Llei de Propietat Intel·lectual

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El 12 d'abril de 1996 es va aprovar la Llei de Propietat Intel·lectual. La Propietat intel·lectual és el conjunt de drets que corresponen als autors i altres titulars (artistes, productors, organismes de radiodifusió) respecte a les obres i prestacions derivades de la seva creació.[1]

Subjectes[modifica | modifica el codi]

  • Artistes, intèrprets o executants:[2] Persona que representi, canti, llegeixi o interpreti una obra. Pot ser el director d'escena o d'orquestra.
  • Productors de fonogrames: Persona que pot ser natural o jurídica i sota la seva responsabilitat es fa per primera vegada la fixació sonora d'una obra.
  • Productors de gravacions audiovisuals: Persona natural o jurídica que s'encarrega de la gravació audiovisual.
  • Entitats de radiodifusió: Persones jurídiques responsables de les emissions o transmissions.
  • Creadors de fotografies: Persona que realitzi una fotografia o un altre tipus de reproducció sense que estiguin protegides per la llei.
  • Protecció de determinades produccions editorials: Obres inèdites en domini públic i obres no protegides per la llei.[2]

Drets[modifica | modifica el codi]

  • Drets morals:[3] Són irrenunciables i inalienables, acompanyen a l'autor al llarg de la seva vida i als seus hereus després de la seva mort. Destaquen el dret al reconeixement de la condició d'autor de l'obra i el dret d'exigir el respecte per la integritat de l'obra.
  • Drets patrimonials: Drets relacionats amb l'explotació de l'obra i drets compensatoris. Els primers fan referència als drets exclusius que té l'autor en l'obra i als drets de remuneració per l'explotació de l'obra que faci un usuari. En els drets compensatoris s'inclou el dret per còpia privada.[3]

Reforma[modifica | modifica el codi]

El Consell de Ministres va aprovar el 15 de febrer el projecte de reforma de la Llei de Propietat intel·lectual respecte del text de 1996.[4] Les principals novetats que inclou són: la taxa Google (taxa que hauran de pagar els agregadors de notícies i el servei que enllaça amb els mitjans de comunicació que no pertanyen a cap gestora o publiquen els seus continguts amb una llicència lliure),[4] reducció del dret per còpia privada en l'ús de suports físics i en les gravacions d'emissions de ràdio i televisió,[4] regulació de les entitats de gestió (es defineix la relació amb els socis,[4] rendicions de comptes i infraccions en cas d'incompliments), multes contra la pirateria i reforç dels poders de la Comissió de Propietat intel·lectual.[4]

La reforma aprovada per les Corts espanyoles el 4 de novembre de 2014 (Llei 21/2014) ha estat considerada de desafortunada per diversos experts, perquè limita l'agregació i cerca de notícies en línia i la finalitat educativa i de recerca.[5]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Definición de la propiedad Intelectual». MCU. [Consulta: 20 març 2014].
  2. 2,0 2,1 «Sujetos». MCU. [Consulta: 20 març 2014].
  3. 3,0 3,1 «Derechos». MCU. [Consulta: 20 març 2014].
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 «El Gobierno aprueba el proyecto de Ley de Propiedad Intelectual». La Vanguardia, 14-02-2014 [Consulta: 20 març 2014].
  5. Raquel Xalabarder «La reforma del artículo 32 del TRLPI: una reforma explosiva, injustificada y doblemente inútil» (en castellà). IPD Revista d'Internet, Dret i Política = núm. 20, juny 2015.