Llàntia de bitàcola

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Bitàcola del vaixell HMS Trincomalee, una fragata de vela de 1817. La xemeneia de llautó correspon a la llàntia que va a l'interior.

Una llàntia de bitàcola era un instrument de navegació emprat per a donar llum a l'agulla nàutica o brúixola i a l'ampolleta. Calia que de nit, o en condicions de poca llum ambiental, el timoner pogués observar l'agulla; i el que guardava les hores (la persona que curava de l'ampolleta, de girar-la quan calia i d'avisar de les hores) tingués una visió prou clara del rellotge de sorra.

El sistema de funcionament era idèntic al d'una llàntia d'oli normal però havia de disposar d'un sistema de protecció perquè el vent no apagués la flama i, al mateix temps, fes més difícil calar foc al vaixell per accident. En resum: la llàntia anava dins d'una llanterna. Tot el conjunt anava penjat o disposava d'un sistema de suspensió (cardan o similar) per tal d'evitar el vessament de l'oli combustible per culpa dels moviments del vaixell.

Etimologia[modifica]

L'etimologia d'una expressió com “llàntia de bitàcola” suposa l'estudi de dos termes: “llàntia” i “bitàcola”.

Llàntia[modifica]

Article principal: Llàntia

Etimologia: d'una variant *lantăda del romànic primitiu, alteració del ll. lampas, -ădis, íd., ‘llumener’, i aquest, del gr. lampas, -ádos ‘torxa, llumener’, amb influx del ll. lanterna ‘llanterna’ Primera documentació en català: 1260.

Bitàcola[modifica]

El terme anglès “binnacle” (c.1760) és una corrupció de “bittacle” (1620), derivat del castellà “bitàcora” o del portuguès “bitacola”. Ambdós termes derivats del llatí “habitaculum”, petita cambra i “habitare” habitar.[1]

Història[modifica]

La llàntia de bitàcola va sorgir de forma lògica, evolucionant a partir d'elements tradicionals i responent a les necessitats de navegació de diverses èpoques.

Les llànties[modifica]

L'origen de la llàntia és molt antic. N'hi ha de moltes menes i hi ha testimonis escrits del seu ús terrestre.

Les llanternes[modifica]

Un dels problemes d'una llàntia terrestre és el vent. També la pluja pot ser una dificultat insalvable. Les llanternes foren la solució.

  • Estrictament parlant, una llanterna és una mena de gàbia amb costats d'un material transparent o translúcid que protegeix la flama d'una llàntia o una espelma del vent i de la pluja. Amb el temps la denominació de llanterna evolucionà fins a incorporar en un conjunt la gabia i la font lluminosa protegida.[2][3]
    • Algunes definicions modernes donen descripcions més especialitzades, oblidant el sentit tradicional clarament recollit en alguns documents.

Llums en els vaixells[modifica]

La navegació nocturna en un vaixell sense instruments no necessita de cap llum artificial. En estols de vaixells de guerra o de naus mercants navegant de conserva i de nit, una llum és gairebé imprescindible. Una llum, o més d'una, que indiqui la posició del vaixell.

El problema de les guaites[modifica]

Francesc Eiximenis en el Dotzè del Crestià parlava de la guerra naval i de la disciplina i ordre que cal observar en els vaixells. Pel que fa a la mesura del temps escrigué el següent:[4]


« La dotzena és quel alguatzir de cascuna galea faça observar les guaytes acostumades de nits e de dies. E si lo nauxer és diligent deu bé guardar les hores en popa e daquell qui les guarda per cosia. Per guisa que sapìen lo temps qui passa quan és en quan van o quan tornen atràs e així de les altres circumstàncies. »
— Dotzé del Crestià; cap CCCXXXVI

En una galera calia una guaita permanent. I eren necessaris els canvis de guaita regulars. Ja Vegeci[5][6] havia escrit sobre el tema. I Ramon Llull.[7] El consell d'Eiximenis tracta de l'algutzir prudent, que ha de vigilar els correctes canvis de guaita a les hores correctes. I del nauxer diligent, que ha de vigilar que les hores mesurades siguin correctes, controlant les hores (el temps) i l'encarregat de “guardar les hores” (“controlar el temps amb l'ampolleta”; hores = ampolleta= ampolleta d'hores) a qui també cal vigilar.

  • Per a controlar els canvis de guaita, amb la clepsidra dels romans o les ampolletes de sorra de les galeres i naus medievals, calia un llum artificial: la llàntia d'oli.

