Llac Poyang
(zh) 鄱阳湖 - Póyáng Hú  | ||||
| ||||
| Tipus | Llac | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| País de la conca | República Popular de la Xina | |||
| Entitat territorial administrativa | Jiangxi (RP Xina) | |||
| ||||
| Ciutats riberenques | Jiujiang, Hukou, Xingzi, Duchang i Poyang | |||
| Afluent | riu Gan ,Fu River (en)  ,Le'an River (en) ,Xiushui River (en) ,Chang Jiang (en) ,Rao He (en) ,Xin River (en)
| |||
| Efluent | Iang-Tsé | |||
| Conca hidrogràfica | conca del Iang-Tsé | |||
| Dades i xifres | ||||
| Altitud | 12 m | |||
| Profunditat | màxim: 25 m mitjana: 8,4 m | |||
| Mida | 17 ( ) × 170 ( ) km | |||
| Superfície | 5.100 km² | |||
| Superfície de conca hidrogràfica | 162.225 km² | |||
| Candidat a Patrimoni de la Humanitat | ||||
| Data | 12 febrer 1996 | |||
| Identificador | 107 | |||
| Mesures i indicadors | ||||
| Volum | 25.000 hm³ | |||
El llac Poyang (xinès tradicional: 鄱陽湖, xinès simplificat: 鄱阳湖, pinyin: Póyáng Hú, Gan: Po-yong U), situat a la Província de Jiangxi, és el llac d'aigua dolça més gran de la Xina.[1]
El llac és alimentat pels rius Gan, Xin, i Xiu, els quals connecten al Iang-Tsé a través d'un canal.
L'àrea del llac Poyang fluctua dràsticament entre les estacions seques i humides, però en aquests darrers anys la mida del llac ha estat decreixement en general En un any normal, la mitjana del llac és de 3.500 quilòmetres quadrats. A principis de 2012, a causa de la sequera i la pràctica d'embassar aigua a la Presa de les Tres Gorges, l'àrea del llac va assolir un mínim d'uns 200 km².[2] El llac proporciona un hàbitat per a mig milió d'aus migratòries[3] i és molt popular per a l'observació d'aus.
Durant l'hivern, el llac es converteix en la llar d'un gran nombre de grues siberianes migratòries, fins al 90% de les quals passen l'hivern allà.
Formació[modifica]
El Llac Poyang també s'ha anomenat històricament com a Pengli Marsh (彭 蠡 澤), però no són el mateix. Abans de la Dinastia Han, el Iang-Tsé va seguir un curs més cap al nord a través del que avui és el Llac Longgan mentre que el Pengli Marsh es va formar al curs inferior del riu Gan. L'àrea que és ara el Llac Poyang era una plana al llarg del riu Gan. Al voltant de l'any 400 dC, el riu Iang-Tsé va canviar el seu curs més cap al sud, fent que el riu Gan fos tributari i formar el Llac Poyang. El tributari riu amunt del Gan va inundar els comtats de Poyang i Haihun, obligant a una migració massiva al municipi de Wucheng; en el que avui en dia és el comtat de Yongxiu. Per tant, Wucheng es va convertir en un dels grans pobles antics de la província de Jiangxi. Aquesta migració va donar el naixement de la frase, «L'ofegament del Comtat de Haihun dona lloc al municipi de Wucheng».
El Llac Poyang va assolir la seva mida més gran durant la Dinastia Tang, quan la seva àrea va assolir 6.000 quilòmetres quadrats.
Problemes ambientals[modifica]
Pèrdua de flora i fauna[modifica]
Hi ha hagut una prohibició de pesca al lloc des de 2002. El gener de 2020, la Xina va imposar una moratòria de pesca de deu anys a 332 llocs al llarg del Iang-Tsé, inclòs el llac Poyang per protegir la biodiversitat marina.[4]
El 2007 es va expressar el temor que la marsopa sense aleta de la Xina, conegut localment pel nom jiangzhu («porc de riu»), que és nadiu del llac, podria seguir el mateix destí que el dofí del riu Iang-Tsé, en l'extinció.
S'ha fet una crida perquè es prenguin mesures per salvar la marsopa, de la qual hi ha al voltant de 1.400 que hi viuen, entre 700 i 900 al Iang-Tsé, i altres 500 als llacs Poyang i Dongting.
Els nivells de població del 2007 són menys de la meitat dels nivells del 1997, i la població està disminuint a un ritme de 7,3 % per any.
