Lingua franca nova

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de llenguaLingua franca nova
Lingua Franca Nova
Altres nomsElefen o LFN
CreadorGeorge Boeree Modifica el valor a Wikidata
Data1998 Modifica el valor a Wikidata
Tipusllengua construïda Modifica el valor a Wikidata
Ús
ParlantsDesconegut
Classificació lingüística
Llengua planificada basada en llengües romàniques i criolles
Característiques
Sistema d'escripturaalfabet llatí i alfabet ciríl·lic Modifica el valor a Wikidata
Institució de normalitzacióLa Asosia per Lingua Franca Nova (ALFN)
Codis
ISO 639-3lfn Modifica el valor a Wikidata
Glottologling1267 Modifica el valor a Wikidata
IETFlfn Modifica el valor a Wikidata
Bandera de Lingua Franca Nova

La Lingua Franca Nova (LFN o elefen) és una llengua auxiliar artificial creada pel doctor en psicologia C. George Boeree de la Universitat de Shippensburg, Pennsilvània.[1] La llengua està basada en el francès, l'italià, el portuguès, el castellà i el català.[2] Segueix una gramàtica molt simplificada basada en un crioll llatí amb normes estrictes.[2][3]

Història[modifica]

C. George Boeree va començar a treballar-hi l'any 1965 prenent un concepte pròxim a la lingua franca, un pidgin utilitzat al Mediterrani medieval, i amb l'objectiu de crear una llengua auxiliar internacional fàcil d'aprendre.[4] Tot i això no va ésser fins al 1998 que la llengua es va fer pública a través d'internet.

A partir d'aquesta difusió inicial persones interessades arreu del món van començar a prendre i col·laborar a través de la xarxa. La comunitat es va coordinar inicialment a través d'un grup a Yahoo creat l'any 2002 per Bjorn Madsen.[5] Stefan Fisahn va crear també una wiki dedicada a aquesta llengua el 2005, la qual es va traslladar a la plataforma Wikia l'any 2009, comptant amb 2.900 articles.

El gener de 2008 es va atorgar a la LFN la designació internacional ISO 639-3 "lfn".[6]

Recursos d'aprenentatge[modifica]

Hi ha disponibles informació, guies de conversa i altres textos en dotze llengües. També disposa d'una guia de gramàtica, un diccionari oficial Lingua Franca Nova - Anglès (n'existeix també una versió en francès), així com diversos materials d'aprenentatge. També existeixen diverses traduccions de literatura i poesia. En són exemples El petit príncep d'Antoine de Saint-Exupéry[7] o Alícia al país de les meravelles de Lewis Carroll, traduït per Simon Davies i el primer llibre imprès disponibles en aquesta llengua.[8]

Pronunciació i ortografia[modifica]

Es pronuncia fonèticament i s'escriu amb vint-i-dues lletres que tant es poden escriure amb l'alfabet llatí com ciríl·lic:[2][9]

Alfabet llatí a b c d e f g h i j l m n o p r s t u v x z
Alfabet ciríl·lic а б к д е ф г х и ж л м н о п р с т у в ш з
IPA [a~ɑ] [b] [k] [d] [e~ɛ] [f] [ɡ] [h] [i/j] [ʒ] [l] [m] [n/ŋ] [o~ɔ] [p] [r] [s] [t] [u/w] [v] [ʃ] [z]
Noms a be ce de e ef ge hax i je el em en o pe er es te u ve ex ze

Les vocals de la LFN (a, e, i, o i u) es pronuncien com al castellà o l'italià. Els diftongs són ai [ai~ɑi], au [au~ɑu], eu [eu~ɛu] i oi [oi~ɔi].

Les lletres i i u s'utilitzen com a semivocals ([j] i [w]) si van abans d'una altra vocal, entre vocals, o abans de li i ni entre vocals i en cu i gu abans de vocal. LA lletra n es pronuncia [ŋ] abans de g i k.

La major part de paraules tenen l'accent a la vocal o al diftong just abans de la darrera consonant (exemples: CA-sa, a-be-ON, BA-ia).

Vocabulari bàsic de la cara en Lingua Franca Nova.

