Llei de Vierordt
 |
L'article necessita algunes millores en la redacció de la introducció. |
Karl von Vierordt (1868) va ser el primer a registrar una llei de la percepció del temps que relaciona la durada percebuda amb la durada real en diferents magnituds d'interval i segons la complexitat de la tasca.
La llei de Vierordt és "un fenomen robust en la investigació d'estimació del temps que s'ha observat amb diferents mètodes d'estimació del temps".[1] Afirma que, retrospectivament, els intervals de temps "curts" tendeixen a ser sobreestimats, i els intervals de temps "llargs" tendeixen a subestimar-se.
Referències[modifica]
- ↑ Fortin, Claudette; and Rousseau, Robert; (1998) Interference from short-term memory processing on encoding and reproducing brief durations, Psychological Research, 61, pp. 269-276