Linarita

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de mineralLinarita
Linarite-269083.jpg
Cristalls de linarita de Linares, Jaén, Espanya
Fórmula químicaPbCu(SO4)(OH)2
EpònimLinares modifica
Classificació
Categoriasulfats
Nickel-Strunz 10a ed.07.BC.65
Nickel-Strunz 9a ed.7.BC.65 modifica
Nickel-Strunz 8a ed.VI/B.10 modifica
Dana30.2.3.1
Propietats
Sistema cristal·límonoclínic
Hàbit cristal·lícristalls allargats i tabulars; en agregats
Estructura cristal·linaa = 9.701(2) Å, b = 5.65 Å, c = 4.69 Å; β = 102.65°; Z = 2
Simetriamonoclínica 2/m prismàtica
Colorblau fosc
Maclescomunes en {100} i {001}
Exfoliacióperfecta en {100}, desigual en {001}
Fracturaconcoidal
Duresa2,5
Lluïssorvítria
Color de la ratllablau clara
Diafanitattransparent, translúcida
Densitat5,3 a 5,5
Propietats òptiquesbiaxial (-)
Índex de refracciónα = 1.809 nβ = 1.838 nγ = 1.859
Birefringènciaδ = 0,050
PleocroismeX = blau clar; Y = blau; Z = blau de prússia
Angle 2Vmesurat: 80°
Més informació
Estatus IMAmineral heretat (G) i Estatus complementari: publicat abans de 1959 modifica
Referències[1]

La linarita és un mineral de la classe dels sulfats que rep el seu nom de la ciutat de Linares (Jaén, Espanya), lloc on va ser descobert l'any 1822. Pertany al grup linarita-chenita de minerals.[2]

Característiques[modifica]

La linarita és un hidroxisulfat de plom i coure. Cristal·litza en el sistema monoclínic, i s'hi pot trobar en grups de raïms de petits cristalls, normalment microscòpics, o en crostes d'un color blau intens molt característic. Sovint confosa pel seu color amb l'atzurita, se les distingeix fàcilment perquè la linarita no reacciona del tot amb àcid clorhídric. És una espècie tan escassa que no s'extreu comercialment, però el color és tan intens que fa que aquest mineral sigui molt buscat per al col·leccionisme.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la linarita pertany a "07.BC: Sulfats (selenats, etc.) amb anions addicionals, sense H2O, amb cations de mida mitjana i gran" juntament amb els següents minerals: d'ansita, alunita, ammonioalunita, ammoniojarosita, argentojarosita, beaverita-(Cu), dorallcharita, huangita, hidroniojarosita, jarosita, natroalunita-2c, natroalunita, natrojarosita, osarizawaïta, plumbojarosita, schlossmacherita, walthierita, beaverita-(Zn), ye'elimita, atlasovita, nabokoita, clorothionita, euclorina, fedotovita, kamchatkita, piypita, klyuchevskita, alumoklyuchevskita, caledonita, wherryita, mammothita, schmiederita, munakataïta, chenita, krivovichevita i anhidrocainita.

Formació i jaciments[modifica]

És un mineral secundari molt poc comú que es troba a la zona superficial d'oxidació de dipòsits de minerals del plom com la galena o la calcopirita, sent normal que estigui associat a ambdues així com amb malaquita i cerussita. Els cristalls més bells, de fins a 10 cm de longitud, procedeixen d'Arizona (Estats Units), encara que també abunden en altres parts dels Estats Units, així com a Namíbia i a la Serra de Capillitas (Argentina).

Grup linarita-chenita[modifica]

El grup linarita-chenita de minerals està format per quatre espècies.

Espècie Fórmula
Chenita Pb4Cu(SO4)2(OH)6
Linarita PbCu(SO4)(OH)2
Munakataïta Pb2Cu2(Se4+O3)(SO4)(OH)4
Schmiederita Pb2Cu2(Se6+O4)(Se4+O3)(OH)4

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Linarita
  1. «Linarite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 13 octubre 2014].
  2. «Linarite-Chenite Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 13 octubre 2014].