Llacs de Covadonga
| ||||
| Tipus | Port de muntanya i sistema lacustre  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localitzat en l'àrea protegida | Parc Nacional de Picos de Europa | |||
| Localització | ||||
| País |  Espanya | |||
| Regió/prov. |  Astúries | |||
| Localització | Cangues d'Onís | |||
| ||||
| Serralada | Serralada Cantàbrica | |||
| Dades i xifres | ||||
| Altitud | 1.134 m | |||
| Profunditat | 25 m | |||
Els llacs de Covadonga a vegades anomenats Llacs d'Enol (en asturià: Llagos d'Enol) són un conjunt de llacs que es troben al Parc Nacional de Picos de Europa i que està format per dos llacs principals, el d'Enol i d'Ercina i un de secundari, el de Bricial, que sols té aigua durant el desgel.[1] Formen part del consell de Cangues d'Onís, prop del llogaret de Covadonga (Cangues d'Onís), a Astúries. Hi ha una exposició, miradors i una maqueta de la zona amb audiovisual. A l'entorn dels llacs, almenys a l'estiu, hi ha nombroses defecacions dels bòvids, i l'aigua és més aviat bruta.
En les proximitats del llac Ercina, a Buferrera es van explotar mines de ferro, manganès i mercuri fins al 1979.[2]
L'afluència massiva de turistes ha obligat a limitar-ne l'accés en vehicle particular durant l'estiu, període en el qual sols és possible accedir-hi en autobusos especials.
Els llacs de Covadonga i la Volta a Espanya[modifica]
Els llacs de Covadonga van ser pujats per primera vegada en la història de la Volta a Espanya en l'edició de 1983, en una etapa marcada per la pluja i el vent i que va veure en Marino Lejarreta el primer vencedor. El posterior vencedor de la carrera, Bernard Hinault, comparà aquest port amb l'Alpe d'Huez, cosa que li va donar fama mundial i que els periodistes esportius els anomenessin llacs d'Hinoult fent un joc de paraules amb els llacs d'Enol.[3]
Fins a 20 vegades ha visitat la Volta a Espanya aquesta ascensió, sent la darrera d'elles el 2016. Sols Pedro Delgado, Lucho Herrera i Laurent Jalabert han guanyat en dues ocasions al cim.
Característiques de l'ascensió[modifica]
Des del Santuari de Covadonga l'ascensió consta de 14 km, en els que se salva un desnivell de 962 m, cosa que suposa un desnivell mitjà del 6,87%. El tram més dur es troba entre els quilòmetres 7 i 9, en les zones conegudes com La Huesera (una recta de 800 m amb rampes d'entre el 12 i el 15%) i el Mirador de la Reina, amb rampes que arriben al 15% de desnivell.[4][3]
Referències[modifica]
- ↑ El Comercio. El esplendor de los tres lagos de Covadonga.
- ↑ «La geología y el relieve de los Picos de Europa (pág. 5)». Arxivat de l'original el 2006-08-18. [Consulta: 11 abril 2014].
- ↑ 3,0 3,1 Friebe, Daniel; Goding, Pete. Ascensiones míticas : 50 puertos de leyenda que deberías coronar. Barcelona: Lunwerg, 2012, p. 10-11. ISBN 9788497858618.
- ↑ Llacs de Covadonga a Altimetrías.net
Bibliografia[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Llacs de Covadonga |
- Prospecte del Ministerio de Medio Ambiente y Medio Rural i Marino, 2011