Vés al contingut

Liubomir Pipkov

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaLiubomir Pipkov
Biografia
Naixement6 setembre 1904 (Julià) Modifica el valor a Wikidata
Lòvetx (Principat de Bulgària) Modifica el valor a Wikidata
Mort9 maig 1974 Modifica el valor a Wikidata (69 anys)
Sofia (República Popular de Bulgària) Modifica el valor a Wikidata
FormacióÉcole Normale de Musique de Paris Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositor, mestre de cor, pianista, director d'orquestra Modifica el valor a Wikidata
InstrumentPiano Modifica el valor a Wikidata
Obra
Localització dels arxius
Família
ParePanayot Pipkov Modifica el valor a Wikidata
Premis
IMDB: nm0684995 Musicbrainz: db25bcfe-7910-4c45-a6cf-f4501ad7d58c Lieder.net (compositor): 31398 Modifica el valor a Wikidata

Liubomir Panaiotov Pipkov (en búlgar Любомир Панайотов Пипков) (6 de setembre de 1904 - 9 de maig de 1974) va ser un compositor, pianista i educador musical búlgar. És considerat un dels fundadors de l'establishment musical professional modern de Bulgària[1] i un dels seus compositors més importants.[2]

Liubomir Pipkov és una de les figures cabdals de la composició búlgara del segle XX dins l’àmbit de la música culta europea. La seva activitat —que abraça la creació musical, l’escriptura literària, la crítica, la pedagogia i la participació pública— el converteix en un intel·lectual de gran pes en la vida cultural búlgara entre els anys trenta i setanta.[3]

Biografia

[modifica]

Pipkov va néixer en una família de músics a Lovech, Principat de Bulgària, el 6 de setembre de 1904. El seu pare, Panayot Pipkov, era compositor i director de banda; el seu avi, Hristo Pipkov, era clarinetista.[4] De petit, Pipkov va demostrar interès per la pintura i la poesia abans de dedicar-se a la música. El 1919 es va matricular a l'Escola de Música de Sofia (avui l'Escola Nacional de Música Liubomir Pipkov), on va estudiar amb Ivan Torchanov, Heinrich Wiesner i Dobri Hristov.[4][5] Dos anys més tard va compondre la cançó de lluita per al PFC Levski Sofia, una composició primerenca que posteriorment es va perdre.[6] Després de graduar-se, Pipkov va compondre diverses obres, entre elles la seva primera partitura important, les 22 Variacions per a piano.[4]

El 1926, Pipkov es va embarcar cap a París, matriculant-se a l'École Normale de Musique.[2] Durant aquest període va ser alumne de composició de Paul Dukas i Nadia Boulanger; també va estudiar piano amb Yvonne Lefébure.[2][5] Durant aquest període va compondre el seu Quartet de corda núm. 1 i el Trio per a piano. La primera obra es considera el primer quartet de corda compost per un búlgar.[5] Sis anys més tard es va graduar amb honors. El 1932, Pipkov va decidir tornar a la seva Bulgària natal, on romandria la resta de la seva vida.[5]

En tornar a posar els peus a la seva terra natal, Pipkov va començar a treballar com a répétiteur i director de cor per a l'Òpera Nacional de Bulgària. El 23 de gener de 1933, Pipkov —juntament amb Pantxo Vladiguèrov, Petko Stainov i diversos altres compositors— es va convertir en un dels membres fundadors de la Societat de Música Contemporània, una organització que finalment es convertiria en la Unió de Compositors Búlgars (SBK).[2] El 1937, Pipkov va estrenar la seva primera òpera, Els nou germans de la Yana. Tot i que va causar un gran enrenou a la seva estrena, l'obra no es va tornar a representar fins al 1961;[4] es va tornar a representar a Sofia a finals d'estiu i a la tardor del 2020.[7][8]

La dècada del 1940 veuria Pipkov consolidar-se al capdavant de l'establishment musical búlgar. Va començar completant la seva Simfonia núm. 1, la primera de quatre, el 1940. Pipkov va dedicar la partitura als combatents de la causa republicana a la Guerra Civil espanyola.[5] Tres anys més tard, va ser nomenat cap de l'Òpera Nacional de Bulgària, càrrec que ocuparia fins al 1948. De 1945 a 1954, Pipkov va ser el president electe de la SBK.[2] També va ser fundador i primer editor en cap de la revista Muzika (més tard rebatejada com a Bŭlgarska muzika ).[2] Malgrat el seu èxit, també va patir l'aversió i les crítiques de la burocràcia a la República Popular de Bulgària de la postguerra, cosa que va obligar a ser destituït d'aquests càrrecs.[9]

