Linneïta
 Linneïta | |
|---|---|
 Linneïta provinent de la mina La Motte, Districte de Fredericktown, Comtat de Madison (Missouri), Estats Units | |
| Fórmula química | Co2+Co3+₂S₄ |
| Epònim | Carl von Linné  |
| Localitat tipus | Bastnäs (en)  |
| Classificació | |
| Categoria | sulfurs |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 02.DA.05 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 2.DA.05 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | II/D.01 |
| Dana | 2.10.1.1 |
| Heys | 3.10.2 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | isomètric |
| Hàbit cristal·lí | cristalls octahedrals; massiu, granular |
| Estructura cristal·lina | a = 9.43 Å; Z = 8 |
| Simetria | isomètrica hexoctahedral |
| Grup espacial | grup espacial 227 |
| Color | blanc amb tonalitats roses, vermelles o marronoses |
| Macles | en {111} |
| Exfoliació | imperfecta en {001} |
| Fractura | subconcoidal |
| Duresa | 4,5 a 5,5 |
| Lluïssor | metàl·lica |
| Color de la ratlla | gris fosca |
| Diafanitat | opaca |
| Densitat | 4,8 |
| Impureses comunes | Ni, Cu, Fe, Se |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Símbol | Lin |
| Referències | [1][2] |
La linneïta és un mineral de la classe dels sulfurs que rep el seu nom del naturalista Carl von Linné (1707-1778). Va ser descoberta l'any 1845 a les mines Bastnäs, al comtat de Västmanland, Suècia. Pertany i dona nom al grup de la linneïta.[3]
Característiques[modifica]
La linneïta és un sulfur simple de cobalt, i dins de la classe dels sulfurs pertany a l'anomenat grup linneïta i grup tioespinel·la. Forma una sèrie de solució sòlida amb la polidimita (Ni₃S₄), en la qual la substitució gradual del cobalt per níquel va donant els diferents minerals de la sèrie. A més dels elements de la seva fórmula, sol portar com a impureses: níquel, coure, titani, ferro i seleni. Cristal·litza en el sistema cúbic formant cristalls octaèdrics, tot i que també s'hi pot trobar de manera granular o massiva. Malgrat la seva raresa o escassetat, és un mineral buscat en les explotacions minerals en filons de sulfurs d'aquest tipus com a mena del cobalt, un metall de gran importància estratègica per a la fabricació de tecnologia punta.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la linneïta pertany a "02.DA: Sulfurs metàl·lics, M:S = 3:4" juntament amb els següents minerals: bornhardtita, carrol·lita, cuproiridsita, cuprorhodsita, daubreelita, fletcherita, florensovita, greigita, indita, kalininita, malanita, polidimita, siegenita, trüstedtita, tyrrel·lita, violarita, xingzhongita, ferrorhodsita, cadmoindita, cuprokalininita, rodostannita, toyohaïta, brezinaïta, heideïta, inaglyita, konderita i kingstonita.
Formació i jaciments[modifica]
Apareix en filons d'origen hidrotermal en els que hi hagi altres sulfurs de cobalt i níquel. Sol trobar-se associada a altres minerals com: calcopirita, pirrotina, mil·lerita, bismutina, gersdorffita, carrol·lita, cattierita, ullmannita, marcassita, pirita, galena o esfalerita.
Varietats[modifica]
La linneïta aurífera és l'única varietat coneguda, i es tracta d'una varietat que conté or en la seva composició. Se n'ha trobat a la mina Santa Fé, a Pichucalco, Chiapas, Mèxic.[4]
Grup de la linneïta[modifica]
El grup de la linneïta està format per sulfurs i similars que cristal·litzen en el sistema isomètric.[3] Aquest grup és alhora membre del grup thiospinel·la.[5] La tarkianita, un sulfur de reni amb fórmula (Cu,Fe)(Re,Mo)₄S₈, és un mineral relacionat amb el grup linneïta.[6]
|
|
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Linneïta |
- ↑ «Linnaeite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 13 octubre 2014].
- ↑ «Linnaeite Mineral Data» (en anglès). Webmineral.
- ↑ 3,0 3,1 «Linnaeite Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 13 octubre 2014].
- ↑ «Thiospinel Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 13 octubre 2014].
- ↑ «Auriferous Linnaeite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 13 octubre 2014].
- ↑ «Tarkianite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 13 octubre 2014].