Lingüística de les Terres de l'Ebre

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search

Les dades que es presenten a continuació són el resultat d'una enquesta de periodicitat quinquennal duta a terme per l'Institut d'Estadística de Catalunya (IDESCAT) i el Departament de Cultura, mitjançant la Direcció General de Política Lingüística. La mostra és de 7.500 persones majors de 15 anys distribuïdes per tot el territori de Catalunya i té la finalitat de conèixer la identificació lingüística i els usos del català i altres llengües oficials i no oficials de Catalunya en els diversos espais de relacions personals.

Context demogràfic[modifica]

Entre l'any 2000 i 2012 es pot apreciar com hi ha hagut un augment considerable de població nascuda a l'estranger. L'any 2013 el nombre de residents nascuts a l'estranger representa el 19,3% de la població resident a les Terres de l'Ebre.

Coneixements de català 2013[modifica]

L'any 2013, a les Terres de l'Ebre, un 96,7% dels habitants entenien el català, un 91,5% sabia parlar-lo, un 87,1% sabia llegir-lo i un 69,4% sabia escriure'l. Segons aquestes dades, la competència escrita és l'habilitat que presenta un percentatge més baix. Aquest valor es deu al fet que només la població menor 35 anys ha pogut accedir a una escolarització en català.

Coneixements de català 2003-2013[modifica]

Tenint en compte les dades dels estudis quinquennals duts a terme entre els anys 2003 i 2013, es pot observar que els coneixements de català han variat:

-La comprensió oral va minvar lleugerament entre els anys 2003 i 2008 mentre que entre els anys 2008 i 2013 va mantenir-se.

-L'expressió oral va minvar un 9,5% entre els anys 2003 i 2008. En canvi, entre els anys 2008 i 2013 va augmentar un 7,3%.

-La comprensió lectora va minvar un 8,1% entre els anys 2003 i 2008. En canvi, entre els anys 2008 i 2013 va augmentar un 7,3%.

-L'expressió escrita ha anat augmentant progressivament un 12% durant aquests 10 anys.

Usos lingüístics[modifica]

Pel que fa a la llengua inicial hi ha més persones que identifiquen el català com la seva llengua (71,4) que no pas les que tenen com a llengua inicial (68,3%)

Un 68,3% de la població té el català com a llengua inicial i un 71,4% com a llengua d'identificació. Això suposa un augment percentual de 3,1 punts. A més, el català és la llengua habitual del 73,8% de la població.

L'any 2013 a les Terres de l'Ebre el percentatge de persones que declaren fer servir el català és més gran entre la gent d'edat avançada, mentre que el grup que l'utilitza menys és el de 35 a 49 anys.

Pel que fa a la llengua habitual segons el lloc de naixement podem apreciar com un 94,1% dels nascuts a Catalunya són els que declaren tenir com a llengua habitual el català. En canvi, aquest percentatge presenta una davallada d'un 53,9% en el cas dels nascuts a Espanya i en el cas dels estrangers representa poc més d'un 10% que declaren tenir el català com a llengua inicial.

Llengua habitual segons origen familiar[modifica]

Pel que fa a la llengua habitual segons l'origen familiar es pot apreciar com hi ha un ús bastant elevat del català (aproximadament un 95%) entre famílies constituïdes per un subjecte i un o ambdós progenitors nats a Catalunya. En canvi en les famílies constituïdes per un subjecte nat a Catalunya i progenitors nats fora de Catalunya el percentatge baixa lleugerament un 38%. Els subjectes nats a Espanya i a l'estranger presenten un ús habitual del català inferior a la resta.

Llengua inicial i llengua habitual 2003-2013[modifica]

L'anàlisi de l percentatge de població amb el català com a llengua inicial al llarg d'aquesta dècada mostra una certa davallada del català entre els anys 2003 i 2008. Aquest fet es pot atribuir, bàsicament, a l'impacte de les migracions durant aquesta època fent que el percentatge de població amb el castellà com a llengua inicial augmenti un 3,7%. Entre els anys 2008 i 2013 es pot apreciar una lleugera remuntada d'un 3,3% del català com a llengua inicial.

Pel que fa a la llengua habitual, les enquestes mostren la mateixa tendència que en el cas de la llengua inicial, és a dir, els percentatges comencen a recuperar-se en el període 2008-2013 després de la davallada en el període 2003-2008.

Usos lingüístics a la família[modifica]

Els usos lingüístics amb els avis, els pares i el fill més gran indiquen que a les Terres de l'Ebre el procés de transmissió lingüística intergeneracional és favorable al català, atès que en aquest àmbit l'ús del català amb el fill més gran (73,2%) és més alt que amb la mare (67,4%), i més encara que amb els avis materns (65%).

Usos lingüístics en els àmbits interpersonals[modifica]

A les Terres de l'Ebre l'ús del català en els àmbits interpersonals supera més del 70% en 4 de 7 àmbits estudiats: amistats (72,3%), membres de la llar (71,2%), veïns (71,0%) i companys d'estudi (78,0%). Mentre que en la resta d'àmbits es pot apreciar com oscil·la entre el 50% i 67%: escriure notes personals (52,4%), companys de feina (67,4%) i usuaris o clients de Catalunya (67,4%) .

L'àmbit dels companys d'estudi és el que ostra un percentatge més elevat d'ús del català (78%). Aquest fet es deu, suposadament, a l'acció de la immersió lingüística.

Usos lingüístics de consum, serveis i món laboral 2013[modifica]

A les Terres de l'Ebre l'ús del català supera més de 70% en 5 dels 7 àmbits estudiats: administració local (76,9%), bancs (75,4%), petit comerç (73,65), personal mèdic (72,3%) i Administració de la Generalitat (70,8%). A l'àmbit del gran comerç (68%) i l'administració de l'Estat (64,2%) són els més baixos quant a l'ús del català. En l'àmbit laboral es pot apreciar com a les Terres de l'Ebre l'ús del català és predominant (78,4%).