Liubov Iegórova (ballarina)
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 27 juliol 1880 (Julià)  Sant Petersburg (Rússia) | ||
| Mort | 18 juliol 1972 (91 anys) París | ||
| Formació | Acadèmia Vagànova de Ballet | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Ballet, dansa i pedagogia | ||
| Ocupació | coreògrafa, professora de ballet, ballarina, ballerina, mestra de dansa, ballarina de ballet, professora de dansa | ||
| Professors | Yekaterina Vazem, Enrico Cecchetti i Anna Johansson (en)  | ||
| Alumnes | Maurice Béjart, Sonia Gaskell i Solange Schwarz | ||
Liubov Iegórova (de nom complet Liubov Nikoláievna Iegórova; en rus: Любовь Николаевна Его́рова; Sant Petersburg, Imperi rus, 8 d'agost de 1880 - París, 18 de juliol de 1972), també coneguda com a Lubov Egorova, va ser una ballarina i professora de ballet russa. Una de les màximes representants del gran estil clàssic conreat per l'Escola i el Ballet Imperials del Teatre Mariinski de Sant Petersburg a la fi del segle xix. Va emigrar a França arran de la Revolució de 1917 i va obrir la seva pròpia acadèmia de dansa a París el 1923. Allí s'han format diverses generacions de ballarins d'arreu del món.[1]
Biografia
[modifica]
Iegórova va estudiar dansa a l'Escola Imperial de Sant Petersburg, dirigida en aquell temps pel mestre italià Enrico Cecchetti. Va debutar en el Teatre Mariinski el 1898 en el ballet Paquita i ja era première danseuse o prima ballerina (primera ballarina) el 1903, als 23 anys.[2] Durant la Revolució de 1917 Iegórova, casada amb el Príncep Nikita Trubetskoi, va emigrar a França. A l'estiu de 1921, va ser convidada per Serguei Diàguilev a unir-se als Ballets Russos que estaven intentant reorganitzar-se després de les convulsions de la Primera Guerra Mundial i la Revolució russa. Diàguilev projectava un gran muntatge de La Bella Dorment, el ballet en quatre actes de Txaikovski, per a ser estrenat a l'Alhambra Theatre de Londres aquell mateix any. Iegórova va ballar en aquesta temporada londinenca el paper estel·lar de Princesa Aurora alternant amb Olga Spesívtseva, i el va tornar a ballar en la primavera de 1922 durant la temporada dels Ballets Russos a l'Òpera de París. El 1923, Iegórova va obrir la seva escola de ballet als Estudis Wacker parisencs, on també es van dedicar a fer classes les seves compatriotes ballarines Matilda Krzesińska i Olga Prebrajenska. Dedicada ja per complet a l'ensenyament, va col·laborar el 1937 amb els Ballets de la Jeunesse, una petita companyia de curta vida, creada per gent jove, entre altres els ballarins George Skibine i Iuli Algaroff.
Durant dècades Iegórova --per als seus alumnes Madame Egorova-- va transmetre en el seu estudi de Wacker les tradicions de l'escola clàssica russa a innombrables estudiants i professionals de la dansa, i va formar figures com David Lixin, André Eglevski, Janine Charrat, Etéri Pagava.[2] Una de les alumnes més famoses de Iegórova va ser Zelda Fitzgerald, que va assistir a les seves classes a París de manera intermitent entre 1925 i 1929.[3]
Honors
[modifica]- Chevalier de l'Orde des Arts et des Lettres (1964)
Referències
[modifica]- ↑ Gal, Grace. «Egorova, Lubov» (en anglès americà), 19-11-2020. [Consulta: 16 juny 2025].
- 1 2 Serge Lifar, A History of Russian Ballet, Hutchinson, Londres, 1954
- ↑ Cates, Meryl «Zelda Fitzgerald’s Ballet Years» (en anglès). The New Yorker, 09-07-2017. ISSN: 0028-792X.
Bibliografia
[modifica]- Richard Buckle, Diaghilev, Weidenfeld and Nicholson, Londres 1979
- Michel Glotz, George Skibine, Robert Laffon, París 1955
- Horst Kögler, The Concise Oxford Dictionary of Ballet, Oxford 1988
- Serge Lifar, A History of Russian Ballet, Hutchinson, Londres 1954
- Matthew J. Bruccoli, Some Sort of Epic Grandeur. The Life of F. Scott Fitzgerald, Hodder and Stoughton, Londres 1981