A més de la seva feina com a compositor i professor, Pipkov també va ser actiu com a poeta, crític,[9] i representant de Bulgària en conferències internacionals d'educadors musicals.[10] Va ser membre de la junta de la Societat Internacional per a l'Educació Musical.[11] Va romandre professor a l'Acadèmia Nacional de Música fins a la seva mort el 9 de maig de 1974.[2]

Música i honors

[modifica]

Pipkov va compondre en una àmplia gamma de gèneres.[9] Aquests incloïen tres òperes, quatre simfonies i tres quartets de corda (l'últim dels quals inclou una part per a timbals obbligato); així com diverses obres de música de cambra i piano, oratoris, cançons de missa i bandes sonores de pel·lícules.[5]

Pels seus serveis a la música búlgara, Pipkov va ser nomenat Heroi del Treball Socialista i Artista del Poble de Bulgària, i va rebre tres vegades el Premi Dmitrov. Més tard, va ser guardonat amb l'Orde de la República Popular de Bulgària i l'Orde de Georgi Dimitrov.[5] Va ser ingressat pòstumament a l'Akademie der Künste der DDR de l'Alemanya Oriental[2] i va ser nomenat ciutadà honorari de Lovech.[12] Bulgària va commemorar el centenari del naixement de Pipkov emetent un segell postal en honor seu.[13] La glacera Pipkov a l'Antàrtida porta el nom del seu pare i d'ell.

Llegat

[modifica]

A la seva terra natal, Pipkov és considerat un dels compositors més importants de Bulgària.[2][5][9] Poc després que Pipkov tornés a Bulgària des de França, Petko Staynov va elogiar el llenguatge "expressiu" del seu col·lega, amb les seves "melodies enèrgiques, sentides i sinceres" i els seus "ritmes violents i desenfrenats".[14] A principis de la dècada de 1940, Tamara Yankova va presentar la seva obra com un exemple d'artista que es va resistir a la "modernomania" de l'època i, en canvi, va recórrer a "l'esperit búlgar" per crear música original.[14] El mateix Pipkov va dir que buscava inspirar-se per a la seva música "en la vida mateixa, no en problemes teòrics":

Vull fer el que em batega per la sang, sentir la vida senzilla, el sol, la naturalitat.[9]

En contrast amb el seu renom a Bulgària, la música de Pipkov rarament s'interpreta internacionalment i la seva recepció ha estat moderada. En la crítica d'una interpretació d'una obra de Pipkov per a quartet de corda al Festival de Primavera de Praga de 1953, Malcolm Rayment va qualificar la partitura no identificada d'"atractiva" i "lleugera".[15] Edward Greenfield va qualificar el compositor com el "més interessant" de la "generació mitjana" de compositors de Bulgària, destacant específicament Els nou Germans de Yana per una orquestració que era "magistral en la seva bellesa".[16] Boris Yarustovsky va elogiar la "innovació musicodramatúrgica atrevida" i la "qualitat democràtica" de l'òpera final del compositor, Antígona '43.[17] El Concert per a clarinet "alegre, líric i una mica afrancesat" va ser valorat calorosament per Claire Polin, que es va centrar en la gestió del compositor dels "problemes rítmics complexos" de la partitura.[18] D'altra banda, Stephen Walsh va qualificar la Simfonia núm. 1 de Pipkov com «una obra amablement anodina que podria haver estat escrita per refredar el front acalorat del camarada Jdanov».[19]

En una entrevista amb entrevistadors americans el 1973, Dmitri Xostakóvitx va esmentar Pipkov, juntament amb Serguei Prokófiev i Benjamin Britten, com un dels que van contribuir amb obres simfòniques "excel·lents" a finals del segle XX.[20]

Obres

[modifica]

Òperes

[modifica]
  • Momchil (1948)
  • Els nou germans de Yana (1958)
  • El boig excèntric
  • Un conte de fades sobre la felicitat (òpera infantil)