Literatura[modifica]

Des de la seva creació la lingua franca nova té una literatura composta per textos originals i traduïts.

Literatura traduïda[modifica]

El primer text traduït va ser Colinas como elefantes blanca, d'Ernest Hemingway; traduït per Daniel Alegrett en 1999. És un exemple de lingua franca nova antiga:

La colinas tra la vale de la Ebro eseva longa e blanca. Esta parte no ave ombra e no arbores, e la stasion eseva entra du linias de ferovia su la sol. Prosima contra un lado de la stasion, aveva la ombra tepida de la construida e un cortina, fada de cordas de granos de bambu, pendente tra la porta abrida a en la beveria, per mantenir la moscas a estra. La american e la fia ce le acompaniava, sentava se a un tabla su la ombra, estra la construida. Eseva multe calda, e la tren rapida da Barselona venira en cuatrodes minutos. El parava se en esta stasion entra dudes minutos e partiva a Madrid.

Hem d'esperar fins a 2008 per a veure altres textos literaris escrits en aquest idioma[10]. Aquesta vegada, es tracta de Bocragonia (la poesia Jabberwocky de Lewis Carroll) i La cade de la Casa de Usor, traduït per Simon Davies[10]. Aquest elefenista ha traduït altres obres com a Alísia en la pais de mervelias, traduïda en 2010 i publicada en 2012, la qual cosa la va convertir en la primera publicació en paper en aquesta llengua.

Heus aquí un extracte de Alísia en la pais de mervelias, un exemple de la llengua gairebé en el seu estadi final:

“A acel dirije,” la Gato dise, brandante se pedeta destra, “un Xapor abita: e a acel dirije,” brandante la otra pedeta, “un Lepre de Marto. Visita la un o la otra, como tu desira: ambos es fol.”
“Ma me no vole pasa entre persones fol,” Alisia comenta.
“O! tu no pote evita lo,” la Gato dise: “asi, tota de nos es fol. Me es fol. Tu es fol.”
“Como tu sabe ce me es fol?” Alisia dise.
“Sin duta tu es,” la Gato dise, “car si no, tu no ta veni asi.”

Simon Davies també ha traduït La prinse peti, d'Antoine de Saint Exupéry; en 2009. Al principi, aquest text va ser traduït per una altra persona però, després de descobrir que no es tractava d'una traducció de l'original, sinó a partir de l'anglès, Simon Davies va decidir tornar a traduir-lo des del principi.

En 2014, C. G. Boeree va traduir La trajedia de re Lear, de William Shakespeare, sent la primera obra teatral traduïda a lingua franca nova.

En 2018, Simon Davies va traduir Un studia en scarlata i el 29 d'abril de 2019 va acabar la traducció del primer llibre de la Eneida.

Me canta armas e la om ci, de la costas de Troia, escluida par fortuna, ia veni la prima a Italia e la bordas Lavinian, multe lansada sur la teras e la profonda par la fortia de la altas, su la coleria memoriosa de Juno savaje; multe ance en gera el ia sufri, asta fundi un site e introdui dios a Latio, de do es la popla Latina, la padres de Alba Longa, e la murones de Roma alta.

El 22 de juny de 2019, Vicente Costalago va traduir l'Evanjelio de San Marco, basant-se per a això en les versions en anglès i en espanyol de la Bíblia vaticana. És el tercer text complet de la Bíblia traduït a aquest idioma, sent la Segona Epístola de Sant Joan el segon, traduït pel mateix autor en 2008; i l'Eclesiastès el primer, traduït per Dave MacLeod en 2006. S'han traduït fragments d'altres parts de la Bíblia, com a parts dels Evangelis de Sant Lluc i de Sant Joan.

El 10 de novembre de 2019, Vicente Costalago va traduir el primer capítol del Quixot i el 22 de febrer de 2020, va acabar la traducció del Evanjelio de San Mateu.

Gramàtica[modifica]

La gramàtica de lingua franca nova (elefen) és una simplificació de la gramàtica comuna de les llengües romàniques espanyola, francesa, italiana, catalana i portuguesa. S’assembla a la dels criolls romanços com l'haitià, el capverdià, el papiament i el chavacano.