Navegació amb agulla nàutica i ampolleta[modifica]

Article principal: Navegació per estima

Per a la navegació per estima nocturna és imprescindible un llum artificial. Sortosament els problemes tècnics havien estat solucionats en etapes anteriors. La navegació de fantasia o per estima ja fou esmentada per Ramon Llull. Aquesta mena de navegar pressuposa un àmbit geogràfic conegut, un mapa que representi la realitat (una carta portolana), l'ús de l'agulla nàutica, saber “estimar” la velocitat del vaixell (amb una corredora o sistema similar) i el temps que hom navega en cada rumb (ampolleta). La llum artificial era la d'una llàntia, protegida dins d'una llanterna. Aquesta llum va durar des de l'època clàssica grega i romana fins a la generalització de llums elèctrics a bord dels vaixells.

  • La llàntia de bitàcola, en el sentit més genèric, fou molt anterior a la documentació sobre la bitàcola. Probablement el terme italià “chiesola” ,[8] el venecià “giexiola”, o l'occità “gisole” (que podrien traduir-se al català amb el terme “capelleta”) són molt més antics que el francès “habitacle” que va originar “bitacle”, “bittacle”, “binnacle”, “bitácora” i “bitàcola”.

En català està documentat “tabernacle”, amb un sentit propi i referit a un “element” situat sota la tenda d'una galera: "lo qual estia en lo tendal sobre el tabernacle per tal que hom conegue la sua galea..."[9][10]

  • Des d'un punt de vista religiós és possible recordar el significat de “tabernacle” identificat amb el de “sagrari”. I el costum i obligació d'indicar amb una llàntia la presència de formes consagrades.[11][12]
  • Amb totes les reserves i un gran respecte, la comparació d'un sagrari i una llàntia encesa, amb una “capelleta” (amb l'agulla nàutica i l'ampolleta de les hores) i la seva llàntia no sembla massa aventurada.

Làmpades elèctriques[modifica]

L'electricitat va arribar als grans vaixells a partir de 1880.[13][14] Però els llums d'oli en general i les llànties de bitàcola continuaren en servei. Un sistema típic fou l'enllumenat doble de la bitàcola. Amb un llum elèctric i una llàntia d'emergència.[15]

Amb la generalització dels llums elèctrics a bord dels vaixells la llàntia de bitàcola va desaparèixer per a convertir-se en llum de bitàcola o làmpada de bitàcola .

Sistemes moderns[modifica]

Fora d'algun cas anecdòtic ja ni hi ha llànties de bitàcola.

Les ampolletes desaparegueren de la navegació ja fa molt de temps. Les brúixoles modernes són de molts tipus i acostumen a tenir un sistema interior d'il·luminació, amb làmpades LED que es van imposant. A més, hi ha altres instruments de navegació (GPS, sonda, radar, ...) normalment a la vista del timoner.

En resum:

  • En vaixells grans la bitàcola pot adoptar disposicions molt diferents.
  • En vaixells petits cal distingir entre bitàcoles interiors i bitàcoles exteriors. Les primeres poden ser molt diferents. Per contra, les bitàcoles exteriors es resumeixen a un compàs nàutic davant del timoner, en un pedestal o muntat en una mampara.
  • De forma simbòlica, l'hereva de la llàntia de bitàcola és la llum del compas.

Documentació[modifica]

Precedents de llums en vaixells[modifica]

  • Any 204 aC. En un estol romà tres llums indicaven la nau de l'almirall, dues llums un vaixell de transport i una llum un trirrem ordinari.[16]
  • 35 aC. Sext Pompeu Pius fou derrotat a la batalla naval de Naulochus. Havia anat a la batalla amb 350 naus i va fugir amb 17, amb el llum de la nau capitana apagat.[17]
  • 113 dC. Columna de Trajà. Representada la nau de l'almirall amb una llanterna.[18][19]
  • 1229. Estol de la conquesta de Mallorca. Llanternes de les naus. "Faró de llanterna" .[20][21][22]
  • 1331. Coca Sant Climent : “Novem lanternas”.[23]
  • 1354. Català. Ordinacions sobre lo fet de la mar. Per Bernat de Cabrera.[24]
« CAP. XXII.

Com deuen navegar les Galées del Estol entemps de fortuna, ò de foscha nit. Item, sia ordinació general: que tots temps que Estól navegará ab fortuna, è ab foscha nit, que cascuna Galéa port una lanterna, è aquella del Capitá ne port dues ab lo pharaó ensemps, ço es, la una è la una part del pharaó, è l'altra è l'altra part. E si lo Patró è lo Cómit veyen, ques lunyassen, è quels fos perill, quel poguesen apagar.

