Liutpold de Baviera

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaLiutpold de Baviera
Id Wilhelm Lindenschmit Luitpold bajor herceg halála a pozsonyi csatában.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementvalor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Mort4 juliol 907 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Bratislava Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortMort en combat Modifica el valor a Wikidata
Lloc d'enterramentAbadia de Lorsch Modifica el valor a Wikidata
Duc de Baviera
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióPolític Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolDuc Modifica el valor a Wikidata
FamíliaLuitpoldings Modifica el valor a Wikidata
CònjugeCunigunde of Swabia (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FillsArnulf I de Baviera
Bertold de Baviera Modifica el valor a Wikidata
ParentsLéopold de Carinthie et de Bavière (en) Tradueix (avi) Modifica el valor a Wikidata

Luitpold (o Liutpold) (modernament Leopold) (mort 4 de juliol de 907), potser de la família Huosi o relacionat amb la dinastia carolíngia per Liutsvinda, mare de l'emperador Arnulf de Caríntia, fou el primer governant de la dinastia Luitpoldinga va governar Baviera i Caríntia a mitjans del segle desè.

En 893 va ser nomenat marcgravi a la marca de Caríntia a l'alta Panònia per Arnulf de Caríntia, llavors rei de França Oriental. Luitpold va succeir al deposat marcgravi Engelschalk II de la família Wilhelminer, i a diferència dels seus predecessors, va poder estendre el seu poder sense les traves del poderós marcgravi Aribó, rival d'Engelschalk, adquirint nombrosos comtats a Carintia, així com al Danubi i al Nordgau al voltant de Ratisbona des 895 en endavant, i es va establir ell mateix com el més destacat membre de l'aristocràcia de Baviera. Encara que va establir les bases del ducat de la nova dinastia, fou el seu fill Arnulf el Dolent qui, amb base en les adquisicions del seu pare, va assumir per primera vegada el títol de duc de Baviera.

Luitpold va romandre un partidari lleial del monarca carolingi Arnulf de Caríntia i el seu fill Lluís el Nen, i per agrair el seu suport li va confiar la defensa de les fronteres de Moràvia i Hongria. El 898 va lluitar amb èxit contra Mojmír II, el rei de la Gran Moràvia, en nom del germà rebel del rei, Svatopluk II, i va forçar a Mojmír a convertir-se en vassall d'Arnulf. El 903 Liutpold va portar el títol de Dux Boemanorum, o sigui duc a Bohèmia. Va organitzar la defensa franca contra l'amenaça dels magiars amb el seu gran príncep Árpád i el 4 de juliol de 907 va morir a l'est de Viena en la batalla de Presburg.

Matrimoni i fills[modifica]

Luitpold es va casar amb Cunegunda, filla de Bertold I, comte palatí reial a Suàbia, i germana del duc de Suàbia Erchanger, membre de la dinastia Ahalolfinga. Després de la mort de Luitpold, Cunegunda es va casar amb el rei Conrad I d'Alemanya el 913. Luitpold i Cunegunda van tenir dos fills:

A partir del títol dels seus descendents, Luitpold és sovint qualificat de duc de Baviera o marcgravi de Baviera, sent aquest últim el títol més exacte del seu domini, ja que mai fou duc a Baviera.

Referències[modifica]

  • Santosuosso, Antonio (2004). Barbarians, Marauders, and Infidels: The Ways of Medieval Warfare. New York, NY: MJF Books. pàg. 148. ISBN 978-1-56731-891-3.