Lledoner

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'ésser viuLledoner
Celtis australis Modifica el valor a Wikidata
Celtis australis 20150404 a.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Status iucn3.1 LC-ca.svg
Risc mínim
UICN19218728 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreRosales
FamíliaCannabaceae
GènereCeltis
EspècieCeltis australis Modifica el valor a Wikidata
L., 1753
Distribució
Celtis australis range.svg
Modifica el valor a Wikidata

El lledoner (Celtis australis)[1] és un arbre de la família de les cannabàcies originari del sud d'Europa, oest d'Àsia i nord d'Àfrica. La seva utilització com a arbre ornamental, la principal avui dia, fa que el puguem veure fàcilment a parcs, jardins, places i carrers; pot viure entre 500 i 600 anys i en tota mena de terreny.

Descripció[modifica]

Fulles i fruits

És un arbre caducifoli que pot arribar a fer 25 m d'alçada. De tronc recte i escorça grisa i llisa, semblant a la del faig, sense estries o esquerdes marcades; posseeix una copa rodona i ampla.

Les seves fulles, de 5 a 15 cm de llarg, són alternes, peciolades i delicadament serrades, amb dents de punta més clara; de color verd fosc, i al revers de color més clar amb pilositat als nervis. Tenen estípules caduques.

Les flors, pentàmeres, són inconspícues, ja que no tenen pètals i només estan formades per 5 sèpals caducs (flor monoclamídia); són de color groc verdós.

El fruit, anomenat lledó o llautó, comestible i de sabor agradable semblant al dàtil; és una drupa carnosa d'un centímetre de diàmetre, gairebé negre per fora i groga per dins quan és madura, amb un pinyol de la mida d'un gra de pebre.

Floreix entre març i abril, i els seus fruits maduren a finals d'estiu i a la tardor.

Distribució i hàbitat[modifica]

Es troba habitualment a la terra baixa buscant indrets temperats. No forma mai boscos. Creix habitualment entre els 0 i els 1.000 metres d'altitud.[2]

Usos[modifica]

A més de la utilització com a arbre ornamental, el lledoner s'ha utilitzat tradicionalment per fer eines agrícoles com forques, pales de ventar, mànecs, jous, etc.[3] per la seva flexibilitat i durada; les seves branques han estat usades com a alimentació per al bestiar, i també se n'obtenia llenya i carbó, per això es troba freqüentment a prop de les masies.

Té propietats medicinals com a astringent, lenitiu, antidiarreic i estomacal. Les arrels s'havien utilitzat per extreure un colorant groc per tenyir la seda.

Els seus fruits, els lledons, són dolços i comestibles. Es poden menjar tal com són, però l'ús més freqüent és per fer melmelada de lledó.

Lledoners monumentals de Catalunya[modifica]

La Generalitat de Catalunya va recollir a la relació d'arbres monumentals (Decret 214/1987) els següents exemplars de lledoner:

Altres arbres d'aquesta espècie també haurien de ser recollits com a lledoners monumentals, com per exemple a:

Castelló de la Plana[modifica]

La Mare de Déu del Lledó és la patrona de la ciutat de Castelló de la Plana.

Referències[modifica]

  1. «FloraCatalana.net». Arxivat de l'original el 2020-01-29. [Consulta: 21 abril 2016].
  2. «Banc de dades de biodiversitat de Catalunya». [Consulta: 21 abril 2016].
  3. Cucó, Josepa; Gregori, Joan; Llop, Francesc. Bosc i Muntanya, Indústria tradicional, Comerç i serveis. València: Institució Alfons el Magnànim, 1985, p. 349 (Temes d'Etnografia Valenciana, tercer volum). ISBN 84-00-06083-0.  pg. 43