»
— Ordinacions sobre lo fet de la mar, Bernat II de Cabrera

Testimonis directes sobre llums de bitàcola[modifica]

  • 1555. Castellà. El famós Inca Garcilaso de la Vega explicà la pèrdua d'un galió, amb la mort de vuit-centes persones, per culpa del foc. Es tractava de la nau capitana de Jerónimo de Alderete que va fugir i es va salvar en una barca, en el viatge de la presa de possessió de virrei del Perú.[25]
« …quan mal hecho es, quebrantar qualquiera Regla, y orden que la Milicia de Mar, ò Tierra, tenga dada por lei para su confervacion. Que vna dellas es, que jamàs de noche aia otra lumbre en la Nao, sino la de la Lantia, so pena de la Vida, al Maestre que la confintière. Sucediò la desgracia, que la lumbre de la Beata iba cerca de la Madera del Galeón, de manera, que el fuego se encendiò, y se descubriò por la parte de afuera. .. »
— Inca Garcilaso de la Vega. Comentarios Reales. Pàg. 578.
  • 1722.[26]
  • 1728. Castellà. “Lantia. Especie de velón con cuatro mecheros que se coloca dentro de la bitácora ...Lámase también lámpara y antiguamente candil de bitàcora”.[27]
  • 1728.“La primera luz que en el navío se enciende es en la Bitácora, para governar de noche el Timón, é ir observando la Aguja de Marear”.[27]
  • 1777. Castellà. “Bitácora...sirve para poner dos Agujas de marear, y una Lantia de tres luces para alumbrar”.[28]
  • 1787. Francès. “Habitacle ...éclairée pendant la nuit d'une lampe, afin que le Timonier ...puisse avoir toujours la Boussole sous les yeux...” .[29]
  • 1787. Castellà. “ Lantia de la vitácora, en la marina es un veloncito que da luz al timonel para gobernar por la aguja de marear. Fr. Lampe qui eclaire la boussole”.[30]
  • 1819. Francès. “Habitacle...au milieu une lampe...”.[31]
  • 1825. Anglès.[32]
  • 1831. Castellà.[33]
  • 1843. Castellà. Una llei mexicana per a vaixells de guerra, signada pel president provisional Don Antonio López de Santa Anna tracta de llànties de bitàcola: “Reglamento de los repuestos...correspondientes ...a los buques de guerra mexicanos”. S'hi esmenten llànties diverses: “Lantia de cristal para el entrepuente; Bitácora completamente guarnida de lantia; Bitácora para lanchas y botes guarnida de lantia...”.[34]
  • 1843. Anglès. “...it was like feeding the bittacle lamp with an insufficiency of oil”.[35]
  • 1843. Italià. “Chiesola: bussola...colla lampada che debbe rischiararla in tempo di notte”.[36]

Referències[modifica]