Alfabet i pronunciació[modifica]

L'elefen utilitza l’alfabet més conegut del món: el llatí

  • Minúscules
    • a b c d e f g h i j l m n o p r s t u v x z
  • Majúscules
    • A B C D E F G H I J L M N O P R S T U V X Z

K, Q, W e Y no apareixen en els noms comuns. S’utilitzen per a conservar la forma original dels noms propis així com dels noms escrits en llengües estrangeres.

K (k), Q (q), W (w) y Y (y) no apare en parolas comun. En sirca sento parolas internasional con orijina nonromanica, on pote scrive W en loca de U, e Y en loca de I, per presenta un spele plu fasil reconosable: ioga/yoga, piniin/pinyin, sueter/sweter, ueb/web. Estra esta casos, on usa K, Q, W e Y sola per conserva la formas orijinal de nomes propre e de parolas stranjer.

La h no és comuna però es pot trobar en noms tècnics i culturals.

Frases[modifica]

La majoria de les frases en elefen contenen un grup verbal, que representa generalment una acció. Un grup verbal consisteix en un verb i en els modificadors, com ara adverbis o grups preposicionals.

Subjecte i objecte[modifica]

Els dos sintagmes nominals més importants són el subjecte i l’objecte. El seu sentit precís depèn del verb, però grosso modo, el subjecte és el que realitza l’acció, i l’objecte, el que està directament relacionat amb ella. En elefen, el sujeto precede siempre al verbo y el objeto va detrás:

  • La gato xasa la scural. – El gat (subjecte) … caça (verb) … a l’esquirol (objecte).
  • La can dormi. – El gos (subjecte) … dorm (verb).

En alguns casos, per estil o clarificació, es pot posar l’objecte del verb al començament de la frase. En aquests casos, l’objecte ha d’estar seguit d’una coma, i un pronom per a l’objecte que és usat després del verb:

  • La gatos, me no gusta los. – Els gats, no m’agraden ells.

La majoria dels verbs necessiten un subjecte, però hi ha molts que no necessiten un objecte.

Complements[modifica]

L’atribut és un element freqüent en la frase. Es tracta d’un element descriptiu complementari, el qual pot anar precedit de verbs com es (ser/estar), deveni (convertir-se), pare (semblar) i resta (romandre):

  • Computadores es macinas. – Els ordinadors (subjecte) … són (verb) … màquines (atribut).
  • La aira pare umida. – L’aire (subjecte) … sembla (verb) … humit (atribut).
  • La patatas ia resta calda. – Les patates (subjecte) … romanen (verb) … calents (atribut).
  • La idea es ce tu canta. – La idea (subjecte) … és (verb) … que tu cantis (atribut: proposició).

Preposicions[modifica]

Un altre element important en la frase és el grup preposicional, que necessita un substantiu o verb que li precedeixi o li uneixi a la frase.

  • Me dona a tu esta poma. – Jo (subjecte) … et (grup preposicional) … dono (verb) … aquesta poma (objecte).

Proposicions[modifica]

Algunes frases contenen també proposicions, que són com petites frases a l’interior de la frase principal (proposicions subordinades). Poden modificar als sintagmes nominals, els sintagmes verbals o l’oració principal:

  • La om ci ia abita asi ia vade a Paris. – El hombre que vive aquí se fue a Paris.
  • El va visita en julio, cuando la clima es bon. – Visitarà al juliol, quan faci bo.
  • On no ia permete me fa la cosas como me ia desira. – No em deixava fer les coses com jo volia.
  • Me pensa ce el es bela. – Penso que és bella.

Substantius[modifica]

Els substantius solen ser introduïts per determinants, i poden ésser seguits d’adjectius i de grups preposicionals, per a crear un grup nominal. Els substantius representen els objectes físics, com persones, llocs o coses però igualment representen conceptes abstractes, similars gramaticalment.

