Lipman Bers
Lipman Bers (Riga, 22 de maig de 1914 - New Rochelle, 29 d'octubre de 1993), conegut usualment com Lipa Bers, va ser un matemàtic i activista social nascut a Riga i emigrat als Estats Units.
Vida i Obra[modifica]
Nascut a Riga (avui Letònia, però en aquella época Imperi Rus), va passar els primers anys de vida a Sant Petersburg.[1] El 1919 la família va retornar a Riga[2] on els seus pares eren professors a l'institut jueu de la ciutat[3] i militants del Bund.[4] Els seus pares es van divorciar i el 1925 la seva mare se'l va endur a Berlín mentre ella estudiava a l'Institut Psicoanalític de Berlín i ell era escolaritzat.[5] El 1932 es va matricular a la universitat de Zúric però ho va haver deixar l'any següent perquè el seus pares no podien mantenir-lo i va retornar a Riga on va estudiar a la universitat els dos cursos següents.[6] Com els seus pares, Bers tenien opinions polítiques socialdemòcrates i militava a les joventuts del Bund, per això, després del cop d'estat de Kārlis Ulmanis de maig de 1934, va decidir abandonar el seu país per evitar les represàlies.[7] Va aconseguir visat per Txecoslovàquia i el 1934 va començar a estudiar a la universitat Carolina de Praga on va tenir com a mestre Charles Loewner del qual esdevindria íntim amic i col·laborador de per vida.[8] El 1938 es va doctorar i va marxar a París per fer treball post-doctoral, però aquest mateix any es va produir l'Acord de Múnic pel qual es desmembrava Txecoslovàquia i va decidir, amb la seva esposa, emigrar als Estats Units.[9]
Els primers anys a Amèrica van ser difícils perquè no va trobar cap posició acadèmica fins al 1942[10] quan va ser contractat per la universitat de Brown en la qual va estar els anys de la Segona Guerra Mundial i va coincidir amb el seu mestre, Loewner.[11] Des de 1945 fins a 1949 va ser professor de la universitat de Syracuse,[12] on novament va coincidir amb Loewner, i els dos anys següents va estar a l'Institut d'Estudis Avançats de Princeton on, arrel d'una conferència de Lars Ahlfors, va començar a orientar les seves recerques cap a les aplicacions quasi-conformes i les seves aplicacions.[13] El 1951 va passar a l'Institut Courant de Ciències Matemàtiques on va romandre fins al 1964 quan va anar a la Universitat de Colúmbia, en la qual es va retirar el 1984. Després de la seva jubilació, encara va col·laborar amb la universitat de la Ciutat de Nova York.[14]
A més de les seves activitats com matemàtic, Bers va ser un activista social fermament involucrat en la defensa dels drets humans.[15] La seva eloqüència i coneixement de la història van fer que influís notablement en les institucions, ja fos defensant les víctimes del maccarthisme o oposant-se a la guerra del Vietnam; per tot això, va ser el fundador del Comité de Drets Humans de l'Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units.[16]
Els principals treballs científics de Bers van ser en el camp de l'anàlisi complexa, tot i que també va publicar treballs sobre equacions diferencials parcials i sobre superfícies mínimes. Les seves aportacions més notables van ser en la teoria de Teichmüller, en els problemes de compactificació i en els grups kleinians.[17]
Referències[modifica]
- ↑ Keen, Kra i Rodríguez, 2015, p. 11.
- ↑ Albers i Reid, 1987, p. 267.
- ↑ Morawetz et al., 1995, p. 9.
- ↑ Keen, Kra i Rodríguez, 2015, p. 14.
- ↑ Keen, Kra i Rodríguez, 2015, p. 18.
- ↑ Albers i Reid, 1987, p. 273.
- ↑ Keen, Kra i Rodríguez, 2015, p. 25-26.
- ↑ Bečvářová i Netuka, 2015, p. 1 i ss.
- ↑ Albers i Reid, 1987, p. 275-276.
- ↑ Kra i Bass, 2001, p. 25.
- ↑ Albers i Reid, 1987, p. 278.
- ↑ Kra i Bass, 2001, p. 26.
- ↑ Morawetz et al., 1995, p. 12.
- ↑ Kra i Bass, 2001, p. 30.
- ↑ Morawetz et al., 1995, p. 18-19.
- ↑ Kra i Bass, 2001, p. 33-34.
- ↑ Kra i Bass, 2001, p. 40.
Bibliografia[modifica]
- Albers, Donald J.; Reid, Constance «An Interview with Lipman Bers» (en anglès). The College Mathematics Journal, Vol. 18, Num. 4, 1987, pàg. 266-290. DOI: 10.1080/07468342.1987.11973045. ISSN: 0746-8342.
- Bečvářová, Martina; Netuka, Ivan. Karl Löwner and His Student Lipman Bers: Pre-war Prague Mathematicians (en anglès). European Mathematical Society Press, 2015. ISBN 9783037191446.
- Keen, Linda; Kra, Irwin; Rodríguez, Rubí E. Lipman Bers, a Life in Mathematics (en anglès). American Mathematical Society, 2015. ISBN 978-1-4704-2056-7.
- Kra, Irwin; Bass, Hyman «Lipman Bers» (en anglès). Biographical Memoirs, Vol. 80, 2001, pàg. 22-43. DOI: 10.17226/10269. ISSN: 0077-2933.
- Morawetz, Cathleen S.; Abikoff, William; Corillon, Carol; Kra, Irwin; Weinstein, Tilla; Gilman, Jane «Remembering Lipman Bers» (en anglès). Notices of the American Mathematical Society, Vol. 42, Num. 1, 1995, pàg. 8-25. ISSN: 0002-9920.
Enllaços externs[modifica]
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Lipman Bers» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Abikoff, William. «Bers, Lipman». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 20 juliol 2022]. (anglès)
- Baick, Michael. «October, 80 Years Later». Harvard Political Review, 2020. [Consulta: 21 juliol 2022]. (anglès)
- Muñoz García, Amelia. «Lipman Bers: entre la geometría y los derechos humanos». Radio Sefarad. [Consulta: 20 juliol 2022]. (castellà)
- «43. Lipman Bers». American Mathematical Society. [Consulta: 21 juliol 2022]. (anglès)
- Matemàtics russos
- Matemàtics del segle XX
- Persones de Riga
- Morts a l'estat de Nova York
- Alumnes de la Universitat de Letònia
- Alumnes de la Universitat Carolina de Praga
- Professors de la Universitat de Colúmbia
- Professors de la Universitat de Nova York
- Professors de la Universitat de Brown
- Professors de la Universitat de Syracusa
- Activistes estatunidencs