L'aprovació d'aquesta llei es va realitzar amb els vots a favor de Partit Popular, PSOE, CiU, CC i el Partit Andalusista, que sumaven 304 vots favorables (Gaspar Llamazares, d'Izquierda Unida va votar també a favor, per error). Va haver 16 vots en contra i cap abstenció. En l'exposició de motius de la llei s'indica que el seu objectiu és «garantir» el funcionament del sistema democràtic:
«
Impedint que un partit polític pugui, de forma reiterada i greu, atemptar contra aquest règim democràtic de llibertats, justificar el racisme i la xenofòbia o donar suport políticament la violència i les activitats de les bandes terroristes.
Per a amplis sectors de la societat era una llei necessària per a acabar amb la impunitat amb la qual els terroristes utilitzaven les institucions democràtiques per a finançar-se i per a extorquir. Per a alguns sectors, com el nacionalisme basc o Izquierda Unida, l'existència d'aquesta llei suposa privar de drets civils a una part de la població i perllongar mesures pròpies d'un estat d'excepció. Amnistia Internacional va expressar la seva preocupació per la Llei de Partits perquè "a través de l'ambigüitat i la imprecisió d'alguns articles del projecte de llei, es poguessin emprendre processos d'il·legalització de partits polítics que propugnin el canvi de principis constitucionals o lleis de forma pacífica".[2] Aquesta organització, després de l'anunci de les converses entre el govern espanyol i ETA, també va sol·licitar al govern que "elimini tota ambigüitat de la Llei de Partits Polítics que permeti la prohibició de partits polítics que advoquen pacíficament per modificar els principis constitucionals o les lleis, ja que aquesta prohibició vulnera les obligacions internacionals en matèria de drets humans".[3]
