Llei del referèndum d'autodeterminació de Catalunya
| |||
| Identificador de llei o regulació | Llei 19/2017, del 6 de setembre, del Parlament de Catalunya  | ||
|---|---|---|---|
| Tipus | llei de Catalunya | ||
| Data | 6 setembre 2017 | ||
| Promulgació | onzena legislatura de la Catalunya autonòmica | ||
| Votat per | Parlament de Catalunya 72  , 52  , 11 | ||
| Data de publicació | 2017 | ||
| Tema | referèndum sobre la independència de Catalunya de 2017 | ||
| Estat | Espanya | ||
| Jurisdicció | Catalunya | ||
| Llengua del terme, de l'obra o del nom | català | ||
| Resum de la llei | La llei regula la celebració del referèndum d'autodeterminació vinculant sobre la independència de Catalunya | ||
| Obra completa a | dogc.gencat.cat… | ||
La Llei 19/2017, del 6 de setembre, del referèndum d'autodeterminació és una llei aprovada pel Parlament de Catalunya que "regula la celebració del referèndum d'autodeterminació vinculant sobre la independència de Catalunya, les seves conseqüències en funció de quin sigui el resultat i la creació de la Sindicatura Electoral de Catalunya". L'endemà el Tribunal Constitucional la suspengué cautelarment.[1]
La seva aprovació va ser polèmica: els lletrats del Parlament van avisar per escrit que la seva admissió a tràmit vulnerava la prohibició del Tribunal Constitucional,[2] i els diputats de l'oposició es van absentar de la votació com a mesura de protesta.
Contingut[modifica]
La llei estableix que "el poble de Catalunya és un subjecte polític sobirà i com a tal exerceix el dret a decidir lliure i democràticament, la seva condició política" i que "el Parlament de Catalunya actua com a representant de la sobirania del poble de Catalunya".[3][4][5][6][7]
La llei argumenta que és el resultat del mandat sorgit de les eleccions del setembre de 2015 i del trencament del pacte polític establert amb Constitució del Regne d'Espanya de 1978 arran de la sentència de l'estatut de 2010. La llei apel·la al dret internacional, com ara els Pactes Internacionals de Drets Humans aprovats per l'Assemblea General de Nacions Unides el 19 de desembre de 1966 i la Resolució 1999/57 sobre Promoció del dret a la Democràcia de la Comissió de Drets Humans de les Nacions Unides, i a les diferents resolucions aprovades en el Parlament, com ara la Resolució 98/III sobre el dret a l'autodeterminació de la nació catalana, la Resolució 631/VIII sobre el dret a l'autodeterminació i sobre el reconeixement de les consultes populars sobre la independència i la Resolució 5/X per la qual s'aprova la Declaració de sobirania i del dret a decidir del poble de Catalunya.
La llei no fixa cap mínim de participació, tal com recomanen organismes internacionals com la Comissió de Venècia en el Codi de bones pràctiques sobre referèndums per tal d'evitar el boicot dels partidaris d'algunes de les opcions. En canvi, sí que detalla que si hi ha més vots afirmatius que de negatius el Parlament declararà formalment la independència de Catalunya i s'iniciarà el procés constituent de la República Catalana. En cas que guanyin els vots negatius, es convocarien unes eleccions al Parlament de Catalunya. També estableix que la norma prevaldrà jeràrquicament sobre la resta. També regula la creació d'una Sindicatura Electoral, formada per cinc experts en processos electorals que "vetllaran per la transparència i l'objectivitat del procés, amb imparcialitat i pluralisme".[8]
Estructura[modifica]
La llei està formada per un pràmbul, 34 articles, una disposició addicional, una disposició final. Els eixos de la llei són els següents:
- Preàmbul
- TÍTOL I. Objecte de la llei
- TÍTOL II. De la sobirania de Catalunya i el seu Parlament
- TÍTOL III. Del referèndum d'autodeterminació
- TÍTOL IV. De la data i convocatòria del referèndum
- TÍTOL V. De les garanties del referèndum
- TÍTOL VI. De l'administració electoral
- Disposició addicional
- Disposició final
Referències[modifica]
- ↑ Marraco, Manuel «El Constitucional tumba la Ley del Referéndum y avisa a los alcaldes y a 77 cargos del deber de "impedir" el 1-O». El Mundo, 7 sep. 2017.
- ↑ Pascual, Roger; Rafa, Julve «Los letrados del Parlament se rebelan contra Forcadell». El periódico, 06 sept. 2017.
- ↑ «Referendum law based on international treaties justifies unilateral action» (en anglès). Catalan News Agency, 03-07-2017. [Consulta: 3 juliol 2017].
- ↑ «La llei del referèndum invocarà acords de l'ONU i resolucions de la Haia». Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, 03-07-2017. [Consulta: 3 juliol 2017].
- ↑ «Catalonia to declare independence right away if ‘yes' vote wins October 1 referendum» (en anglès). VilaWeb, 04-07-2017. [Consulta: 5 juliol 2017].
- ↑ «Catalonia to split from Spain within 48 hours of secession vote - referendum draft bill» (en anglès). Reuters, 04-07-2017. [Consulta: 5 juliol 2017].
- ↑ «Details about referendum on independence announced in a show of force by Catalan government» (en anglès). Catalan News Agency, 05-07-2017. Arxivat de l'original el 7 de setembre 2017. [Consulta: 5 juliol 2017].
- ↑ Orriols, Núria; Moldes, Aleix «La llei de l'1-0:proclamació d'independència si guanya el sí, autonòmiques si guanya el no». Diari Ara, 04-07-2017, pàg. 6.
Vegeu també[modifica]
- Referèndum sobre la independència de Catalunya
- Llei de transitorietat jurídica i fundacional de la República
- Autodeterminació
Enllaços externs[modifica]
 |
Vegeu texts en català sobre Llei del referèndum d'autodeterminació de Catalunya a Viquitexts, la biblioteca lliure. |
- Llei del referèndum d'autodeterminació (català)
- Law on the Referendum on Self-determination Arxivat 2017-09-09 a Wayback Machine. (anglès)
- Sentència del Tribunal Constitucional que anul·la llei del referéndum (castellà)