Plural[modifica]

S’afegeix -s al substantiu per a formar el plural. Si el substantiu en singular acaba en consonant, s’afegeix -es. La terminació del plural no modifica la accentuació de la paraula:

  • gato, gatos – gat, gats
  • om, omes – home, homes

Els adjectius, que modifiquen a un substantiu, no canvien en plural. Però si els emprem com a substantius, s’ha d’afegir la marca de plural quan sigui necessari:

  • la bones, la males, e la feas – els bons, les dolentes i les lletges
  • multe belas – molt bonics/boniques

Alguns substantius, plurals en altres llengües, són singulars en elefen:

  • El regarda un sisor con un binoculo. – Ell mira unes tisores amb uns prismàtics.
  • On usa un bretela per suporta sua pantalon. – S’utilitzen els tirants per a subjectar els pantalons.
  • Me ia compra esta oculo de sol en Nederland. – Vaig comprar aquestes ulleres de sol als Països Baixos.

Substantius comptables i no comptables[modifica]

Igual que en moltes altres llengües, el elefen distingeix substantius comptables i no comptables. Un substantiu comptable pot ser modificat per un número i agafa la -s del plural. Els substantius comptables representen en general els objectes físics, identificables individualment, com cases, gats o pensaments: Per exemple:

  • un auto; la autos; cuatro autos – un cotxe; els cotxes, quatre cotxes
  • un gato; multe gatos; un milion gatos – un gat; molts gats; un milió de gats

Per contra, els substantius no comptables no prenen en general la -s del plural. Els substantius no comptables representen en general les masses sense individualitat definida, com ara líquids (aigua, suc), pols (sucre, sorra), substàncies (metall, fusta), o qualitats abstractes (elegància, lentitud). Quan els modifiquen un número o un quantitatiu, se’ls afegeix una unitat de mesura per a aclarir. Per exemple:

  • la acua; alga acua; tre tases de acua – aigua; una mica d’aigua; tres tasses d’aigua
  • lenio; multe lenio; du pesos de lenio – fusta; molta fusta, dos troncs de fusta

Es poden utilitzar substantius no comptables com a comptables. Es tracta de situacions particulars:

  • Du cafes, per favore. – Dos cafès, si us plau.
  • Me ia proba multe cesos. – He provat molts formatges.
  • On no pote compara la belias de Paris e Venezia. – No es poden comparar les belleses de París i Venècia.

Gènere[modifica]

Els substantius no solen indicar el seu gènere. Per a distingir-los, s’utilitzen els adjectius mas i fema:

  • un cavalo mas – un cavall
  • un cavalo fema – una egua

No obstant això, per a alguns noms de parentiu, el masculí presa una -o i el femení una -a:

  • avo, ava – avi, àvia
  • fio, fia – fill, filla
  • neto, neta – net, neta
  • sobrino, sobrina – nebot, neboda
  • sposo, sposa – espòs, esposa
  • tio, tia – oncle, tia
  • xico, xica – noi, noia

Però per a algunes parelles s’utilitzen noms diferents per a cada sexe:

  • cavalor, dama – cavaller, dama
  • dio, diva – déu, deessa
  • om, fem – home, dona
  • padre, madre – pare, mare
  • re, rea – rei, reina
  • senior, seniora – senyor, senyora
  • frate, sore – germà, germana

El sufix -esa és rar i serveix per a formar la variant femenina d’algunes condicions socials històriques:

  • abade, abadesa – abat, abadessa
  • baron, baronesa – baró, baronessa
  • conte, contesa – comte, comtessa
  • duxe, duxesa – duc, duquessa
  • imperor, imperoresa – emperador, emperadriu
  • marci, marcesa – marquès, marquesa
  • prinse, prinsesa – príncep, princesa
  • tsar, tsaresa – tsar, tsarina

Preguntes[modifica]

Hi ha tres tipus de preguntes: aquelles que poden ser contestades amb un simple “sí” o “no”, les que presenten una gamma d’opcions per a triar, i les que demanen una informació particular.

A més, les preguntes poden ser directes (“On anem?”) o indirectes (“Et vaig preguntar cap a on anem”, “No sé el que soc”). Les preguntes directes acaben amb un signe d’interrogació (?).

Preguntes del tipus sí/no[modifica]

Una frase pot convertir-se en una pregunta del tipus afirmatiu/negatiu mitjançant l’ús de esce (“és cert que…”) a l’inici de la frase:

  • Esce tu parla deutx? – Parles alemany?
  • Esce tu ia come la salada? – Has menjat l’amanida?