Orquestra

[modifica]
  • Simfonia núm. 1 (1940)
  • Simfonia núm. 2 (1956)
  • Suite simfònica Momchil
  • Variacions simfòniques
  • Obertures orquestrals diverses

Concertants

[modifica]
  • Concert per a piano
  • Concert per a violí
  • Concert per a violoncel

Coral

[modifica]
  • Cicle Springtime
  • Cors revolucionaris
  • Cançons corals a cappella
  • Arranjaments de folklore búlgar

Cambra

[modifica]
  • Quartet de corda
  • Trio amb piano
  • Sonates instrumentals

Piano

[modifica]
  • Sonatina
  • Peces pedagògiques
  • Miniatures per a joves pianistes

Vocal

[modifica]
  • Cançons per a veu i piano
  • Cicles de cançons populars harmonitzades

Referències

[modifica]
  1. ↑ Myers, Gregory; Levy, Anna Perspectives of New Music, 47, 2, Summer 2009, p. 151. DOI: 10.1353/pnm.2009.0007. JSTOR: 25753700.
  2. 1 2 3 4 5 6 7 8 9 «Любомир Пипков» (en búlgar). Съюз на българските композитори (СБК). Union of Bulgarian Composers. [Consulta: 10 març 2021].
  3. ↑ «Symphony No.1». Filharmònica de Sofia. [Consulta: 18 febrer 2026].
  4. 1 2 3 4 Колев, Богомил. «Любомир Пипков – самобитният» (en búlgar). ДУМА, 23-12-2014. [Consulta: 10 març 2021].
  5. 1 2 3 4 5 6 7 8 Пелтеков, Добрин. «Любомир ПИПКОВ (1904–1974)» (en bulgarian). Даскалът по музика, 14-10-2019. [Consulta: 10 març 2021].
  6. ↑ «ПФК Левски: 104 години обич, надежда и слава» (en búlgar). БЛИЦ Спорт. БЛИЦ, 24-05-2018. [Consulta: 10 març 2021].
  7. ↑ «С шедьовъра на Любомир Пипков "Янините девет братя" се откри новият сезон на Софийската опера и балет» (en búlgar). 24 часаПловдив, 10-10-2020. [Consulta: 11 març 2021].
  8. ↑ «Yana's Nine Brothers/The Tsari Mali Grad Fortress». Sofia Opera and Ballet. [Consulta: 11 març 2021].
  9. 1 2 3 4 5 Димитрова, Десислава. «Любомир Пипков: Искам да правя това, което бие в кръвта ми» (en búlgar). БНР Архивен фонд, 06-09-2019. [Consulta: 11 març 2021].
  10. ↑ Lawler, Vannett Music Educators Journal, 51, 2, 11-1964, p. 51. DOI: 10.2307/3390296. JSTOR: 3390296.
  11. ↑ Music Educators Journal, 55, 1, 9-1968, p. 152. DOI: 10.2307/3392307. JSTOR: 3392307.
  12. ↑ «ПОЧЕТНИ ГРАЖДАНИ» (en búlgar). Общинска администрация Ловеч. [Consulta: 11 març 2021].
  13. ↑ «100th birth anniversary of Atanas Dalchev and Lubomir Pipkov». Stamps of Bulgaria. [Consulta: 11 març 2021].
  14. 1 2 «Любомир Пипков – Идеи, традиции и модерност» (en búlgar). АРТизанин. [Consulta: 11 març 2021].
  15. ↑ Rayment, Malcolm The Musical Times, 94, 1327, 9-1953, p. 424. DOI: 10.2307/933094. JSTOR: 933094.
  16. ↑ Greenfield, Edward The Musical Times, 102, 1425, 11-1961, p. 691–692. DOI: 10.2307/949164. JSTOR: 949164.
  17. ↑ Yarustovsky, Boris The World of Music, 15, 2, 1973, p. 44. JSTOR: 44651031.
  18. ↑ Polin, Claire Tempo, 150, 9-1984, p. 36. JSTOR: 946083.
  19. ↑ Walsh, Stephen The Musical Times, 114, 1559, 1-1973, p. 55. DOI: 10.2307/956987. JSTOR: 956987.
  20. ↑ Shostakovich, Dmitri. Grigoryev. Dmitry Shostakovich: About Himself and his Times. Moscow: Progress Publishers, 1981, p. 316.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Liubomir_Pipkov&oldid=36856587»