Linarita

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de mineralLinarita

Cristalls de linarita de Linares, Jaén, Espanya
Fórmula químicaPbCu(SO₄)(OH)₂
EpònimLinares Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusLinares Modifica el valor a Wikidata
Classificació
Categoriasulfats
Nickel-Strunz 10a ed.07.BC.65
Nickel-Strunz 9a ed.7.BC.65 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.VI/B.10 Modifica el valor a Wikidata
Dana30.2.3.1
Propietats
Sistema cristal·límonoclínic
Hàbit cristal·lícristalls allargats i tabulars; en agregats
Estructura cristal·linaa = 9.701(2) Å, b = 5.65 Å, c = 4.69 Å; β = 102.65°; Z = 2
Grup puntualmonoclínica 2/m prismàtica
Colorblau fosc
Maclescomunes en {100} i {001}
Exfoliacióperfecta en {100}, desigual en {001}
Fracturaconcoidal
Duresa2,5
Lluïssorvítria
Color de la ratllablau clara
Diafanitattransparent, translúcida
Densitat5,3 a 5,5
Propietats òptiquesbiaxial (-)
Índex de refracciónα = 1.809 nβ = 1.838 nγ = 1.859
Birefringènciaδ = 0,050
PleocroismeX = blau clar; Y = blau; Z = blau de prússia
Angle 2Vmesurat: 80°
Més informació
Estatus IMAmineral heretat (G) Modifica el valor a Wikidata
Publicació(On a new lead ore (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata)
SímbolLna Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

La linarita és un mineral de la classe dels sulfats que rep el seu nom de la ciutat de Linares (Jaén, Espanya), lloc on va ser descobert l'any 1822. Pertany al grup de la linarita-chenita.[2]

Característiques[modifica]

La linarita és un hidroxisulfat de plom i coure. Cristal·litza en el sistema monoclínic, i s'hi pot trobar en grups de raïms de petits cristalls, normalment microscòpics, o en crostes d'un color blau intens molt característic. Sovint confosa pel seu color amb l'atzurita, se les distingeix fàcilment perquè la linarita no reacciona del tot amb àcid clorhídric. És una espècie tan escassa que no s'extreu comercialment, però el color és tan intens que fa que aquest mineral sigui molt buscat per al col·leccionisme.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la linarita pertany a «07.BC: Sulfats (selenats, etc.) amb anions addicionals, sense H₂O, amb cations de mida mitjana i gran» juntament amb els següents minerals: d'ansita, alunita, ammonioalunita, ammoniojarosita, argentojarosita, beaverita-(Cu), dorallcharita, huangita, hidroniojarosita, jarosita, natroalunita-2c, natroalunita, natrojarosita, osarizawaïta, plumbojarosita, schlossmacherita, walthierita, beaverita-(Zn), ye'elimita, atlasovita, nabokoita, clorothionita, euclorina, fedotovita, kamchatkita, piypita, klyuchevskita, alumoklyuchevskita, caledonita, wherryita, mammothita, schmiederita, munakataïta, chenita, krivovichevita i anhidrocaïnita.

Formació i jaciments[modifica]

És un mineral secundari molt poc comú que es troba a la zona superficial d'oxidació de dipòsits de minerals del plom com la galena o la calcopirita, sent normal que estigui associat a ambdues així com amb malaquita i cerussita. Els cristalls més bells, de fins a 10 cm de longitud, procedeixen d'Arizona (Estats Units), encara que també abunden en altres parts dels Estats Units, així com a Namíbia i a la Serra de Capillitas (Argentina). Als territoris de parla catalana ha estat descrita a la pedrera Berta, a la mina de Les Ferreres (Camprodon, Ripollès), a la mina San Miguel (Ribes de Freser, Ripollès), a la mina Alforja (Baix Camp), a la mina Balcoll (Falset, Priorat) i a la mina Bessó (Ulldemolins, Priorat).[3]

Grup[modifica]

El grup de la linarita-chenita de minerals està format per quatre espècies.

Espècie Fórmula
Chenita Pb₄Cu(SO₄)₂(OH)₆
Linarita PbCu(SO₄)(OH)₂
Munakataïta Pb₂Cu₂(Se4+O₃)(SO₄)(OH)₄
Schmiederita Pb₂Cu₂(Se6+O₄)(Se4+O₃)(OH)₄

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Linarita
  1. «Linarite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 13 octubre 2014].
  2. «Linarite-Chenite Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 13 octubre 2014].
  3. «Linarite from Catalonia, Spain». Mindat. [Consulta: 25 gener 2024].