Llarvén

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Llarvent)
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de geografia políticaLlarvén
Llarven.JPG
Llarvén des del sud-est

Localització
Localització d'Enviny respecte de Sort.png
42° 24′ 07″ N, 1° 05′ 42″ E / 42.40204111°N,1.09487222°E / 42.40204111; 1.09487222
Població
Total 14 hab. (2011)
Malnom Espiaberenes
Geografia
Altitud 1.087,1 m
Història
Festa major 2 de febrer
Identificador descriptiu
Codi postal 25567
Modifica les dades a Wikidata

Llarvén, sovint grafiat Llarvent, és un poble del terme municipal de Sort, a la comarca del Pallars Sobirà. Fins al 1976 formà part del terme d'Enviny.

Llarvén és al nord-oest del seu actual cap municipal, Sort, enfilat a les muntanyes que tanquen per la dreta la vall de la Noguera Pallaresa. Està situat en una carena a la dreta de la Llau del Carant i a l'esquerra del Barranc de Montardit.

A més de l'església de Santa Coloma, en els entorns del poble hi ha la capella del Roser i, davant del poble, a migdia, el mas, borda i antiga església de la Santa Creu.

Etimologia[modifica]

Segons Joan Coromines,[1] hem de veure una arrel basca, en el nom de Larén i Llarvén, possiblement la de ler (pi).

Geografia[modifica]

El poble de Llarvén[modifica]

Situat en un coster carener entre dos barrancs, el petit poble de Llarvén està disposat de dalt a baix de la carena, amb l'església de Santa Coloma en el seu extrem meridional, inferior. Casa Forn, Casa Llarg, Casa Blanco i l'ermita del Roser són més avall i al sud.

Cases del poble[2][modifica]

A part de l'església de Santa Coloma, el poble compta amb 7 cases:

  • Casa Forn
  • Casa Giró
  • Casa Llarg
  • Casa Joanmartí
  • Casa Marietó
  • Casa Pauleta
  • la Rectoria
  • Casa Sabarters

Història[modifica]

Edat moderna[modifica]

En el fogatge del 1553, Larvent declara[3] 6 focs laics (uns 30 habitants).

Edat contemporània[modifica]

Pascual Madoz dedica un article del seu Diccionario geográfico...[4] a Llarvén (Llarvent). S'hi pot llegir que és una localitat que forma ajuntament amb Enviny, i està situada en el vessant d'una muntanya a la dreta de la Noguera Pallaresa, en un lloc exposat a tots els vents, especialment els del nord i del sud. Disposa d'un clima temperat, propens a les inflamacions i pulmonies. Al seu voltant es troben diverses fonts calcinoses, i el territori és muntanyós i de qualitats molt diverses. S'hi produïa blat, sègol, ordi, moltes nous i fruites d'hivern. L'única indùstria era la recria de mules, i s'hi mantenia el bestiar vacum necessari per al treball agrícola. Formaven la població 6 veïns (caps de casa) i 37 ànimes (habitants).

Història no documentada[modifica]

Sense que hi hagi documentació sobre el tema,[2] en un indret davant mateix del poble, a la Foranca, hi havia una mica de carbó que es va ensorrar; amb el moviment de terres, el curs del barranc va canviar sobtadament, i el barranc es va endur o va fer caure una part del poble. La part baixa, amb les cases Forn, Llarg, Blanco, Cristí, del Senyor, així com la capella del Roser, va subsistir, mentre que la part alta va desaparèixer. Les cases ensorrades foren refetes en un altre indret, a la part baixa, en terres dels mateixos afectats. Tampoc no es pot precisar en quina època va esdevenir aquest fet, ni si realment és cert.

Demografia[5][modifica]

Evolució demogràfica
1857188819001910192019301940195019601970198119912000200220042006200820102011
8579857066766460413014714131313151414

Referències[modifica]

  1. Coromines 1996.
  2. 2,0 2,1 Montaña 2004.
  3. Joan Martí, Antoni Orella, Bernat Colom, Joan Cebrià, Bartomeu Peroi i Pere Morgó. Iglésias 1981, p. 71.
  4. Madoz 1845.
  5. pàgina web Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya (XTEC) del 14.08.2009.

Bibliografia[modifica]

  • Coromines, Joan. «Larén/Llarvén». A: Onomasticon cataloniae. V L - N. Barcelona: Curial Edicions Catalanes i Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona La Caixa, 1996. ISBN 84-7256-844-X. 
  • Iglésies, Josep. El Fogatge de 1553. Estudi i transcripció. II. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajoana, 1981. ISBN 84-232-0189-9. 
  • Lloret, Teresa; Castilló, Arcadi. «Sort - Enviny». A: El Pallars, la Ribagorça i la Llitera. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0. 
  • Madoz, Pascual. Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Madrid: Establecimiento Literario Topográfico, 1845.  Edició facsímil: Articles sobre El Principat de Catalunya, Andorra i zona de parla catalana del Regne d'Aragó al <<Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar>> de Pascual Madoz, V. 1. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 1985. ISBN 84-7256-256-5. 
  • Montaña, Silvio. Noms de cases antigues de la comarca del Pallars Sobirà. Espot: Silvio Montaña, 2004. ISBN 84-609-3099-8. 

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]