Vés al contingut

Lisis (Plató)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de llibreLisis
(grc) Λύσις Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Tipusobra escrita Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
AutorPlató Modifica el valor a Wikidata
Llenguagrec antic Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
Gènerediàleg Modifica el valor a Wikidata
Personatges
Sèrie
diàlegs de Plató Modifica el valor a Wikidata
Project Gutenberg: 1579
Part de la sèrie:
Els diàlegs de Plató
Primers diàlegs:
ApologiaCàrmidesCritó
EutífronAlcibíades I
Hípias majorHípias menor
LaquesLisis
Transitoris i diàlegs mitjans:
CràtilEutidemGòrgias
MenexenMenóFedó
ProtàgorasEl convit
Diàlegs mitjans posteriors:
La RepúblicaFedre
ParmènidesTeetet
Últims diàlegs:
TimeuCrítias
El SofistaEl Polític
FilebLleis
Obres d'autenticitat dubtosa:
Axíoc - Alcíone
ClitofontEpínomis - Eríxias
DemòdocCartesHiparc
MinosRivals d'amorSísif
Alcibíades IITèages

Lisis és un diàleg de Plató sobre la naturalesa de l'amistat. Generalment és classificat com un diàleg de joventut. Els personatges principals són Sòcrates, els nois Lisis i Menexeu, que són amics també d'Hippothales, el qual està secretament enamorat de Lisis. Després de la primera conversa inicial, Hippothales s'amaga entre els oients. Sòcrates proposa quatre possibles nocions sobre la veritable naturalesa de l'amistat:

  • 1. Amistat entre gent que és similar, interpretada per Sòcrates com a amistat entre humans bons.
  • 2. Amistat entre gent que és diferent.
  • 3. Amistat entre gent que no és ni bona ni dolenta i la bona gent, en presència del mal.
  • 4. Gradualment emergent: amistat entre aquells que són similars (oikeioi - no afins) per la naturalesa de les seves ànimes.

Al final, Sòcrates sembla descartar totes aquestes idees com a equivocades, encara que les seves refutacions paralògiques tenen forts indicis d'ironia sobre aquestes.

Bibliografia

[modifica]

Diàlegs, vol. II (Càrmides. Lisis. Protàgoras), intr. i trad. de Joan Crexells, 2a ed. a cura de Carles Riba, Barcelona, Fundació Bernat Metge, 1932.