Lisa Batiashvili

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaLisa Batiashvili

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(ka) ლიზა ბათიაშვილი Modifica el valor a Wikidata
7 març 1979 Modifica el valor a Wikidata (45 anys)
Tbilisi Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Música i Teatre d'Hamburg Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Múnic Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióviolinista, música Modifica el valor a Wikidata
GènereMúsica clàssica Modifica el valor a Wikidata
InstrumentViolí Modifica el valor a Wikidata
Segell discogràficSony Classical Modifica el valor a Wikidata
Participà en
1995Concurs Internacional de violí Jean Sibelius (2a) Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeFrançois Leleux Modifica el valor a Wikidata
Premis

Lloc weblisabatiashvili.com Modifica el valor a Wikidata
Facebook: LisaBatiashvili Twitter (X): lisabatiashvili Instagram: lisabatiashvili Spotify: 7nstqHP5wRNlaUeSByC86I iTunes: 252401467 Musicbrainz: 4b0f0c8b-d661-4d1e-96e0-eed0f68ef495 Songkick: 6545294 Discogs: 2608093 Allmusic: mn0002208641 Modifica el valor a Wikidata

Elízabet Batiaixvili, coneguda professionalment com a Lisa Batiashvili (georgià: ლიზა ბათიაშვილი) (Tbilisi, 7 de març de 1979), és una violinista georgiana resident a Alemanya.

Antiga artista en residència de la Filharmònica de Nova York, és aclamada per la seva "elegància natural, so sedós i la gràcia meticulosa de la seva articulació".[1] Batiashvili fa aparicions freqüents en esdeveniments internacionals d'alt perfil; va ser la solista de violí al concert del Premi Nobel 2018.[2]

Adolescència i educació[modifica]

Batiashvili va néixer a Tbilisi, la capital de Geòrgia, d'un pare violinista i una mare pianista. Va començar a aprendre violí amb el seu pare als quatre anys. La família va abandonar Geòrgia el 1991 quan ella tenia 12 anys i es va establir a Alemanya.[3][4] Més tard va estudiar a la "Hochschule für Musik und Theatre" d'Hamburg. Mark Lubotski, el seu professor a Hamburg, havia estat alumne de David Oistrakh, per a qui Xostakovitx va escriure els seus concerts per a violí.[5][6] Més tard, Lisa Batiashvili també va estudiar amb Ana Chumachenco.

L'any 1995, als 16 anys, va ocupar el segon lloc al Concurs Internacional de Violí Jean Sibelius a Hèlsinki.[7]

Carrera[modifica]

Actuacions

Batiashvili va ser un dels primers artistes de la BBC Radio 3 New Generation, de 1999 a 2001. Ha col·laborat en actuacions de música de cambra i concerts amb el violoncel·lista Alban Gerhardt i el pianista Steven Osborne, tots dos artistes de la BBC New Generation exactament contemporanis amb Batiashvili.[7][8][9][10][11] També ha treballat amb un posterior artista de la nova generació de la BBC, Ashley Wass, en recital.[12] Va fer el seu debut als BBC Proms l'any 2000.[13]

Dedicacions i comissions

Magnus Lindberg li va dedicar un concert per a violí, l'estrena mundial del qual va donar a l'"Avery Fisher Hall", Nova York, el 22 d'agost de 2006 i l'estrena europea a Suècia a l'octubre del mateix any.[14][15][16] Batiashvili i el seu marit, l'oboista François Leleux, van encarregar al compositor georgià Gueorgui Kantxeli el doble concert Broken Chant, que van estrenar el febrer de 2008 amb la BBC Symphony Orchestra de Londres.[17] També va encarregar un bis de violí sol al seu compatriota Igor Loboda per a violí sol, Rèquiem per Ucraïna, que havia de ser una declaració contra la relació acollidora del director Valeri Guérguiev amb el règim de Vladimir Putin.[1]

Artista en residència

Batiashavili es va convertir en artista en residència amb la Filharmònica de Nova York per a la temporada 2014/15, i amb l'"Accademia Nazionale di Santa Cecilia" per a la temporada 2017/18.[18][19] Paral·lelament, té una residència d'artista amb l'Orquestra Simfònica NDR.[20]

Enregistraments comercials

Els seus enregistraments comercials inclouen el Concert per a violí núm. 1 de Magnus Lindberg com a part del seu contracte de gravació amb Sony Classical, que va signar el 2007. I més recentment, ha gravat diversos àlbums amb Deutsche Grammophon, inclòs el 2016, un àlbum molt aclamat dels Concerts per a violí de Txaikovski i Sibelius i el 2017, un àlbum de les obres de Prokofiev, inclòs els seus Concerts per a violí 1 i 2.[21]

Instrument

Toca un violí Guarneri del Gesu de 1739 (Cozio 61377) que li va prestar de la col·lecció privada d'un col·leccionista alemany anònim.[1]

Vida privada[modifica]

Batiashvili està casada amb l'oboista francès François Leleux. Han residit tant a Múnic com a França amb els seus dos fills.[6][20]

