Llacunes de Ruidera

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Llacunes de Ruidera
ParcNatural LagunasdeRuidera Albacete24set2008.jpg
Fitxa tècnica
Tipus llac
Característiques
Altitud 843 m. la més alta, 97 m. la més baixa, sobre el nivell del mar msnm
Ubicació
Confins de les províncies de Ciudad Real i Albacete 38° 57′ 33″ N, 2° 54′ 01″ O / 38.959166666667°N,2.9002777777778°O / 38.959166666667; -2.9002777777778
Modifica dades a Wikidata

Les llacunes de Ruidera vénen d'un aqüífer que hi ha en El campo de Montiel. Són 13 en número dirigides de nord a sud, que van vessant les aigües unes a d'altres en un espai de 13 km. Són especialment conegudes per haver-se-les considerat durant molt de temps com a origen del Guadiana per ser-ho efectivament de l'Alt Guadiana.

Sobre l'origen del nom de Ruidera hi ha dues teories. Per una banda pot venir del soroll de les cascades tombant d'unes a altres. Per l'altre en l'atles del segle XVI de l'Escorial el topònim que apareix és Riadera, derivació possible de Riada pels desbordaments i riades que es produeixen a les llacunes.

Des del llogaret de Ruidera, un camí va vorejant les llacunes, oferint una successió no interrompuda de belles perspectives. El llac del Rei és de forma quasi circular i notable per la seva cascada, i té un cabal de 3 m³. per segon. Després d'aquest destaquen per la seva extensió la Colgada i a Lengua. Alguns tècnics enumeren 15 llacunes, perquè algunes d'elles estan unides de tal forma que poden considerar-se com una o dues, i els i donen els noms d'Escudero, Blanca, Ruí Pérez, Tinaja, San Pedro, Redondilla, Lengua (en la província d'Albacete), Salvadora, Santo Morcillo, Batana, Colgada, Rey, Cueva Morenilla, Coladilla i Cenaguero o Cenagosa (província de Ciudad Real).

L'entorn[modifica | modifica el codi]

Els seus voltants constitueixen un verdader oasis en l'estepa manxega, i estan plens de records històrics i cervantins, com els vestigis de l'Almendro; la cova de Montesinos que immortalitzà El Quixot; l'ermita de San Pedro i la cova de Marica Garria, que la fantasia popular creu que arriba a centre de la terra.

Història[modifica | modifica el codi]

La llacuna de Santo Morcillo des de la barrera de tova de la Salvadora

El que avui és la població de Riduera sembla correspondre a la Laminio, citada per Plini i Tolomeu, que era un municipi romà i cap de regió en l'Oretania i quarter militar de l'Imperi, d'importància estratègica per estar en l'encreuament de tres camins; el de les Gàl·lies a Cadis, el de Mèrida a Saragossa i el de la mateixa Laminio a Toledo. Durant la dominació àrab allà s'hi aixecà una fortalesa anomenada La Roydera, conquerida pels cristians el 1215. Més tard es constituí el Real Sitio de Ruidera, unit al Priorat de San Juan. L'infant Gabriel, gran Prior de l'Orde, emprengué la construcció d'un gran canal de regadiu, que no arribà a acabar-se. De 1770 a 1780 s'edifica la fàbrica de pólvora, construïda pel conegut arquitecte Juan de Villanueva, que fou incendiada pels carlins el 1838 i reedificada quatre anys després. En aquesta s'arribaren a fabricar llavors més de 70 arroves de pólvora diàries.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Coord.: 38° 57′ 33″ N, 2° 54′ 01″ O / 38.95917°N,2.90028°O / 38.95917; -2.90028