Lleó VI d'Armènia Menor

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaLleó VI d'Armènia Menor
Bust Leon V of Armenia.jpg
modifica
Nom original(hy) Լևոն Զ Լուսինյան
(fr) Léon VI (V) de Lusignan modifica
Biografia
Naixement1342 modifica
Regne Armeni de Cilícia modifica
Mort29 novembre 1393 modifica (50/51 anys)
París modifica
Lloc d'enterramentbasílica de Saint-Denis
Celestins modifica
Rei d'Armènia
modifica
Dades personals
ReligióEsglésia Apostòlica Armènia, Església Catòlica Romana i catolicisme modifica
Activitat
OcupacióMonarca i sobirà modifica
Família
FamíliaLusignan modifica
CònjugeMargaret of Soissons, Queen of Armenia (en) Tradueix modifica
FillsMarie of Lusignan, Princess of Armenia (en) Tradueix modifica
PareJoan de Lusignan modifica
GermansBohemond of Lusignan (en) Tradueix modifica
Cronologia
14 setembre 1374 (Gregorià)consagració reial (Kozan) modifica
Signatura
LeonVSignature.jpg modifica

Armoiries Arménie-Lusignan.svg modifica

Lleó VI o Levon de Lusignan (1342-29 de novembre de 1393) fou rei d'Armènia Menor o Petita Armènia, fill de Joan de Lusignan i nebot de Constantí IV d'Armènia Menor (Guiu de Lusignan), cridat pels nakharars després de l'assassinat de Constantí VI el 1373. Va pertànyer per tant a la dinastia Lusignan de la que fou el segon representant (i el darrer efectiu).

El 1344 es va haver d'escapar del país perquè Constantí V d'Armènia Menor havia donar ordres de matar-lo i se'n va anar a Xipre. Trenta anys després fou cridat per ocupar el tron. Va anar a Armènia ab la seva dona Margarita de Soissons, i foren coronats a Sis el 14 de setembre de 1374. Un pretendent de nom Ashot no va obtenir prou suport dels barons.

No massa després els mamelucs van envair les muntanyes d'Armènia i Lleó s'hi va enfrontar però fou derrotat per forces molt superiors i va quedar assetjat a la fortalesa de Kapan. Es va haver de rendir i va entregar Sis el 13 d'abril de 1375, i fou portat al Caire on va romandre presoner set anys i fou rescatat l'octubre de 1382 per Joan I de Castella amb pedres precioses i altres joies.

Lleó va anar a Castella i va arribar malalt i pobre a Medina del Campo. El 1383 el rei castellà li va donar el títol de Senyor de Madrid i el domini de la ciutat de per vida, junt amb Vila Real (que és el nom que en aquells dies ostentava la ciutat castellana de Ciudad Real) i Andújar, propietats que generaven rendes anuals de 150.000 maravedísos. A Madrid Lleó va fer restaurar les torres del Reial Alcàsser. A la mort del rei castellà el 1390, Lleó va marxar a França i va morir a París el 29 de novembre de 1393. Federico Bravo no obstant diu que va deixar Madrid el 1385 i que el 1390 els ciutadans de Madrid van obtenir del rei la revocació de la Senyoria, de manera que Lleó V va ser el primer i únic Senyor de Madrid en tota la història. Segons això va morir a Calais el 1393 i fou enterrat a la basílica de Saint-Denis.

Del seu matrimoni només va tenir una filla, Maria de Lusignan, que va morir abans que el seu pare (el 1381). Va deixar també dos bastards, Guiu i Esteve. El regne d'Armènia estava reduït a la ciutat de Korikos, entregada de fet a Xipre vers el 1367.

Precedit per:
Constantí VI
Regne de la Petita Armènia
1374-1375

Succeït per:
Els reis de Xipre
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lleó VI d'Armènia Menor