Lipofília

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La Lipofília, (de les paraules del grec que signifiquen que li agrada el greix), es refereix a la capacitat que té un compost químic de dissoldre's en greixos, olis, lípids, i solvents no polars com l'hexà o el toluè.[1] Aquests solvents no polars són al seu torn lipòfils. Les substàncies lipòfiles tendeixen a dissoldre's en altres substàncies lipòfiles, mentre que les substàncies hidròfiles (que els agrada l'aigua) tendeixen a dissoldre's en aigua i altres substàncies hidròfiles.

Tanmateix, els termes "lipofília" i "hidrofòbia" no són sinònims, com es pot apreciar en les silicones i fluorocarbonis, els quals són hidrofòbics però no lipòfils.

Enllaços químics[modifica | modifica el codi]

Les substàncies lipòfiles interaccionen dins elles mateixes i amb altres substàncies amb la Força de dispersió de London. Tenen poca o cap capacitat per formar l'enllaç d'hidrogen.

Tensioactius[modifica | modifica el codi]

Els tensioactius basats en hidrocarburs són compostos que són amfifílics (o amfipàtics), que tenen un extrem hidrofílic que interacciona amb l'aigua (se'n diu 'grup cap') i un extrem lipòfil que se'n diu 'la cua'.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Compendium of Chemical Terminology, lipophilic, accessed 15 Jan 2007.