Llavió

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula taxonòmicaLlavió
Symphodus tinca
Symphodus tinca femmina Muggia.jpg
Femella fotografiada al nord de la mar Adriàtica
Estat
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseTeleostei
OrdrePerciformes
FamíliaLabridae
GènereSymphodus
Espècie Symphodus tinca
(Linnaeus, 1758)[1][2][3]
Nomenclatura
Sinònims
Modifica dades a Wikidata
Exemplars fotografiats a Banyuls de la Marenda (Catalunya Nord)

El llavió o tord lloro (Symphodus tinca) és una espècie de peix de la família dels làbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia[modifica]

Els mascles poden assolir els 44 cm de longitud total mentre que les femelles són més petites (al voltant dels 25 cm).[4] Cos verd, amb tornassols daurats i blaus, ovalat i comprimit. Les escates són grosses. El cap és groc amb bandes verdes. El perfil cefàlic presenta una inflexió per davant els ulls ben marcats en els mascles adults. Els llavis són bastant gruixats i les mandíbules extensibles. Els ulls són petits. El preopercle és dentat. L'aleta dorsal és llarga amb els radis quasi el doble d'alt que el dors. L'anal és llarga i alta. La caudal és rodona. Les aletes alternen el blau, el groc i el verd. Presenta un dimorfisme sexual molt acusat: el mascle és de color verd i blau amb taques vermelles, a les pèlviques i a la caudal té una taca negra, i entre els ulls té una banda blava. Les femelles tenen dues bandes longitudinals marrons als costats. Tenen una taca negra en el peduncle caudal per davall de la línia lateral.[5][6]

Reproducció[modifica]

La seua maduresa sexual arriba als 2 anys. És hermafrodita proterogínic. Es reprodueix a la primavera i és quan més a prop de la costa es troben els adults. El mascle neda cap a les femelles i les porta cap al niu. La posta es fa damunt pedres i els mascles són els que vigilen els ous.[7]

Alimentació[modifica]

Menja invertebrats bentònics (eriçons de mar, crustacis -gambes i crancs- i cucs).[8]

Hàbitat[modifica]

Viu al litoral rocallós i a praderies fins als 50 m.[9]

Distribució geogràfica[modifica]

Es troba des de Galícia fins al Marroc, incloent-hi la Mediterrània i la Mar Negra.[4]

Pesca[modifica]

Es captura amb tremalls i volantí. És molt fàcil capturar-lo amb fusell.[10]

Observacions[modifica]

  • Els mascles són bastant territorials: es poden observar tant de dia com de nit recolzats lateralment sobre les roques o davall pedres.
  • Per desparasitar-se es col·loquen quasi verticalment per ésser netejats per llambregues (Symphodus melanocercus).
  • Té una longevitat de 15 anys.[8]

Referències[modifica]

  1. Rafinesque C. S. 1810. Caratteri di alcuni nuovi generi e nuove specie di animali e piante della sicilia, con varie osservazioni sopra i medisimi. (Part 1 involves fishes, pp. [i-iv] 3-69 [70 blank], Part 2 with slightly different title, pp. ia-iva + 71-105 [106 blank]). Caratteri.
  2. BioLib
  3. Linnaeus, C. 1758. Systema Naturae, Ed. X. (Systema naturae per regna tria naturae, secundum classes, ordines, genera, species, cum characteribus, differentiis, synonymis, locis. Tomus I. Editio decima, reformata.) Holmiae. Systema Nat. ed. 10 v. 1: i-ii + 1-824.
  4. 4,0 4,1 FishBase (anglès)
  5. Enciclopèdia Catalana (català)
  6. Bauchot, M.-L., 1987. Poissons osseux. p. 891-1421. A W. Fischer, M.L. Bauchot i M. Schneider (eds.) Fiches FAO d'identification pour les besoins de la pêche. (rev. 1). Méditerranée et mer Noire. Zone de pêche 37. Vol. II. Commission des Communautés Européennes and FAO, Roma, Itàlia.
  7. Mas Ferrà, Xavier i Canyelles Ferrà, Xavier: Peixos de les Illes Balears. Editorial Moll, Palma de Mallorca, maig del 2000. Manuals d'introducció a la naturalesa, 13. ISBN 84-273-6013-4. Plana 210.
  8. 8,0 8,1 Quignard, J.-P. i A. Pras, 1986. Labridae. p. 919-942. A P.J.P. Whitehead, M.-L. Bauchot, J.-C. Hureau, J. Nielsen i E. Tortonese (eds.) Fishes of the north-eastern Atlantic and the Mediterranean. UNESCO, París, França. Vol. 2.
  9. Mas Ferrà, Xavier i Canyelles Ferrà, Xavier: Peixos de les Illes Balears. Plana 210.
  10. Mas Ferrà, Xavier i Canyelles Ferrà, Xavier: Peixos de les Illes Balears. Plana 211.

Bibliografia[modifica]

  • Cheung, W.W.L., T.J. Pitcher i D. Pauly, 2005. A fuzzy logic expert system to estimate intrinsic extinction vulnerabilities of marine fishes to fishing Biol. Conserv. 124:97-111.
  • Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts (Estats Units), 1997.
  • Moyle, P. i J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a edició, Upper Saddle River (Nova Jersey, Estats Units): Prentice-Hall. Any 2000.
  • Nelson, J.: Fishes of the World, 3a edició. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
  • Parenti, Paola, i John E. Randall 2000. An annotated checklist of the species of the Labroid fish families Labridae and Scaridae. Ichthyological Bulletin of the J. L. B. Smith Institute of Ichthyology, núm. 68. J. L. B. Smith Institute of Ichthyology. Rhodes Univ., Grahamstown, Sud-àfrica. 97.
  • Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a edició, Londres: Macdonald. Any 1985.


Enllaços externs[modifica]