  1. ↑ Binnacle
  2. ↑ Lanterna.
  3. ↑ Antologia de textos de les Illes Balears. L'Abadia de Montserrat, 1 gener 2008, p. 245–. ISBN 978-84-8415-776-2. 
  4. ↑ Dotzè del Crestià, pàg. 81/100
  5. ↑ Flavius VEGETIUS RENATUS; Jaime de VIANA Instituciones militares ... traducidas del Latin ... por D. J. de Viana, 1764, p. 147–. 
  6. ↑ Thesaurus Politicorum Aphorismorum, In Quo Principum, Consiliariorum, Aulicorum Institutio proprie continetur ... Dividus in Libros sex ... Adiunguntur eiusdem Notae, sive Dissertationes In Onosandri Strategicum ad Disciplinam militarem spectantes. Schönwetter, 1613, p. 1–. 
  7. ↑ Julia BUTIÑÁ JIMÉNEZ. Los Mundos de Ramón Llull. Editorial UNED, 28 agost 2012, p. 17–. ISBN 978-84-362-6361-9. 
  8. ↑ Dizionario filosofico-pratico della lingua italiana compilato da Vincenzo Tuzzi. coi tipi della Minerva, 1837, p. 474–. 
  9. ↑ Ordenanzas de las armadas navales de la Corona de Aragon: aprobadas por el Rey D. Pedro IV. año de MCCCLIV .... En la Imp. Real, 1787, p. 87–. 
  10. ↑ Aguiló: Volum 8. Lletres T a Z. Institut d'Estudis Catalans, p. 49–. GGKEY:BRJ7TQUTRGL. 
  11. ↑ Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, 1. En la imprèmpta de Joseph Torner, 1839, p. 945–. 
  12. ↑ Els Objectes d'ús litúrgic. Centro De Pastoral Liturgic, 2004, p. 1–. ISBN 978-84-7467-946-5. 
  13. ↑ Robert Monro Black. The History of Electric Wires and Cables. IET, gener 1983, p. 235–. ISBN 978-0-86341-001-7. 
  14. ↑ A Short History of Naval and Marine Engineering. CUP Archive, p. 230–. GGKEY:07FJ5RRB9XX. 
  15. ↑ Hearst Magazines. Popular Mechanics. Hearst Magazines, gener 1913, p. 1–. ISSN 00324558. 
  16. ↑ Ancient Ships: Illustrated. CUP Archive, 1895, p. 99–. GGKEY:BFJG8KE4LH1. 
  17. ↑ Lucius Annaeus Florus; Johann Friedrich Fischer Epitome rerum romanorum. Rodwell et Martin ... [and 8 others], 1818, p. 108–. 
  18. ↑ William Henry Smyth; Edward Belcher The Sailor's Word: A Complete Dictionary of Nautical Terms from the Napoleonic and Victorian Navies. Fireship Press, juliol 2008, p. 437–. ISBN 978-1-934757-41-3. 
  19. ↑ Thesaurus Morellianus: sive Chr. Schlegelii, Sigeb. Haverkampi et Ant. Fra. Gorii Commentaria in XII priorum Imperatorum Romanorum numismata aurea, argentea, et aerea, 1752, p. 1–. 
  20. ↑ Recherches historiques sur la noblesse des citoyens honorés de Perpignan et de Barcelone, connus sous le nom de Citoyens Nobles.... Nyon, 1763, p. 93–. 
  21. ↑ Jordi Bruguera; Maria Teresa Ferrer i Mallol Les quatre grans croniques: Llibre dels feits del rei En Jaume. Institut d'Estudis Catalans, 2007, p. 140–. ISBN 978-84-7283-901-4. 
  22. ↑ Ramón Muntaner. Chronica o descripcio dels fets e hazanyes del inclyt rey don Iaume primer rey Darago, de Mallorques e de Valencia ... e de molts de sos descendents. en casa de la viuda de Ioan Mey Flandro, 1558. 
  23. ↑ Antoni de Capmany de Montpalau i Surís. Memorias historicas sobre la marina comercio y artes de la antigua ciudad de Barcelona, 2. D. Antonio de Sancha, 1779, p. 412–. 
  24. ↑ Antonio de CAPMANY. Ordenanzas de las armadas navales de la corona de Aragón. Imp. Real, 1787, p. 89–. 
  25. ↑ Garcilasso de la Vega. Commentarios Reales, que tratan del origen de los Yncas,. .. del Peru, de su idolatria, leyes y govierno (etc.). - Lisboa, Crasbeeck 1609-17. Crasbeeck, 1617, p. 578–. 
  26. ↑ Garcilaso de la Vega. Historia general del Perú: trata, el descubrimiento, de el, y como lo ganaron, los españoles, las guerras civiles, que huvo entre Pizarros y Almagros, sobre la partija de la tierra, castigo y levantamiento de tyranos, y otros sucesos particulares .... en la Oficina Real, 1722, p. 467–. 
  27. ↑ 27,0 27,1 Pedro de RIVERA MÁRQUEZ. Directorio Maritimo. Instruccion y practica de la Navegacion. Noticia de los puertos de España ... y los de Nueva-España, etc, 1728, p. 36–. 
  28. ↑ Santiago Agustín Zuloaga. Cartilla maritima: que contiene los nombres de los palos y vergas de un navio ..., la obligacion del oficial de mar .... en la Imprenta de la Compañia de Cavalleros Guardias-Marinas, 1777, p. 98–. 
  29. ↑ Mathurin Jacques Brisson. Dictionnaire raisonné de toutes les parties de la Physique. chez Volland, 1787, p. 239–. 
  30. ↑ Diccionario castellano con las voces de ciencias y artes y sus correspondientes en las tres lenguas francesa, latina é italiana: su autor el p. Esteban de Terreros y Pando. Tomo primero [-tercero]. en la imprenta de la viuda de Ibarra, hijos y compañia, 1787, p. 420–. 
  31. ↑ Encyclopédie méthodique: ou par ordre de matières. Panckoucke, 1819, p. 425–. 
  32. ↑ Charles Frederick Partington. The Shipbuilders' Complete Guide; Comprehending the Theory and Practice of Naval Architecture ... Illustrated by Engravings. Sherwood, Gilbert & Piper, 1825, p. 121–. 
  33. ↑ Miguel Roldán. Cartilla marítima para la instruccion de los Caballeros Guardias Marinas. Miguel de Burgos, 1831, p. 37–. 
  34. ↑ El observador judicial y de legislación: períodico que contiene todas las leyes y decretos dados por el exmo. Señor Presidente Provisional d. Antonio López de Santa-Anna, desde la época de nuestra regeneracion politica. V.G. Torres, 1843, p. 141–. 
  35. ↑ The United Service Magazine, 1843, p. 517–. 
  36. ↑ Nuova enciclopedia popolare ovvero Dizionario generale di scienze, lettere, arti, storia, geografia, ecc. ecc. opera compilata sulle migliori in tal genere, inglesi, tedesche e francesi coll'assistenza e col consiglio di scienziati e letterati italiani ..: C-CLU. Giuseppe Pomba e comp., 1843, p. 850–. 


Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Llàntia_de_bitàcola&oldid=32447715»