El dragatge de sorra s'ha convertit en un dels pilars del desenvolupament econòmic local en els últims anys, i és una font important d'ingressos en la regió que voreja el Llac Poyang. Però, al mateix temps, els projectes de dragatge d'alta densitat han estat la causa principal de la mort de la població de flora i fauna local.
El dragatge fa que les aigües del llac sigui fangós, i les marsopes no poden veure tan lluny com es podia abans, i han de dependre dels seus sistemes de sonar molt desenvolupats per evitar obstacles i cercar menjar. Els grans vaixells entren i surten del llac, a raó de dos per minut i una densitat tan alta d'embarcacions significa que les marsopes tenen dificultat per escoltar el seu menjar, i tampoc poden nedar lliurement d'una riba a l'altra.[5]
A més, s'espera que la construcció de Presa del llac Poyang causi efectes devastadors en les marsopes restants.[6]
Encongiment[modifica]
A causa de la Presa de les Tres Gorges riu amunt del riu Iang-Tsé, el Llac Poyang es pot encongir i assecar part de l'any.
El 2016, el llac gairebé es va assecar completament. 200 km² de terra sota l'aigua a l'octubre, mentre que el llac té normalment 3.500 km² de superfície quan està ple. A més de la Presa de les Tres Gorges, que ha d'emmagatzemar aigua en el seu embassament per ser utilitzat a l'hivern, la sequera també pot ser el culpable de l'encongiment.[7]
La Presa del Llac Poyang es construirà al Llac Poyang per contrarestar els riscos del nivell baix de les aigües i els efectes adversos de la Presa de les Tres Gorges.[8] La Universitat Normal de Jiangxi s'ha associat amb la Universitat de Michigan Central i el seu Institut d'Investigació dels Grans Llacs per estudiar els impactes mediambientals.
El govern local Jiangxi ha proposat construir la Presa del llac Poyang per mantenir els nivells d'aigua al llac, construint un mur de fangs a través de la connexió entre el llac i el riu Iang-Tzé. Queda pendent una avaluació d'impacte ambiental. Els científics, així com grups ecologistes com el Fons Mundial per la Natura, han criticat la proposta, argumentant que l'enginyeria artificial dels nivells d'aigua al llac afectarà negativament la diversitat de la vida salvatge.[9]
En la història[modifica]
El 1363 es va dur a terme la batalla del Llac Poyang, considerada com una de les majors batalles navals de la història.[10] Hi participaren mig milió d'efectius i 60.000 mariners del bàndol vençut hi moriren.[11]
El llac també ha estat descrit com el «Triangle de les Bermudes xinès». Molts vaixells han desaparegut mentre el navegaven. El 16 d'abril de 1945, una nau de la tropa japonesa va desaparèixer sense deixar rastre amb 20 mariners.
Referències[modifica]
- ↑ «Spring Fishing Ban on China's Largest Freshwater Lake». [Consulta: 19 desembre 2022].
- ↑ «China's largest freshwater lake dries up» (en anglès), 31-01-2012. [Consulta: 19 desembre 2022].
- ↑ «GNF - Home Global Nature Fund - Internationale Stiftung». [Consulta: 19 desembre 2022].
- ↑ «La Xina comença la prohibició de pesca de 10 anys al riu Iang-tsé - Xinhua | English.news.cn». www.xinhuanet.com. Arxivat de l'original el 2 de gener de 2020. [Consulta: 22 abril 2021].
- ↑ «Poyang Lake: saving the finless porpoise» (en anglès), 09-03-2007. [Consulta: 19 desembre 2022].
- ↑ Chen, S. «Water scheme amenaça les marsopes del riu Iang-tsé amb l'extinció, adverteix el científic», 24-09-2017. [Consulta: 29 desembre 2018].
- ↑ Thibault, Harold «China's largest freshwater lake dries up» (en anglès). The Guardian, 31-01-2012.
- ↑ Poyang Lake Dam
- ↑ Ives, Mike. «As China's Largest Freshwater Lake Shrinks, a Solution Faces Criticism». The New York Times, 29-12-2016. [Consulta: 29 desembre 2016].
- ↑ Kerr, Gordon. A Short History of China (en anglès). Oldcastle Books, 2013-01-25. ISBN 978-1-84243-969-2.
- ↑ Montefiore, Simon Sebag. The World. Orion, 2022-10-27. ISBN 978-0-297-86969-6.