Lisbeth Salander

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula personatgeLisbeth Salander
Tipus personatge humà de ficció
Creat per Stieg Larsson
Interpretat per Noomi Rapace i Rooney Mara
Context
Present a l'obra Trilogia Millennium
Basat en Pippi Långstrump
Dades personals
Sexe dona
Ocupació Investigadora privada
Naixement 30 abril 1978
Més informació
IMDb ch0185006
Modifica dades a Wikidata

Lisbeth Salander (30 d'abril de 1978) és un personatge de ficció creat pel novel·lista suec Stieg Larsson. Es tracta de la protagonista femenina de la trilogia literària Millennium, publicada el 2005. En aquestes novel·les comparteix protagonisme amb la figura del periodista especialitzat en economia Mikael Blomkvist. El personatge de Salander ha estat descrit com a "cara del nou feminisme","[1][2] nova heroïna del segle XXI"[3] o "metàfora de la subversió cultural".[4]

Descripció[modifica | modifica el codi]

A Millenium hi té 24 anys però sempre ha semblat molt més jove, de fet a les discoteques encara comproven si és major d'edat. De complexió prima (quaranta quilos de pes per a poc més d'un metre i mig d'alçada), Salander cultiva una estètica que es pot definir entre gòtica i punk.[5]pírcings a la cella, la llengua, el nas, el melic i les orelles, així com diversos tatuatges. Els més cridaners són un gran drac que li creua l'esquena i una petita vespa al coll, aquest darrer fa referència al seu malnom a Internet: wasp (vespa, en anglès). Els altres tatuatges són petits i discrets, un simbol oriental al maluc, una rosa a la cuixa, un cordó al voltant del braç i un al turmell. És pèl-roja natural, de pell molt blanca, però es tenyeix els cabells, molt curts, de negre, el que la fa semblar encara més blanca. També sol vestir de negre, amb samarretes amb missatges, texans, minifaldilles texanes o pantalons ajustats negres, botes militars o martins i una xupa de cuir negre. A l'estiu condueix una moto Kawasaki de 125 cc que va comprar de segona mà.

El seu sentit de la propietat privada (dels altres) és molt lax, així com l'etica, quan es tracta d'investigar la vida privada d'altres persones. Per a si mateixa, en canvi, és molt reservada, escolta però no li agrada parlar, ni que li toquin les seves coses ni que se sàpiga res d'ella. Fumadora empedreïda i de tendències bisexuals, Lisbeth Salander és descrita com a posseïdora d'una intel·ligència i sensibilitat extraordinària i de memòria fotogràfica. És experta en informàtica i té unes habilitats com a furonera insuperables a Suècia (el seu país). El 1991 va ser tancada al psiquiatric per intentar assassinar el seu pare Zalaixenco. Durant l'adolescència i la joventut va practicar boxa. Tot i la seva intel·ligència fora del comú, Salander té problemes per relacionar-se en societat amb normalitat (l'autor suggereix que podria patir la Síndrome d'Asperger) i problemes emocionals des de la seva infantesa, que fan que comprengui bé i intueixi ràpidament els sentiments i dels altres en una investigació, però no sàpiga interaccionar normalment amb les altres persones, amb les quals es mostra callada, introvertida i que no agrada tocar ni que la toquin. La seva baixa autoestima i els seus antecedents amb la policia i altres entitats administratives fan que sempre estigui a la defensiva i que no confiï en ningú. Fruit d'aquells traumes i de la seva història personal en conjunt, ja que també ha estat víctima de violència sexual i no sexual, Salander sent odi cap als homes que maltracten les dones, i empatia vers les víctimes. No dubta a fer servir la violència contra els seus atacants. Al començament l'emprava d'una manera més impulsiva però amb el temps i molts cops va aprenent que li cal pensar abans les conseqüències i planificar bé les seves venjances personals. Com és conscient de la seva petita constitució, que representa una inferioritat de força fisica amb la majoria d'enemics, no dubta a fer servir diferents armes.

El seu aspecte fràgil i infantil fan que desperti un instint de proteccio i una mena d'afecció paternal en alguns homes amb qui es veu obligada a tractar, però no aprofita mai la seva confiança i protecció. Molt bonica de cara, també desperta atracció entre aquests mateixos homes i altres, així com en dones. Això, sumat al seu caràcter tancat i introvertit, a la seva fragilitat emocional i a la seva imatge la converteixen, en paraules d'un dels seus protectors, en la "victima perfecta" d'alguns homes sense escrúpols.

Lisbeth Salander al cinema[modifica | modifica el codi]

A l'adaptació cinematogràfica d'Els homes que no estimaven les dones, el primer llibre de la trilogia, el paper de Lisbeth Salander l'interpreta l'actriu sueca de pare espanyol Noomi Rapace. Rapace va preparar el personatge entrenant-se en les disciplines de la boxa i del kick boxing, i es va haver de fer diverses perforacions al cos.[6] Per a la següent versió estatunidenca es va valorar l'actriu británica Carey Mulligan, però el director David Fincher la descartà finalment perquè és "massa formal".[7][8] El paper al remake fou finalment per a Rooney Mara.[9]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Lisbeth Salander es corona com a nova reina de Suècia, publicat l'1 de març de 2009 per Ferran Ferrando i Martí Manen a El País (castellà)
  2. Reportatge. Personatge: La pell de Lisbeth Salander, publicat el 3 de maig de 2009 per Gabriela Cañas a El País (castellà)
  3. L'ètica de Lisbeth Salander publicat el 17 de juny de 2009 per Pepe Ribas a La Vanguardia (castellà)
  4. L'enigma Lisbeth Salander, publicat el 14 de juny de 2009 per P. Corroto i G. Fourmont a Público (castellà)
  5. Noomi Rapace: "Lisbeth Salander és un símbol del feminisme", per Javier Rubio, Canal Eccus (castellà)
  6. «Lisbeth Salander és una noia sensible que ha convertit la seva tristesa en ràbia» publicat el 28 de maig de 2009 a ABC (castellà)
  7. G.B. «Carey Mulligan será Lisbeth Salander». Diari El País, 26-04-2010. [Consulta: 26 abril 2010]. (castellà)
  8. Grau, Abel. «Demasiado formal para ser Lisbeth Salander». Diari El País, 10-08-2010. [Consulta: 10 agost 2010].
  9. Grau, Abel. «Rooney Mara será Lisbeth Salander». Diario El País, 17-08-2010. [Consulta: 17 agost 2010]. (castellà)

Pàgines d'interès[modifica | modifica el codi]