Vés al contingut

Lissamfibis

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuLissamfibis
Lissamphibia Modifica el valor a Wikidata

Salamandra
Període
Triàsic inferior – actualitat
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
SubregneBilateria
FílumChordata
SubfílumVertebrata
SuperclasseTetrapoda
SubclasseLissamphibia Modifica el valor a Wikidata
Haeckel, 1866
Ordres

Els lissamfibis (Lissamphibia) són un clade de vertebrats constituït pels batracis i les cecílies o gimnofions.

Els batracis es divideixen en dos grups: els anurs (granotes i gripaus) i els caudats o urodels (salamandres i tritons). Tot i que l'ascendència de cada grup és controvertida, tots comparteixen certes característiques comunes, cosa que indica que evolucionaren d'un avantpassat comú, i que per tant formen un clade monofilètic. La descripció d'una forma basal del Permià, Gerobatrachus hottoni, demostrà que les granotes i salamandres tingueren un avantpassat comú més recentment (fa uns 290 milions d'anys) del que es creia basant-se en els resultats d'anàlisis moleculars.

Filogènia

[modifica]

El següent cladograma és el proposat per al grup lissamfibis a la classificació filogenètica de Guillaume Lecointre i Hervé Le Guyader en les quatre edicions de l'obra (de 2001 a 2017):

Lissamphibia

Gymnophiona


Batrachia


Anura



Caudata





El cladograma següent, de Marjanovic & Laurin (2007) dona el mateix resultat que el de Lecointre & Le Guyader amb la diferència que inclou clades fòssils. El grup fòssil dels Allocaudata esdevé així el grup germà dels Batrachia (Allocaudata i Batrachia formant tots dos el clade Paratoidia) i el clade dels Salientia inclou tant les granotes actuals (Anura) com les granotes fòssils:

Lissamphibia
Paratoidia
Batrachia

Salientia



Caudata




Allocaudata




Gymnophiona