Lina Makboul

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaLina Makboul
Biografia
Naixement3 febrer 1973 Modifica el valor a Wikidata (51 anys)
Activitat
Ocupaciódirectora de cinema, periodista Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm2366295 Allmovie: p478458 TMDB.org: 1484613 Modifica el valor a Wikidata

Lina Makboul (Suècia, 1973) és una periodista i directora de cinema sueca d'ascendència palestina.[1]

Makboul treballa com a periodista independent, incloent en mitjans com la ràdio pública sueca. A la tardor del 1999 i a la primavera del 2000 es convertí en una de les cinc joves periodistes del programa social de SVT Fittja Paradiso. Posteriorment fou reportera de Mediemagasinet. A la primavera del 2002, fiu un reportatge sobre la representació dels immigrants als telenotícies suecs. Diversos executius de SVT intentaren persuadir a la redacció per a eliminar parts de l'entrevista a Eva Hamilton d'aquest reportatge.[2][3] Fou columnista a Metro fins al febrer de 2003, quan deixà aquest mitjà de comunicació farta que li censuressin algunes publicacions.[4]

El 2005 dirigí el llargmetratge documental Leila Khaled, Hijacker, que gira entorn a la fascinació juvenil de Makboul per l'activista política, famosa per haver segrestat avions, Leila Khaled i la seva pròpia identitat palestina.[5] El llargmetratge s'emeté pel canal de televisió pública Sveriges Television (SVT).[6]

Des de la tardor de 2007 treballa a Goteborg com a reportera d'investigació del programa Uppdrag granskning i des de gener de 2008 també de treballadora permanent de SVT.[7] El seu primer reportatge, SFI - Sweden's farstu, fou emès el 12 de setembre de 2007.[8] Entre els seus reportatges més destacats emesos a Uppdrag granskning hi ha:

  • Den slutna cirkeln ("El cercle tancat"), realitzat per Henrik Bergsten i emès el 25 de març de 2015. El reportatge exposa com la manca d'habitatge per a refugiats nouvinguts ha provocat una reforma fallida del sistema. Fou candidat al Prix Europa en la categoria "Current affairs" que selecciona el millor programa de televisió d'Europa.[9]
  • #metoo och Fredrik Virtanen ("#metoo i Fredrik Virtanen"), realitzat per Henrik Bergsten i emès el 30 de maig de 2018. El programa cridà molt l'atenció i fou denunciat, entre altres coses, unes 1000 vegades al Comitè de Revisió de Ràdio i Televisió.[10]

Referències[modifica]

  1. «I huvudet på Leila Kh» (en suec). Arbetaren.se, 01-03-2006. [Consulta: 27 agost 2019].
  2. "Mediemagasinets redaktion byts ut", 3 maig 2002, Tidningarnas Telegrambyrå
  3. «SVT ville censurera inslag i Mediemagasinet» (en suec). Resume.se, 03-05-2002. [Consulta: 27 agost 2019].
  4. «Metro-kolumnist hoppar av efter konflikt» (en suec). Dagensmedia.se, 25-02-2003. Arxivat de l'original el 26 febrer 2003. [Consulta: 27 agost 2019].
  5. «Women Make Movies - Leila Khaled: Hijacker» (en anglès). WMM.com. [Consulta: 26 agost 2019].
  6. «Flygkaparen var hennes ungdomsidol» (en suec). DN.se, 07-03-2006. [Consulta: 26 agost 2019].
  7. «Journalistens webbplats - Lina Makboul» (en suec). Journalisten.se, 05-09-2007. [Consulta: 8 gener 2008].
  8. «Leandro Schclarek Mulinari: Uppdrag granskning missar det viktigaste – faktaunderlaget» (en suec). Journalisten.se, 25-09-2007. [Consulta: 27 agost 2019].
  9. «Uppdrag granskning nominerat till europeiskt pris» (en suec). SVT Nyheter, 09-09-2015. [Consulta: 3 juny 2018].
  10. «SVT: "Rapport och Aktuellt har en helt annan räckvidd"» (en suec). Dagens Media. [Consulta: 3 juny 2018].