Hi ha altres dues formes. En la conversa, en preguntes que proposen una possibilitat i es limiten a demanar la confirmació, es pot afegir al final de la frase si? o no? I en les preguntes molt simples, es pot elevar el to de la veu al final de la frase:

  • Tu ia come la salada, si? – Has menjat l’amanida sí?
  • Tu ia come la salada, no? – Has menjat l’amanida, no?
  • Tu ia come, si? – L’has menjat, sí?
  • Nos es perdeda, no? – Estem perduts, no?
  • Vos comprende? – Enteneu?

La resposta a una pregunta del tipus si/no és si (“si”) o no (“no”). Si indica que la possibilitat expressada per la pregunta és veritable; no indica que és falsa:

  • Tu desira bir? – Vols cervesa?
    • Si, per favore. – Sí, si us plau. (Vull)
    • No, grasias. – No, gràcies. (No vull)

Si una pregunta és negativa, si i no té el mateix significat que si la pregunta fora positiva però pot crear una confusió que es pot evitar responent amb una frase completa:

  • Tu no desira bir? – Vols cervesa?
    • Si. – Sí. (Vull)
    • No. – No. (No en vull)
    • Si, me desira bir. – Sí, en vull.
    • No, me no desira bir. – No, no'n vull.

Abreviatures[modifica]

En elefen s’utilitzen un cert nombre d’abreviatures. Les lletres no van seguides de punts.

S’utilitzen moltes abreviatures per a paraules o frases corrents. No s’utilitzen majúscules, excepte en cas d’inici de frase.

  • acc (ance conoseda como) – àlies
  • aec (ante la eda comun) – a.C.
  • ec (de la eda comun) – de la nostra era
  • etc (e tal cosas, e tal continuante) – etc. (et cetera)
  • lfn – LFN (lingua franca nova)
  • n (numero) – n. (número)
  • nb (nota bon) – NB (nota bene)
  • ovn (ojeto volante nonidentifiada) – OVNI (objecte volador no identificat)
  • p (paje, pajes) – p. (pàgina/s)
  • pd (per dise) – és a dir, això és
  • pe (per esemplo) – por ejemplo
  • pf (per favore) – si us plau
  • ps (pos scrive) – P.D (postdata)
  • tv (televisa, televisador) – TV (televisió)
  • v (vide) – vegeu

El elefen utilitza també abreviatures provinents d’altres llengües i que són reconegudes internacionalment i també les abreviatures del sistema mètric:

  • cd (disco compata) – CD (disc compacte)
  • pc (computador personal) – PC (personal computer)
  • cm (sentimetre) – cm (centímetre)
  • km (cilometre) – km (quilòmetre)
  • mg (miligram) – mg (miligramo)
  • μm (micrometre) – μm (micrometre)
  • MB (megabait) – MB (megaoctet)

Per a les formes curtes dels noms propis i els títols, s’empren les lletres majúscules. No obstant això, les paraules com la i de – que no apareixen en lletres majúscules en la forma plena del nom – són ignorades en les abreviatures. Aquests noms són a vegades introduïts per la, fins i tot quan són abreujats:

  • Dr (dotor) – Dr. (Doctor …)
  • Sr (senior) – Sr. (Senyor …)
  • Sra (seniora) – Sra (Senyora …)
  • la NU (Nasiones Unida) – L’ONU (Organització de les Nacions Unides)
  • la RU (Rena Unida) – R.U. (el Regne Unit)
  • la SUA (Statos Unida de America) – EUA (els Estats Units)

Alguns noms propis són més coneguts internacionalment per la seva abreviatura original pel que es conserva en elefen:

  • IBM – IBM (International Business Machines Corporation)
  • KGB – KGB (Комитет государственной безопасности, Comitè de Seguretat de l’Estat)

Exemples[modifica]

Lingua Franca Nova[modifica]

(Escoltar l'enregistrament d'àudio en Lingua Franca Nova)

