Lipót Fejér

Lipót Fejér

Biografia
Naixement	(de) Leopold Weiss 9 febrer 1880 Pécs (Hongria)
Mort	15 octubre 1959 (79 anys) Budapest (Hongria)
Sepultura	Cementiri del carrer Fiumei 47° 29′ 45″ N, 19° 05′ 26″ E
Dades personals
Formació	Universitat de París (1903–1903) Universitat de Göttingen (1902–1903) Universitat Frederic Guillem de Berlín (1899–1900) Universitat de Budapest Eötvös Loránd (1898–1902)
Tesi acadèmica	Sur les fonctions bornées et intégrables  (1902 )
Director de tesi	Hermann Schwarz
Activitat
Camp de treball	Anàlisi matemàtica
Ocupació	matemàtic, professor d'universitat
Ocupador	Universitat de Budapest Eötvös Loránd (1911–1959) Universitat de Kolozsvár (1905–1911)
Membre de	Acadèmia Polonesa de les Ciències (1957–) Acadèmia Bavaresa de Ciències (1954–) Societat Matemàtica Janos Bolyai (1947–) Societat Matemàtica de Calcuta (1930–) Acadèmia de Ciències de Göttingen (1925–) Acadèmia de Ciències d'Hongria (1911–)
Interessat en	Matemàtiques
Obra
Obres destacables teorema de Fejér teorema de Caratheodory-Fejer nucli de Fejér
Estudiant doctoral	John von Neumann, Pál Turán, Paul Erdős, Otto Szász, Jenő Egerváry, George Pólya, Tibor Radó, Steven Gaal, János Aczél, Michael Fekete, László Fejes Tóth, Géza Freud, György Hajós, János Horváth, László Kalmár, Marcel Riesz, Vera Sós, Simon Szidon, Ferenc Lukács (en) , Pál Csillag (en) i János Horváth
Família
Pares	Samuel Weiss i Viktória Goldberger
Premis (1950)  Orde del Mèrit de la República d'Hongria (1948)  Premi Kossuth (1933)  doctor honoris causa per la Universitat Brown (1930)  Corvin Wreath  doctor honoris causa per la Universitat Eötvös Loránd

Lipót Fejér (Pécs, 9 de febrer de 1880 - Budapest, 15 d'octubre de 1959) va ser un matemàtic hongarès.

Vida i Obra

Lipót Fejér va nàixer en una família jueva de cognom Weiss (o Weisz) i va rebre el nom de Leopold Weiss. Cap al 1900 va decidir hongaritzar el seu nom i cognom, i com que Weiss, en alemany, vol dir blanc, va utilitzar fejér que és una grafia antiga de l'adjectiu blanc en hongarès: fehér. Mentre estudiava la secundària a la seva ciutat natal de Pécs, es va dedicar a escriure i enviar solucions als problemes plantejats per una revista matemàtica hongaresa, fins al punt d'arribar a rebre un premi per la seva tasca el 1897. Des del 1898 fins al 1902 va estudiar a la universitat de Budapest, excepte el curs 1899-1900 que va estar a la universitat de Berlín. Després d'obtenir el doctorat el 1902, va estar un curs ampliant estudis a la universitat de Göttingen i a la universitat de París. En retornar a Hongria va fer classes durant un breu temps a la universitat Pere Pázmány de Budapest, fins que el 1905 va ser nomenat professor de la universitat de Kolozsvár (actualment Cluj-Napoca a Romania).

El 1911 va ser nomenat professor de la universitat de Budapest, en la qual va romandre fins a la seva mort. Fejér va rebre nombrosos premis i distincions, especialment després de la Segona Guerra Mundial. Durant la guerra va patir molt per ser jueu: el 1944 va ser expulsat de la universitat i poc després va ser detingut pels Creu Fletxada, paramilitars hongaresos partidaris dels nazis, i salvà la vida per casualitat. En acabar la guerra va ser trobat en un hospital d'emergència en circumstàncies indescriptibles. Va ser un personatge central en la formació de les futures generacions de matemàtics hongaresos.

Un dels resultats més importants que se li deuen és la solució del problema de la suma de la sèrie de Fourier per mitjans aritmètics, aconseguida el 1900, quan estava a Berlín sota la influència de Hermann Schwarz, que va ser publicada en una breu nota als Comptes Rendus de l'Acadèmia de Ciències de París i que va ser el nucli de la seva tesi doctoral dos anys més tard, en la qual demostrava el teorema del seu nom: tota funció contínua és el límit de les seves sumes de Fejér.

Bibliografia

• Agarwal, Ravi; Sen, Syamal. Creators of Mathematical and Computational Sciences (en anglès). Springer, 2014. ISBN 978-3-319-10869-8. 
• Chang, Sooyoung. Academic Genealogy of Mathematicians (en anglès). World Scientific, 2011. ISBN 978-981-4282-29-1. 
• Falk de Losada, María «Theoretical or foundational considerations for mathematics education as related to competitions» (en anglès). Mathematics Competitions, Vol. 32, Num. 1, 2019, pàg. 31-38. ISSN: 1031-7503.
• Hersh, Reuben; John-Steiner, Vera «A visit to Hungarian mathematics» (en anglès). The Mathematical Intelligencer, Vol. 15, 1993, pàg. 13-26. DOI: 10.1007/BF03024187. ISSN: 0343-6993.
• Horváth, János. A Panorama of Hungarian Mathematics in the Twentieth Century (en anglès). Springer, 2006. ISBN 3-540-28945-3. 
• Kahane, Jean-Pierre «Léopold Fejér et l'analyse mathématique au début du XXe siècle» (en francès). Cahiers du séminaire d'histoire des mathématiques, Vol. 2, 1981, pàg. 67-84. ISSN: 0767-7421.
• Tandori, Károly «Fejér Lipót élete és munkásság» (en hongarès). Matematikai Lapok, Vol. 29, 1981, pàg. 7-13. ISSN: 0025-519X.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lipót Fejér

• O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Lipót Fejér» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
• Miklós, Mikolás. «Fejér, Lipót». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 16 març 2020]. (anglès)