Lina Richarte i Corretgé

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaLina Richarte i Corretgé
Biografia
Naixement (ca) Carolina Richarte i Corretgé
1921
Barcelona
Mort 7 agost 2002 (80/81 anys)
Sitges
Activitat
Ocupació Cantant
Veu Soprano
Instrument Veu

IMDB: nm0723128
Modifica les dades a Wikidata

Carolina Richarte i Corretgé, coneguda artísticament com a Lina Richarte, (Barcelona, 1921 - Sitges, Garraf, 7 d'agost de 2002) fou una soprano catalana.[1][2]

Estudià música en primera instància amb la pianista Cantieri,[3] ingressant més tard a l'Escola Municipal de Música de Barcelona.[4] A l'Escola Municipal va ser alumna de tècnica vocal de Cecília Pagès i d'estil del director d'orquestra italià Napoleone Annovazzi.[4]

Es destacà com a cantant de lieder d'extens repertori i com a cantant d'òpera. El 1947 debutà al Liceu de Barcelona amb el personatge de l'Amor de l'Orfeu i Eurídice de Christoph Willibald Gluck, al costat de la mítica Ebe Stignani i d'Ornella Rovero.[5] El 1952 hi estrenà Soledad, de Joan Manén i va participar en el llargmetratge La danza del corazón de Raúl Alfonso.[6] El 1953 hi cantà Canigó, d'Antoni Massana, que més tard enregistrà. Hi estrenà també Maria Egiziaca d'Ottorino Respighi (1957), Amunt! d'Altisent (1959) i La cabeza del dragón (1960) de Ricard Lamote de Grignon.[7]

Molt aviat va demostrar les seves possibilitats amb la Donna Elvira de Don Giovanni al costat de noms molt il·lustres: Gino Bechi, Cesare Valletti i Tancredi Pasera, i va prosseguir els seus èxits amb la Liù de Turandot, la Nedda de Pagliacci i la Matilde de Guillaume Tell (1959) en una representació històrica amb Giuseppe Taddei i Mario Filippeschi. La seva última actuació al Liceu va ser desembre de 1961 amb la Nedda de Pagliacci. A partir de llavors es dedicà a l'ensenyament de cant.[5]

Va cantar també a Madrid, amb la Companyia d'Òpera Italiana, en 1955[8] l'òpera Carmen de Bizet, en 1956[9] el paper de Nedda de l'òpera Pagliacci de Ruggero Leoncavallo en el Teatre Calderón i en 1961 va cantar La Bohème de Puccini al teatre Monumental Cinema juntament amb Bernabé Martí, Josep Simorra i Lolita Torrentó, sota la direcció d'Enrique Belenguer Estela.[10]

També va enregistrar el 1961 una cèlebre versió de Cançó d'amor i de guerra, de Rafael Martínez Valls, acompanyada del tenor mataroní Amadeu Casanoves i Rovira i del gran baríton barceloní Manuel Ausensi, sota la direcció de Ricard Lamote de Grignon, amb la participació de la Coral Sant Jordi (segell Regal LP - Blue Moon CD).[11]

Enllaços externs[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Arxiu Musical Massagué».
  2. Nadal, Pau «En la mort de Lina Richarte». Catalunya música: Revista musical catalana, 221, 2003, pàg. 16. ISSN: 1887-2980.
  3. Podria tractar-se de Llúcia Cantieri o de Itàlia Cantieri. La referència no indica el nom de pila.
  4. 4,0 4,1 Martín de Sagarmínaga, Jaquín «Intérpretes legendarios - Lina Richarte». Ópera actual, Any XIV Número 80, Maig 2005, pàg. 38.
  5. 5,0 5,1 «Lina Richarte canta canciones populares españolas» (bloc) (en castellà), 11 juliol del 2010.
  6. Comas, Àngel. «La danza del corazón». A: Diccionari de llargmetratges: el cinema a Catalunya durant la Segona República, la Guerra Civil i el franquisme, (1930-1975). Barcelona: Cossetània, 2005, p. 82. ISBN 9788497910965. 
  7. «Lina Richarte i Corretgé». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  8. «Teatro Madrid - Compañía de Ópera Italiana». ABC, 30-09-1955, pàg. 12.
  9. «Teatro Calderón - Compañía de Ópera Italiana». ABC, 01-05-1956, pàg. 7.
  10. «Representación benéfica de "La bohème"». ABC, 14-07-1961, pàg. 61.
  11. Piera i Andreu, Ramon. «Dades dels Països Caralans».