Lleó de Trípoli
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | segle IX  Antalya |
| Mort | segle X |
| Religió | Islam |
| Activitat | |
| Ocupació | corsari, pirata, militar |
| Carrera militar | |
| Conflicte | guerres arabo-romanes |
Lleó de Trípoli (grec medieval: Λέων ὸ Τριπολίτης, Léon ho Tripolitis), conegut com a Raixiq al-Wardamí ( الوردامي رشيق) i Ghulam Zurafa ( زرافة غلام) en àrab, fou un renegat grec que serví el Califat Abbàssida com a comandant d'una flota a principis del segle ix. És conegut especialment pel seu saqueig de Tessalònica, segona ciutat de l'Imperi Romà d'Orient, el 904.
Biografia
[modifica]Els primers anys de la vida de Lleó són un misteri més enllà del fet que nasqué a Atalea (o als seus afores), capital del tema marítim dels Cibirreotes, i que fou fet presoner en una ràtzia àrab i transportat a Trípoli, on es convertí a l'islam i passà al servei dels seus capturadors com a mariner i comandant.[1][2] Les fonts àrabs l'anomenen Lāwī Abū'l-Ḥārith i li assignen el sobrenom de Ghulam Zurāfa, que vol dir 'servent de Zurafa' i probablement es refereix al nom del seu primer amo musulmà. Així mateix, era conegut com a «Raixiq al-Wardamí». Aleksandr Vassíliev interpreta que el mot Wardamí significa que Lleó era un mardaïta.[3][4]
Encara que no hi ha detalls sobre els inicis de la carrera de Lleó a la marina musulmana, sembla que anà progressant ràpidament. L'historiador al-Massudí, que el veié en persona, el considerava un dels millors navegadors d'aquell temps. Les fonts àrabs s'hi refereixen amb els títols genèrics de «comandant» (qaid) o «almirall» (amir al-bahr), així com de «governador» (sahib) de Trípoli i «governador adjunt» (naïb) de Tars.[4][5] Aquestes dues ciutats eren importants centres navals musulmans a finals del segle ix i servien de base per a ràtzies navals per la seva proximitat a l'Imperi Romà d'Orient.[6]
A principis del 904, un altre renegat grec, Damià de Tars, i Lleó de Trípoli participaren en la campanya que arrabassà el control d'Egipte dels tulúnides i tornà a situar el país sota domini abbàssida.[2][7] Lleó i Damià sovint col·laboraren en els seus atacs contra l'Imperi Romà d'Orient al llarg de la dècada següent.[2] L'estiu del 904, Lleó encapçalà una gran expedició abbàssida de 54 naus de les flotes siriana i egípcia, que segons les fonts tenia com a objectiu la mateixa capital imperial de Constantinoble. L'estol àrab entrà als Dardanels i saquejà Abidos sense oposició, car la marina romana d'Orient, dirigida pel drungari Eustaqui Argir, es mostrava reticent a plantar-li cara. L'emperador Lleó VI el Savi substituí per Himeri, un comandant més energètic, però Lleó de Trípoli s'avançà als romans i posà rumb cap a l'oest, vers Tessalònica, segona ciutat de l'imperi, que saquejà el 31 de juliol del 904 després de tres dies de setge. Els musulmans obtingueren un botí enorme i feren molts captius que posteriorment serien venuts com a esclaus, incloent-hi Joan Caminiates, que és la font principal sobre el setge i la caiguda de la ciutat.[4][8][9] Les fonts àrabs, confonent Tessalònica i Atalea, afirmen erròniament que Lleó saquejà aquesta última.[10]
Es desconeix si Lleó anava al capdavant de la flota àrab derrotada per Himeri el dia de Sant Tomàs (6 d'octubre), probablement del 906,[4][11] però sí que se sap que ell i Damià de Tars comandaven l'estol àrab que infligí un revés important a Himeri davant de Quios l'abril del 912, quan el romà tornava d'un intent fallit de reprendre Creta.[4][12][13] Finalment, el 921 o 922, una flota imperial dirigida pel patrici i drungari Joan Radè vencé l'estol de Lleó davant de Lemnos. Els àrabs perderen la majoria de les seves naus i Lleó se salvà per ben poc de ser capturat. A partir d'aquest moment, desapareix de la història.[12][14][15]
Referències
[modifica]- ↑ Vassíliev, 1968, p. 163.
- 1 2 3 Khoury Odetallah, 1995, p. 98.
- ↑ Vassíliev, 1968, p. 163 (nota a peu de pàgina núm. 2).
- 1 2 3 4 5 Lilie et al., 2013, «Leon (von Tripolis) bzw. Tripolites (#24397)».
- ↑ Khoury Odetallah, 1995, p. 98 i 99.
- ↑ Khoury Odetallah, 1995, p. 97 i 98.
- ↑ At-Tabarí, 1985, p. 151.
- ↑ Tougher, 1997, p. 186-188.
- ↑ Khoury Odetallah, 1995, p. 98 et seq.
- ↑ Khoury Odetallah, 1995, p. 100.
- ↑ Tougher, 1997, p. 191.
- 1 2 Kajdan, 1991, «Leo of Tripoli» (A. Kajdan).
- ↑ Tougher, 1997, p. 192.
- ↑ Lilie et al., 2013, «Leon (von Tripolis) bzw. Tripolites» (#24397).
- ↑ Wortley, 2010, p. 211.
Bibliografia
[modifica]- At-Tabarí. The History of al-Ṭabarī, Volume XXXVIII: The Return of the Caliphate to Baghdad: The Caliphates of al-Muʿtaḍid, al-Muktafī and al-Muqtadir, A.D. 892–915/A.H. 279–302 (en anglès). State University of New York Press, 1985. ISBN 978-0-87395-876-9.
- Kajdan, A. The Oxford Dictionary of Byzantium (en anglès). Oxford University Press, 1991. ISBN 0-19-504652-8.
- Khoury Odetallah, R. «Leo Tripolites - Ghulām Zurāfa and the Sack of Thessaloniki in 904» (en anglès). Byzantinoslavica, 56, 1, 1995, p. 97-102. ISSN: 0007-7712.
- Lilie, R.-J.; Ludwig, C.; Pratsch, T.; Zielke, B. Prosopographie der mittelbyzantinischen Zeit Online (en alemany). De Gruyter, 2013. DOI 10.1515/pmbz.
- Tougher, S. The Reign of Leo VI (886–912): Politics and People (en anglès). Brill, 1997. ISBN 978-90-04-10811-0.
- Vassíliev, A. A. Byzance et les Arabes, Tome II, 1ére partie: Les relations politique de Byzance et des Arabes à l'époque de la dynastie macédonienne (867–959) (en francès). Éditions de l'Institut de Philologie et d'Histoire Orientales, 1968.
- Wortley, J. John Skylitzes: A Synopsis of Byzantine History, 811-1057 (en anglès). Cambridge University Press, 2010. ISBN 978-0-521-76705-7.
- Romans d'Orient del segle X
- Persones d'Antalya
- Romans d'Orient d'Anatòlia
- Presoners de guerra romans d'Orient
- Almiralls romans d'Orient
- Pirates
- Funcionaris abbàssides
- Conversos a l'islam des del cristianisme
- Esclaus
- Funcionaris romans d'Orient
- Romans d'Orient del segle IX
- Militars grecs de l'antiga Àsia Menor
- Delinqüents europeus
- Delinqüents asiàtics
- Almiralls de l'antiga Grècia