Llàtzer Garcia

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaLlàtzer Garcia
Biografia
Naixementnovembre 1981 Modifica el valor a Wikidata (39 anys)
Girona Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióSala Beckett
Col·legi del Teatre de Barcelona - diploma Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióDramaturg, director de teatre i actor Modifica el valor a Wikidata

Twitter: llatzer_garcia Modifica el valor a Wikidata

Llàtzer Garcia (Girona, 1981) és un dramaturg i director català.[1]

Biografia[modifica]

Es va diplomar en interpretació al Col·legi de Teatre de Barcelona i s'inicià en dramatúrgia a l'Obrador de la Sala Beckett i a l'Institut del Teatre, i va comença treballant com a actor (Freaks, Treball d'amor perdut, Cafè) i com ajudant de direcció de Xicu Masó, d'Helena Tornero i de Pau Miró.[2][3]

Des de llavors, ha escrit i dirigit les següents obres: Au revoir, Lumière, Sweet nothing, Vent a les veles, Ens hauríem d'haver quedat a casa, Kafka a la ciutat de les mentides, La terra oblidada, La pols, Sota la ciutat, L'última nit del món, Els nens desagraïts i Els sonàmbuls.[4] La seva feina ha sigut reconeguda amb diversos premis, entre els quals destaquen el premi Marqués de Bradomín, el Premi Ciutat de Sagunt, diversos Premis de la Crítica i el Premi Serra d'Or. També ha escrit diverses peces breus: Ara em toca a mi, Doppelgänger, Vida i mort d'un talp, Jericó i Només una veu. I amb Marília Samper, el 2011 va escriure Dos punkis i un vespino.[5] Algunes de les seves obres estan traduïdes al castellà i a l'anglès.[6] Molts dels seus muntatges teatrals els ha fet amb la companyia Arcàdia.

Més enllà de l'obra pròpia, Garcia ha signat les adaptacions de Les cròniques Marcianes de Ray Bradbury i de Sopa de pollastre amb ordi d'Arnold Wesker.

El 2016 va dirigir el seu primer llargmetratge, La Pols, estrenada al Festival de Málaga i que posteriorment va fer gira per Europa.[1] També ha dirigit diferents espectacles de poesia i concerts de grups com Els Amics de les Arts, ha treballat com a professor de l'ESCAC[5] i imparteix tallers a l'ERAM[7] i a l'Obrador de la Sala Beckett.

Obra[8][modifica]

Obra escrita[modifica]

  • 2003 — Au revoir, Lumière (publicada a Bròsquil)
  • 2007 — Sweet nothing (publicada a Cossetània. Obrador de la Sala Beckett).
  • 2009 — Vent a les veles (Editorial Injuve)
  • 2010 — Ens hauríem d’haver quedat a casa
  • 2011 — Kafka a la ciutat de les mentides
  • 2011 — Dos punkis i un vespino (Teatre Gaudí) Co-escrita amb Marilia Samper
  • 2012 — La terra oblidada
  • 2014 — La pols (Comanegra)
  • 2015 — Sota la ciutat (Arola Editors)
  • 2016 — L’última nit del món (Edicions Flyhard)
  • 2017 — Els nens desagraïts (Publicada a Autor Exprés de l’SGAE)
  • 2019 — Els somnàmbuls
  • 2020 — Elda & Daniel
  • 2021 — La font de la pólvora (Arola Editors)

Obra breu[modifica]

  • 2010 — Ara em toca a mi (La Planeta. Publicada a Offcartell)
  • 2011 — Vida i mort d’un talp (Lectura al Festival Temporada Alta)
  • 2012 — Doppelgänger (La Planeta. Publicada a Offcartell)
  • 2015 — Jericó (Temporada Alta. Publicada al llibre “Llibràlegs”, Arola)
  • 2018 — Només una veu (Teatre Lliure).

Obra dirigida[modifica]

  • 2006 — Sam. 6 obres curtes de Samuel Beckett (Sala Beckett)[9]
  • 2009 — Vent a les veles (Círculo de Bellas Artes de Madrid)
  • 2010 — Ens hauríem d’haver quedat a casa (Festival Temporada Alta, Sala Muntaner)
  • 2011 — Kafka a la ciutat de les mentides (La Cuina, Festival Grec)
  • 2012 — La terra oblidada (SalaFlyhard, Sala Atrium),
  • 2014 — La pols (SalaFlyhard, La Villarroel, Teatro Fernán Gómez)
  • 2015 — Sota la ciutat (Temporada Alta, Teatre Lliure)
  • 2015 — Al vostre gust, de Shakespeare (Parking Shakespeare. Parc de l'Estació del Nord)
  • 2016 — L’última nit del món (SalaFlyhard)
  • 2017 — Els nens desagraïts (Temporada Alta, Sala Beckett)[10]
  • 2018 — No m'oblideu mai, teatre Verbatim (Temporada Alta. Sala Beckett)
  • 2019 — Els somnàmbuls (Temporada Alta. La Seca. Escenari Brossa)[11]
  • 2020 — Elda & Daniel (Festival Temporada Alta)
  • 2021 — La Font de la pólvora (Teatre Nacional de Catalunya)

Adaptacions[modifica]

Filmografia[modifica]

  • 2016 — La pols (estrenada al Festival de Màlaga i va formar part de la secció oficial del Festival Abycine)

Premis i reconeixements[modifica]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Qui és qui a Arcàdia». Arcàdia. [Consulta: 12 juliol 2016].
  2. «Llàtzer Garcia». Sala Beckett. [Consulta: 20 juliol 2016].
  3. «Llàtzer Garcia». Catalandrama. [Consulta: 20 juliol 2016].
  4. «Els guanyadors dels premis de la Crítica 2017» (en català), 07-05-2021. [Consulta: 7 maig 2021].
  5. 5,0 5,1 «Llàtzer Garcia» (en català). Sala Beckett. [Consulta: 18 maig 2021].
  6. Ordóñez, Marcos. «Atentos a Llàtzer Garcia» (en castellà), 11-06-2020. [Consulta: 19 maig 2021].
  7. ERAM, Escola Universitària. «Escola Universitària ERAM». [Consulta: 29 maig 2021].
  8. «Fabulamundi – Playwriting Europe | Llàtzer Garcia» (en anglès britànic). [Consulta: 19 maig 2021].
  9. «Sam (6 peces curtes de Sambuel Beckett)» (en anglès americà). [Consulta: 21 maig 2021].
  10. «Els guanyadors dels premis de la Crítica 2017» (en català). [Consulta: 19 maig 2021].
  11. Gomila, Andreu. «Llàtzer Garcia: “S'ha estat molt injust amb la nostra generació”» (en català), 17-09-2020. [Consulta: 19 maig 2021].
  12. Acn. «Jordi Coca, Francesc Parcerisas i Francesc Serés, entre els guardonats dels premis Crítica Serra d'Or 2015» (en català), 29-04-2015. [Consulta: 19 maig 2021].
  13. «recomana.cat - Fitxa d'obra: Els nens desagraïts» (en català). [Consulta: 19 maig 2021].