Lleis de les dotze taules

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Duodecim tabularum (lleis de les dotze taules) foren unes antigues lleis romanes. Fou el codi de lleis de la República de Roma, i van ser creades a partir del 454 aC per posar fi al llarg enfrontament entre patricis i plebeus.

El 462 aC a proposta del tribú Gai Terentili Arsa que va demanar una comissió de cinc homes (Quinque viri) per establir una legislació per limitar el poder dels cònsols, cosa a la que s'oposaven els patricis. A l'any següent es va tornar a presentar la mateixa proposta amb petites variacions. Després del plebiscit Icilià, que va repartir terres a l'Aventí entre els pobres, per fi el 454 aC ( 300 de Roma) es va decidir entre els dos bàndols (patricis i plebeus) procedir a la redacció d'un Codi de Lleis. El 454 aC el senat va acordar enviar a Grècia i especialment a Atenes a tres comissionats per informar-se de les lleis gregues com la lleu de Soló i altres legisladors hel·lens

El comissionats van tornar el 452 aC i es van elegir unes persones (Decemviri = Decemvirs) per establir la nova legislació (decemviri legibus scribundis), tots patricis però amb una norma no escrita per la qual els drets dels plebeus havien de ser respectats pels decemvirs; el decemvirs foren escollits al comicis centuriats i van tindre la consideració de magistrats únics durant el període en què establirien les lleis (any 451 aC = 303 de Roma) i haurien de posar fi a l'enfrontament entre patricis i plebeus, regulant l'accés d'aquests darrers als drets de ciutadania. Es va confiar als decemvirs l'autoritat suprema en lloc dels cònsols, i es va suspendre el tribunat i el dret d'apel·lació (la desaparició dels tribuns tindria com a contrapartida la subjecció dels cònsols a un codi de lleis escrit).

Els decemvirs van redactar les Lleis a les quals en endavant devia subjectar-se l'exercici de les altes magistratures romanes. Deu taules de lleis foren adoptades en un any, sotmeses a ratificació pels comicis centuriats i després gravades en deu taules de bronze, clavades al Fòrum; encara mancaven algunes lleis i el 450 aC (304 de Roma) foren elegits altre cops decemviri, aquesta vegada amb tres plebeus segons Dionís d'Halicarnàs, i es van afegir dos lleis més complementàries. Així va sorgir la Llei de les dotze taules, espècie de Constitució o Codi legal romà.

El cos legal de les dotze taules fou publicat sota els cònsols Luci Valeri i Marc Horaci el 449 aC. Fou el primer i únic codi legal fins al temps de Justinià I. Les seves lleis són conegudes com a Leges Decemvirales, Lex Decemviralis, Leges XII, Leges XII tabularam o Duodecim o simplement "les lleis" o "la llei".

Encara que la nova Llei no va suposar grans innovacions, va dulcificar la sort dels pagesos pobres al fixar un tipus d'interès màxim (10%) i amenaçar amb greus penes als usurers. Es va mantenir la prohibició de matrimonis entre patricis i plebeus. La supressió del tribunat va deixar el dret d'apel·lació en mans dels comicis centuriats. Els cònsols devien subjectar-se a un dret escrit amb una llei igual i comú per a tots. Les dotze taules contenien matèries legals sobre dret públic i privat; el dret públic va patir molts canvis amb el pas dels anys però el privat va romandre com a legislació bàsica del romans. Ciceró diu que moltes de les lleis havien quedat fora d'ús al seu temps, però els principis generals es mantenien.

Però uns esdeveniments extraordinaris (certs abusos de poder comesos pel decenvir Appi Claudi, envoltats de llegenda) van provocar una rebel·lió militar i van aconsellar restablir el tribunat, i així ho van pactar les dues faccions; si d'una banda els cònsols quedaven subjectes a les restriccions de la Llei escrita, per una altra els Tribuns no podien oposar-se a les ordres del dictador. Els tribuns van conservar la competència sobre els judicis la sentència dels quals fos de multa. En canvi el comicis per tribus o comicis tribunats van perdre la seva competència en causes capitals però tot magistrat romà, en compensació, havia de concedir el recurs d'alçada com a mesura general en prendre possessió.

Poc després als cònsols se'ls va privar de l'administració de la caixa militar que va passar als tresorers militars (quaestores militum) designats d'entre els ciutadans patricis pels tribuns de la plebs (des del 447 aC. = 307 de Roma) i votats per les assemblees tribunades. Aquesta decisió va ser la primera en què un plebiscit va adquirir rang de llei. Més tard els tribuns van obtenir veu consultiva al senat, i podien assistir a les seves sessions, i oposar-se als senatusconsultum.

Poc després per mitjà de la llei Canuleia ( 445 aC = 309 de Roma) es va permetre el matrimoni entre patricis i plebeus (i els fills d'aquestes unions desiguals se situarien a la mateixa casta que el pare). També es va disposar que els plebeus podrien ocupar càrrecs públics.

La mateixa llei Canuleia va disposar el 445 aC la creació dels tribuns militars amb potestat consular (tribuni militum cum consulari potestate), en nombre de sis (existien ja els tribuns militars simples, que eren sis per a cada legió), elegibles pel comicis centuriats, pel mateix termini que els cònsols (un any), i d'extracció plebea.

Amb l'abolició de les leges Actiones va entrar nova legislació que va interferir en les lleis de les dotze taules que mai foren restablertes en plena vigència i van esdevenir l'origen de les lleis civils i del drets consuetudinari. Algunes lleis de les dotze taules com les de successió eren tant perfectes que els juristes de segles posteriors no hi van trobar res per modificar, i tots parlen de la precisió de les normes i la claredat del llenguatge.