Lingua Franca Nova es desiniada per es un lingua vera simple, coerente, e fasil aprendeda, per comunica internasional. El ave varios cualia bon:
  • Lo ave un numero limitada de fonemes. El sona simila a italian o espaniol.
  • Lo es scriveda como el sona. No enfante deve pasa multe anios studia nonregulas!
  • Lo ave un gramatica vera simple e regula. El es min complicada en esta caso como engles o indonesian.
  • Lo ave un grupo limitada e tota regula de afises produinte per crea parolas nova.
  • Lo ave regulas de la ordina de parolas bon definada, como multe linguas major.
  • Lo ave un lista de parolas fundada en la linguas roman moderne. Esta linguas es comun e influensente, e ia contribui la parte major de parolas engles.
  • Lo es desiniada per es asetante natural de parolas tecnical de latina e elenica, la "norma de mundo" per fato.
  • Lo es desiniada per aperi plu parte "natural" per los ci comprende la linguas roman, ma no min fasil per otras.

Nos Padre[modifica]

Lingua Franca Nova
Nos Padre ci es en sielo
Tu nom ta es santida
Tu rena ta veni
Tu vole ta aveni
En tera como en sielo
Dona oji nos pan dial a nos
E pardona nos detas a nos
Como nos pardona la detas de otras
E no dirije nos a tenta
Ma libri nos de malia
Amen

Alisia en la pais de mervelias[8][modifica]

Alisia comensa deveni multe noiada, sentante a lado de se sore sur la colineta, con no cosa per ocupa se: a un o du veses, el ia regardeta en la libro cual se sore leje, ma lo conteni no pitures o conversas, “e cual es la valua de un libro,” Alisia pensa, “sin pitures o conversas?”

Donce el es considerante, en se mente propre (tan bon como posible, car el senti multe dormosa e stupida par causa de la dia calda), esce la plaser de crea un cadena de margaritas ta compensa per la labora de leva se e colie la margaritas, cuando subita un Coneo Blanca con oios ros pasa corente a se lado.

No parte de esta es vera multe notable; e Alisia no trova ce lo es vera multe estracomun cuando el oia la Coneo dise a se: “Ai! ai! me va es tro tarda!” (cuando Alisia contempla esta a pos, lo pare a el ce el ia debe mervelia a lo, ma aora, a la momento de aveni, tota pare intera natural); Ma, cuando la Coneo prende an un orolojeta de se pox de jaceta, e regarda lo, e alora continua freta, Alisia salta sur se pedes, car la pensa vola tra se mente ce el ia vide ja nunca un coneo con o un pox de jaceta, o un orolojeta prendable de lo, e con curiosia ardente, el core pos lo en traversa de la campo, e ariva a la bon tempo per vide lo desapare su la sepe en un tunel de coneo grande.

En la momento seguente, Alisia entra pos lo, no considerante an pico como el va sorti posible denova.

Referències[modifica]

  1. Malawskey, Nick. «Pennsylvania's dialects are as varied as its downtowns -- and dahntahns». Pennlive Patiot News, 2011. [Consulta: 30 juliol 2023].
  2. 2,0 2,1 2,2 Harrison, Richard H. (2008) Lingua Franca Nova. Invented Languages, 1, pp. 30 –33.
  3. Forsyth, Richard. «In Praise of Fluffy Bunnies» (PDF), 2012. [Consulta: 30 juliol 2023].
  4. Boeree, C. George. «FAQ: Frequently Asked Questions». elefen.org. [Consulta: 28 abril 2014].
  5. «Lingua Franca Nova (LFN)». Arxivat de l'original el 25 octubre 2020. [Consulta: 30 juliol 2023].
  6. «Documentation for ISO 639 identifier: LFN». Arxivat de l'original el 28 abril 2014. [Consulta: 30 juliol 2023].
  7. «List of the foreign editions of The Little Prince by Antoine de Saint Exupéry.». [Consulta: 7 maig 2018].
  8. 8,0 8,1 La aventuras de Alisia en la pais de mervelias
  9. «Lingua Franca Nova (Elefen)». Omniglot. [Consulta: 30 juliol 2023].
  10. 10,0 10,1 Costalago, 2020, p. 44.

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikibooks en anglès, hi ha llibres de contingut lliure i altres textos relatius a Lingua franca nova.