Llei de Kansas-Nebraska

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Els Territoris de Kanzas i Nebraska (1855).
Mapa de 1856 que mostra els estats esclavistes (gris), els lliures (rosa), i els territoris (verd), amb Kansas al centre (blanc).

La Llei Kansas-Nebraska (Kansas–Nebraska Act) és la Llei del Congrés dels Estats Units mitjançant la qual es va crear el Territori de Kansas i el Territori de Nebraska el 1854, i va ser redactada pel senador demòcrata Stephen A. Douglas i el president Franklin Pierce.[1]

El propòsit inicial de la Llei era obrir milers de noves granges i fer possible un ferrocarril transcontinental del Mig Oest. La clàusula de sobirania popular de la llei va conduir elements pro- i anti-esclavistes a inundar Kansas amb l'objectiu de votar una aprovació o un rebuig de l'esclavitud, donant lloc als esdeveniments del Bleeding Kansas (1854-1861)[2] a Missouri i al Territori de Kansas, i que serien part del preludi de la Guerra Civil dels Estats Units (1861-1865).[3]

La Llei de Kansas-Nebraska va dividir la nació, ja que anul·lava pràcticament el Compromís de Missouri de 1820. L'agitació que va causar va dividir els partits Democràta i Whig i va donar ales al Partit Republicà, cosa que va dividir els Estats Units en dos camps polítics importants: el nord republicà i el sud demòcrata.

Posteriorment es va redactar una nova constitució estatal anti-esclavitud, coneguda com la Constitució de Wyandotte. El 29 de gener de 1861, cinc setmanes abans de l'inici de la presidència d'Abraham Lincoln, Kansas va ser admesa a la Unió com a estat lliure, i l'1 de març de 1867 va ser el torn de Nebraska. La Guerra Civil ja havia finalitzat, i l'esclavitud en si mateixa havia estat proscrita en els Estats Units per la Tretzena esmena de la Constitució.

Referències[modifica]

  1. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2018-01-07. [Consulta: 2 juliol 2018].
  2. Nicole Etcheson, Bleeding Kansas: Contested Liberty in the Civil War Era (2006) ch 1
  3. Tom Huntington Arxivat 2010-01-02 a Wayback Machine. "Civil War Chronicles: Abolitionist John Doy", American Heritage, Spring 2009.

Vegeu també[modifica]