Discografia[modifica]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 Corinna da Fonseca-Wollheim Politics Is Personal, and Professional: Lisa Batiashvili on Violins, Ukraine and Valery Gergiev, The New York Times, 31 gener 2015
  2. Lisa Batiashvili, violin, soloist at the 2018 Nobel Prize Concert, Consultat el: 3 gener 2019
  3. "Biography". Lisabatiashvili.com. Consultat 16 octubre 2019.
  4. Peter Culshaw (21 juliol 2007). "Lisa Batiashvili went from Tbilisi to the top". The Daily Telegraph. Consultat 28 març 2015.
  5. Michael Church (5 desembre 2005). "Preview: Lisa Batiashvili, Wigmore Hall, London". The Independent. Archived from the original on 14 juny 2022. Consultat 21 març 2007.
  6. 6,0 6,1 "Deutsche Grammophon, 2011, Echoes of Time Lisa Batiashvili plays Arvo Pärt, Sergei Rachmaninoff, Giya Kancheli and Dmitri Shostakovich. Batiashvili with Hélène Grimaud and the Bavarian Radio Symphony Orchestra under Esa-Pekka Salonen". Deutschegrammophon.com. Consultat 16 octubre 2019.
  7. 7,0 7,1 "Works For Violin And Piano". Amazon.co.uk. 4 juny 2001. Consultat 16 octubre 2019.
  8. David Fanning (11 setembre 2001). "Soloists do what comes naturally". The Daily Telegraph. Consultat 28 març 2015.
  9. Martin Anderson (12 setembre 2001). "Prom 65, 66, Royal Albert Hall, London". The Independent. Archived from the original on 24 gener 2011. Consultat 21 març 2007.
  10. David Fanning (2 setembre 2002). "Edinburgh reports: panache and authority". The Daily Telegraph. Consultat 28 març 2015.
  11. Matthew Rye (6 juny 2003). "Explosive coupling". The Daily Telegraph. Consultat 28 març 2015.
  12. Geoffrey Norris (6 juny 2001). "Playing with fire". The Daily Telegraph. Consultat 28 març 2015.
  13. Rob Cowan (16 agost 2000). "Sublime performance from Batiashvili". The Independent. Archived from the original on 14 juny 2022. Consultat 10 juliol 2007.
  14. "Magnus Lindberg – Violin Concerto No.1". Boosey.com. Consultat 16 octubre 2019.
  15. Allan Kozinn (24 agost 2006). "At Mostly Mozart, Mostly Magnus, in a Concerto and Chamber Pieces". The New York Times. Consultat 22 març 2007
  16. Hilary Finch (11 octubre 2006). "Magnus Lindberg Premiere". The Times. Consultat 21 març 2007.
  17. Annette Morreau (25 febrer 2008). "BBC SO/Bringuier, Barbican, London". The Independent. Archived from the original on 14 juny 2022. Consultat 8 abril 2009.
  18. "Lisa Batiashvili". Santacecilia.it. Consultat 10 desembre 2017.
  19. "Lisa Batiashvili, this season's Artist in Residence with Accademia Nazionale di Santa Cecilia, speaks up for music's power to heal divisions and unite". Classicalsource.com. 27 setembre 2017. Consultat 10 desembre 2017.
  20. 20,0 20,1 Verena Fischer-Zernin (9 setembre 2014). "Ich fühle mich verantwortlich für Georgien". Die Welt (alemany). Consultat el 28 de març de 2015.
  21. Kevin Shihoten (6 juliol 2007). "Sony BMG Masterworks Signs Violinist Lisa Batiashvili". Playbillarts.com. Consultat 10 juliol 2007.
  22. «Works For Violin And Piano», 04-06-2001. [Consulta: 16 octubre 2019].
  23. «2007 European Concert from Berlin with Simon Rattle, Lisa Batiashvili and Truls Mørk». [Consulta: 16 octubre 2019].
  24. Sibelius, Lindberg Violin Concertos : xiao ti qin xie zou qu = xi bei liu shi, 2007. OCLC 906201891. 
  25. «Sibelius / Lindberg». [Consulta: 16 octubre 2019].
  26. «Oboe Quintet Arias From Magic Flute». [Consulta: 16 octubre 2019].
  27. «Beethoven – Violin Concerto / Tsintsadze – Miniatures», 01-09-2008. [Consulta: 16 octubre 2019].
  28. «Beethoven / Tsintsadze». [Consulta: 16 octubre 2019].
  29. «Deutsche Grammophon, 2011, Echoes of Time Lisa Batiashvili plays Arvo Pärt, Sergei Rachmaninoff, Giya Kancheli and Dmitri Shostakovich. Batiashvili with Hélène Grimaud and the Bavarian Radio Symphony Orchestra under Esa-Pekka Salonen». Arxivat de l'original el 9 de gener 2016. [Consulta: 16 octubre 2019].
  30. «Lisa Batiashvili, Symphonieorchester Des Bayerischen Rundfunks*, Esa-Pekka Salonen – Echoes Of Time». [Consulta: 16 octubre 2019].
  31. «Echoes Of Time». [Consulta: 16 octubre 2019].
  32. «Johannes Brahms / Clara Schumann by Lisa Batiashvili & Staatskapelle Dresden & Christian Thielemann & Alice Sara Ott on Amazon Music – Amazon.co.uk». [Consulta: 16 octubre 2019].
  33. «Brahms / Clara Schumann». [Consulta: 16 octubre 2019].
  34. «Tchaikovsky: Pathétique». [Consulta: 16 octubre 2019].
  35. Deutsche Grammophon, 2014, Lisa Batiashvili, Johann Sebastian Bach and Carl Philipp Emanuel Bach.
  36. «Bach». [Consulta: 16 octubre 2019].
  37. «Tchaikovsky* ∙ Sibelius*, Lisa Batiashvili ∙ Daniel Barenboim, Staatskapelle Berlin – Violin Concertos». [Consulta: 16 octubre 2019].
  38. «Tchaikovsky / Sibelius». [Consulta: 16 octubre 2019].
  39. «A Czech evening at the Waldbühne». [Consulta: 16 octubre 2019].
  40. «Berliner Philharmoniker, Yannick Nézet-Séguin, Lisa Batiashvili – Waldbühne Czech Night». [Consulta: 16 octubre 2019].
  41. «Biography». [Consulta: 16 octubre 2019].
  42. «Catalogue». [Consulta: 16 setembre 2020].

Enllaços externs[modifica]