Linarita

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de mineralLinarita
Linarite-269083.jpg
Cristalls de linarita de Linares, Jaén, Espanya
Fórmula química PbCu(SO4)(OH)2
Classificació
Categoria sulfats
Nickel-Strunz 10a ed. 07.BC.65
Nickel-Strunz 9a ed. 7.BC.65
Nickel-Strunz 8a ed. VI/B.10
Dana 30.2.3.1
Propietats
Sistema cristal·lí monoclínic
Hàbit cristal·lí cristalls allargats i tabulars; en agregats
Estructura cristal·lina a = 9.701(2) Å, b = 5.65 Å, c = 4.69 Å; β = 102.65°; Z = 2
Simetria monoclínica 2/m prismàtica
Color blau fosc
Macles comunes en {100} i {001}
Exfoliació perfecta en {100}, desigual en {001}
Fractura concoidal
Duresa 2,5
Lluïssor vítria
Color de la ratlla blau clara
Diafanitat transparent, translúcida
Densitat 5,3 a 5,5
Propietats òptiques biaxial (-)
Índex de refracció nα = 1.809 nβ = 1.838 nγ = 1.859
Birefringència δ = 0,050
Pleocroisme X = blau clar; Y = blau; Z = blau de prússia
Angle 2V mesurat: 80°
Més informació
Estatus IMA mineral heretat (G) i publicat abans de 1959
Referències [1]
Modifica dades a Wikidata

La linarita és un mineral de la classe dels sulfats que rep el seu nom de la ciutat de Linares (Jaén, Espanya), lloc on va ser descobert l'any 1822. Pertany al grup linarita-chenita de minerals.[2]

Característiques[modifica]

La linarita és un hidroxisulfat de plom i coure. Cristal·litza en el sistema monoclínic, i s'hi pot trobar en grups de raïms de petits cristalls, normalment microscòpics, o en crostes d'un color blau intens molt característic. Sovint confosa pel seu color amb l'atzurita, se les distingeix fàcilment perquè la linarita no reacciona del tot amb àcid clorhídric. És una espècie tan escassa que no s'extreu comercialment, però el color és tan intens que fa que aquest mineral sigui molt buscat per al col·leccionisme.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la linarita pertany a "07.BC: Sulfats (selenats, etc.) amb anions addicionals, sense H2O, amb cations de mida mitjana i gran" juntament amb els següents minerals: d'ansita, alunita, ammonioalunita, ammoniojarosita, argentojarosita, beaverita-(Cu), dorallcharita, huangita, hidroniojarosita, jarosita, natroalunita-2c, natroalunita, natrojarosita, osarizawaïta, plumbojarosita, schlossmacherita, walthierita, beaverita-(Zn), ye'elimita, atlasovita, nabokoita, clorothionita, euclorina, fedotovita, kamchatkita, piypita, klyuchevskita, alumoklyuchevskita, caledonita, wherryita, mammothita, schmiederita, munakataïta, chenita, krivovichevita i anhidrocainita.

Formació i jaciments[modifica]

És un mineral secundari molt poc comú que es troba a la zona superficial d'oxidació de dipòsits de minerals del plom com la galena o la calcopirita, sent normal que estigui associat a ambdues així com amb malaquita i cerussita. Els cristalls més bells, de fins a 10 cm de longitud, procedeixen d'Arizona (Estats Units), encara que també abunden en altres parts dels Estats Units, així com a Namíbia i a la Serra de Capillitas (Argentina).

Grup linarita-chenita[modifica]

El grup linarita-chenita de minerals està format per quatre espècies.

Espècie Fórmula
Chenita Pb4Cu(SO4)2(OH)6
Linarita PbCu(SO4)(OH)2
Munakataïta Pb2Cu2(Se4+O3)(SO4)(OH)4
Schmiederita Pb2Cu2(Se6+O4)(Se4+O3)(OH)4

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Linarita Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. «Linarite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 13 octubre 2014].
  2. «Linarite-Chenite Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 13 octubre 2014].