obres més paradigmatiques, l'edificio SESC - Pompéia, que es converteix en una referència de la història de l'arquitectura de la segona meitat del segle XX.

Lina manté una intensa vida cultural fins al final de la seva vida. I es mantingué activa, amb diversos projectes en dansa, fins a la seva mort el 1992.

No només es dedicà a l'arquitectura, també treballà en el teatre, cinema, arts plàstiques, escenografia, disseny de mobles i d'exposicions.

Casa de vidre, São Paulo. Foto: Thiago Esperandio/Ministério da Cultura

Principals obres arquitectòniques[modifica]

  • Instituto Pietro Maria Bardi (Casa de vidre), São Paulo, 1951 - originalment residència de Lina.
  • Museu de Arte de São Paulo, São Paulo, 1958
  • Projeto de la "Casa da Cultura", Recife 1963
  • Igreja do Espírito Santo do Cerrado, Minas Gerais, 1976
  • Museo de Arte de Bahía
  • Teatro Oficina, São Paulo, 1990
  • SESC Pompéia - Fábrica, São Paulo, 1990
  • Reforma del "Palácio das Indústrias", São Paulo 1992 - inacabat.

Referències[modifica]

  • Bardi, Lina Bo. Casa de Vidro = the Glass House : São Paulo, Brasil (1950-1951). Lisboa : Blau ; São Paulo : Instituto Lina Bo e P.M. Bardi, DL 1999. [32] p. ISBN 9728311443.
  • Bardi, Lina Bo. Museu de Arte de São Paulo = São Paulo Art Museum : São Paulo, Brasil (1957-1968). Lisboa : Blau ; São Paulo : Instituto Lina Bo e P.M. Bardi, DL 1997. [64] p. ISBN 9728311133.
  • Bardi, Lina Bo. Stones against diamonds. London : Architectural Association, cop. 2013. 131 p. ISBN 9781907896200.
  • Bardi, Lina Bo. Tempos de grossura, o design no impasse. São Paulo : Instituto Lina Bo e P.M. Bardi, 1993. 78 p.
  • Centro de lazer Sesc : fábrica Pompéia = Leisure center Sesc : Pompéia factory : São Paulo, Brasil (1977-1986). Lisboa : Blau, DL 1996. [32] p. ISBN 9728311044.
  • Igreja Espírito Santo do Cerrado = Espírito Santo do Cerrado Church : Uberlândia, Brasil (1976-1982). Lisboa : Blau ; São Paulo : Instituto Lina Bo e P.M. Bardi, DL 1999. [32] p. ISBN 9728311451.
  • Lima, Zeuler Rocha Mello de Almeida. Lina Bo Bardi. New Haven : Yale University Press, cop. 2013. xvi, 239 p. ISBN 9780300154269.
  • Lina Bo Bardi. São Paulo : Instituto Lina Bo e P.M. Bardi, 1993. 333 p. ISBN 8572340246.
  • Lina Bo Bardi, architetto. enezia : Marsilio, cop. 2004. 179 p. ISBN 8831785117.
  • Lina Bo Bardi 100 : Braxil's alternative path to modernism. Ostfildern : Hatje Cantz, cop. 2014. 367 p. ISBN 9783775738538.
  • Lina Bo Bardi : obra construida. Barcelona : G. Gili, 2002. 255 p. (2G ; 23-24). ISBN 8425219221.
  • Miotto, Laura. Lina Bo Bardi : aprirsi all'accadimento. orino : Testo & Immagine, 1998. 93 p. ISBN 8886498608.
  • Oliveira, Olivia Fernandes de. Subtle substances : the architecture of Lina Bo Bardi. Sao Paulo : Romano Guerra ; Barcelona : Gili, 2006. 399 p. ISBN 9788425220838.
  • Oliveira, Olivia Fernandes de. Sutis substâncias : da arquitetura de Lina Bo Bardi. 2 v. Tesi (doctorat)--Universitat Politècnica de Catalunya, 2000.
  • Semerani, Luciano. Lina Bo Bardi : il diritto al brutto e il SESC-fàbrica da Pompéia. Napoli : Clean, cop. 2012. 153 p. ISBN 9788884972026.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lina Bo Bardi Modifica l'enllaç a Wikidata
  • Biografia - Instituto Lina Bo e Pietro Maria Bardia