Lledoner

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula taxonòmicaLledoner
Celtis australis
Illustration Celtis australis0.jpg
Lledoner
Taxonomia
Super-regne Eukaryota
Regne Plantae
Ordre Rosales
Família Cannabaceae
Gènere Celtis
Espècie Celtis australis
L. 1753
Distribució
Celtis australis range.svg
Modifica dades a Wikidata

El lledoner (Celtis australis)[1] és un arbre de la família de les cannabàcies originari del sud d'Europa, oest d'Àsia i nord d'Àfrica. La seva utilització com a arbre ornamental, la principal avui dia, fa que el puguem veure fàcilment a parcs, jardins, places i carrers; pot viure entre 500 i 600 anys i en tot tipus de terreny.

Descripció[modifica]

És un arbre caducifoli amb una capçada densa, arrodonida i molt ramificada, el seu tronc és dret i amb l'escorça llisa i de color gris, pot arribar a fer 25 m d'altura. Les fulles, aspres al tacte i amb tres nervis molt marcats a l'anvers, són simples, alternes, pubescents, ovades o lanceolades, presentant una certa asimetria, amb el marge finament dentat, el pecíol llarg i la punta torçada i allargada. Les flors, hermafrodites o masculines, són petites, solitàries, molt pedunculades, de color verd-groguenc i apareixen entre abril i maig a les axil·les de les fulles. El fruit és una drupa comestible, el lledó, petit de la mida d'un pèsol, rodó i llis amb molt pinyol i poca polpa, verd abans de madurar i fosc, gairebé negre, quan madura a la tardor.

Distribució i hàbitat[modifica]

Es troba habitualment en terra baixa buscant indrets temperats i no forma mai boscos. Creix habitualment entre els 0 i els 1.000 metres d'altitud.[2]

Usos[modifica]

A més de la utilització com a arbre ornamental, el lledoner s'ha utilitzat tradicionalment per fer eines agrícoles com forques, pales de ventar, mànecs, jous, etc.[3] aprofitant la seva flexibilitat i duració; les seves branques han estat usades com a alimentació per al bestiar, i també se n'obtenia llenya i carbó, per això es troba freqüentment a prop de les masies.

Té propietats medicinals com a astringent, lenitiu, antidiarreic i estomacal. Les arrels s'havien utilitzat per extreure un colorant groc per tenyir la seda.

Els seus fruits, els lledons, són dolços i comestibles. Es poden menjar tal com són, però l'ús més freqüent és per fer melmelada de lledó.

Lledoners monumentals de Catalunya[modifica]

La Generalitat de Catalunya va recollir a la relació d'arbres monumentals (Decret 214/1987) els següents exemplars de lledoner:

Altres arbres d'aquesta espècie també haurien de ser recollits com a lledoners monumentals, com per exemple a:

Castelló de la Plana[modifica]

La Mare de Déu del Lledó és la patrona de la ciutat de Castelló de la Plana.

Referències[modifica]

  1. «FloraCatalana.net» (en català). [Consulta: 21 abril 2016].
  2. «Banc de dades de biodiversitat de Catalunya» (en català). [Consulta: 21 abril 2016].
  3. Cucó, Josepa; Gregori, Joan; Llop, Francesc. Bosc i Muntanya, Indústria tradicional, Comerç i serveis. València: Institució Alfons el Magnànim, 1985, p. 349 (Temes d'Etnografia Valenciana, tercer volum). ISBN 84-00-06083-0.  pg. 43