Lleó IV (galàxia)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'objecte astronòmicLleó IV
Leo IV dwarf galaxy.jpeg
Tipusgalàxia Modifica el valor a Wikidata
Tipus morfològicdG[1] Modifica el valor a Wikidata
Data de descobriment2006 Modifica el valor a Wikidata
Cos pareVia Làctia Modifica el valor a Wikidata
Dades d'observació
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)11h 32m 57s [1] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)-1h 57m 52.0008s [1] Modifica el valor a Wikidata
Distància de la Terra0,16 Mpc[2] Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)15,1[3] Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióLleó Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Magnitud absoluta (V)-5,5 Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial130 km/s
132,3 km/s[3] Modifica el valor a Wikidata
Part deGrup Local Modifica el valor a Wikidata
Metal·licitat-2,36[4] Modifica el valor a Wikidata

Lleó IV és una galàxia nana esferoïdal situada a la constel·lació del Lleó, descoberta el 2006 a partir de les dades obtingudes per l'Sloan Digital Sky Survey. [1] La galàxia s'hi troba a una distància d’uns 160 kpc del Sol i s’allunya del Sol amb la velocitat d’uns 130 km/s.[5] Es classifica com una galàxia nana esferoidal (dSph), cosa que significa que té una forma aproximadament rodona amb un radi llum mitjà d’uns 130 pc.

Lleó IV és un de les més petites i tènues galàxies satèl·lit de la Via Làctia; la seua lluminositat integrada és d'aproximadament 15.000 voltes la del Sol (magnitud visible absoluta de −5,5±0,3.5±0.3), la qual és molt més baixa que el lluminositat d'un cúmul globular típic.[6] Tanmateix, la seva massa és aproximadament 1.5 milions de masses solars, cosa que significa que la relació massa/lluminositat de Lleó IV és al voltant 150. Una relació elevada massa-llum implica que Lleó IV està dominat per la matèria fosca.[7]


La població estel·lar de Lleó IV es compon principalment d’estrelles antigues formades fa més de 12.000 milions d’anys. [3] La metal·licitat d'aquestes estrelles antigues també és molt baixa a [Fe / H] ≈ -2,58 ± 0,75, cosa que significa que contenen elements 400 vegades menys pesats que el Sol.[8] Les estrelles observades eren principalment gegants vermells, tot i que una sèrie també es van descobrir diverses estrelles de la branca horitzontal que inclouen tres estrelles variables RR Lyrae. [3] Les estrelles de Lleó IV van estar probablement entre les primeres estrelles a formar-se a l’Univers. No obstant això, l’estudi detallat de la població estel·lar va revelar la presència d’un petit nombre d’estrelles molt més joves amb l’edat d’uns 2.000 milions d’anys o menys. Aquest descobriment apunta a una història complicada de formació de estrelles d'aquesta galàxia. [3] Actualment no hi ha formació estel·lar a Lleó IV. Fins ara, les mesures no han detectat cap hidrogen neutre: el límit superior és de només 600 masses solars.

El 2008, es va descobrir una altra galàxia anomenada Lleó V als voltants de Lleó IV. La primera s'hi troba a 20 kpc més lluny de la Via Làctia que la segona i a 3 graus (~ 10 kpc) de distància. Aquestes dues galàxies poden estar físicament associades a cada othe


El 2008, una altra galàxia es va anomenar Leo V va ser descobert en la proximitat de Leo IV. L'anterior és localitzat 20 kpc més enllà de la Manera Lletosa que l'últim i 3 graus (~ 10 kpc) lluny d'ell. Aquests dues galàxies poden ser físicament associades.[9]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 Michael Fellhauer «Cats and Dogs, Hair and a Hero: A Quintet of New Milky Way Companions» (en anglès). Astrophysical Journal, 2, 10-01-2007, pàg. 897–906. DOI: 10.1086/509718.
  2. «The Local Tully-Fisher relation for dwarf galaxies». Astronomical Journal, 2017, pàg. 6–6. DOI: 10.3847/1538-3881/153/1/6.
  3. 3,0 3,1 «The observed properties of dwarf galaxies in and around the Local Group» (en anglès). Astronomical Journal, 1, 05-06-2012, pàg. 4. DOI: 10.1088/0004-6256/144/1/4.
  4. «"Galaxy," defined». Astronomical Journal, 2012, pàg. 76. DOI: 10.1088/0004-6256/144/3/76.
  5. Belokurov, V.; Zucker, D. B.; Evans, N. W.; Kleyna, J. T.; Koposov, S.; Hodgkin, S. T.; Irwin, M. J.; Gilmore, G. «Cats and Dogs, Hair and a Hero: A Quintet of New Milky Way Companions». The Astrophysical Journal, 654, 2, 2007, pàg. 897. arXiv: astro-ph/0608448. Bibcode: 2007ApJ...654..897B. DOI: 10.1086/509718.
  6. Sand, David J.; Seth, Anil; Olszewski, Edward W. The Astrophysical Journal, 718, 2010, pàg. 530–42. arXiv: 0911.5352. Bibcode: 2010ApJ...718..530S. DOI: 10.1088/0004-637X/718/1/530.
  7. Simon, J. D.; Geha, M. The Astrophysical Journal, 670, 2007, pàg. 313. arXiv: 0706.0516. Bibcode: 2007ApJ...670..313S. DOI: 10.1086/521816.
  8. Kirby, E. N.; Simon, J. D.; Geha, M.; Guhathakurta, P.; Frebel, A. «Uncovering Extremely Metal-Poor Stars in the Milky Way's Ultrafaint Dwarf Spheroidal Satellite Galaxies». The Astrophysical Journal, 685, 2008, pàg. L43. arXiv: 0807.1925. Bibcode: 2008ApJ...685L..43K. DOI: 10.1086/592432.
  9. Belokurov, V.; Walker, M. G.; Evans, N. W. The Astrophysical Journal, 686, 2, 2008, pàg. L83–L86. arXiv: 0807.2831. Bibcode: 2008ApJ...686L..83B. DOI: 10.1086/592962.