Llenega d'or
Hygrophorus chrysodon  | |
|---|---|
 | |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Fungi |
| Classe | Agaricomycetes |
| Ordre | Agaricales |
| Família | Hygrophoraceae |
| Gènere | Hygrophorus |
| Espècie | Hygrophorus chrysodon Fr., 1838 |
| Nomenclatura | |
| Basiònim | Agaricus chrysodon |
| Sinònims |
|
La llenega d'or,[2] llenega de vora groga o llenega blanca de vora groga (Hygrophorus chrysodon) és un bolet comestible i freqüent de la família de les higroforàcies.[3]
Descripció[modifica]
El barret mesura de 2,5 a 7 cm de diàmetre, de bon principi és gairebé hemisfèric, mentre que en madurar és més aplanat i, en envellir, un xic deprimit, sovint amb un petit umbó o protuberància al centre; la superfície és llisa i blanca, més o menys tacada de groc, de tacte viscós quan està ben hidratada, i mat en assecar-se. El marge és força característic, ja que està ornamentat amb abundants flocs de color groc que són les restes d'un vel fugaç que cobreix el bolet en els primers estadis del seu desenvolupament. Les làmines, més aviat espaiades, arriben a la cama, i s'hi estenen una mica en els exemplars més desenvolupats; són blanques de bon principi, però es taquen de crema o totalment de groc, especialment vers l'aresta. La cama és llarga, de 3-8 x 0,5-1 cm, cilíndrica, un xic sinuosa, de color blanc i plena; a la part superior, vora del barret, s'hi troben nombrosos grànuls de color groc daurat. En fregar qualsevol part del bolet, aquest es taca ràpidament de color groc. La carn és blanca, compacta, de sabor suau i amb una olor que recorda la de les ametlles amargues o l'àcid fòrmic. L'esporada és de color blanc.[4] Les espores són d'el·lipsoïdals a lleugerament fusiformes, llises, hialines i gutulades. Mesuren 7,5-11 x 3,5-4,5 µm. Els basidis són tetraspòrics i no presenta cistidis. Existeixen dues varietats d'aquesta espècie: la varietat leucodon, que té els flocs de color blanquinós, i la varietat incarnatum, que es diferencia amb facilitat perquè la carn vira a color rosat.[3]
Hàbitat i distribució geogràfica[modifica]
Creix entre la fullaraca o l'herba en boscos de planifolis i de coníferes, i també als estepars, entre 100 i 1.600 m d'altitud. Es troba tant sobre sòls bàsics com àcids, a la tardor i també a principi de l'hivern (des del setembre fins al gener).[3] Es troba a la Gran Bretanya, els Països Baixos,[5] Suïssa,[6] Espanya[7][1] (Granada,[8] el Parc Natural del Cadí-Moixeró[9] i la Serralada Litoral Catalana)[10][11] i Nord-amèrica[12][13] (entre d'altres, el Canadà, Colorado i Califòrnia).[14][15][16][17]
Confusió amb altres espècies[modifica]
Una espècie propera amb la qual pot ésser confosa és Hygrophorus discoxanthus, la qual també pot tacar-se de color groc o groc ataronjat en envellir, però que no presenta els flocs grocs característics ni al marge del barret ni a la cama.[3]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Catalogue of Life Arxivat 2016-03-06 a Wayback Machine. (anglès)
- ↑ Institut d'Estudis Catalans (català)
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 El Fascinant món dels bolets. Volum 2. Espècies i famílies (I). ECRIC (Enciclopèdia Catalana Revistes i Col·leccionables), 2003. ISBN 8493317357. Pàg. 142-143.
- ↑ Grünert, H.; Grünert, R.; VV. AA., 1984. Guías de Naturaleza Blume: Setas. Barcelona: Blume. Pàg. 50. ISBN 8487535119
- ↑ Bas, C., Kyper, T. W., Noordeloos, M. E. & Vellinga, E. C., 1990. Flora Agaricina Neerlandica—Critical monographs on the families of agarics and boleti occuring in the Netherlands. Vol. 2. Pluteaceae, Tricholomataceae. A. A. Balkema: Rotterdam, els Països Baixos. 137 p.
- ↑ Breitenbach, J. & Kränzlin, F., 1991. Fungi of Switzerland. Vol. 3: Boletes and Agarics (1st Part). Strobilomycetaceae, Boletaceae, Paxillaceae, Gomphidiaceae, Hygrophoraceae, Tricholomataceae, Polyporaceae (lamellate). Verlag Mykologia: Lucerna, Suïssa. 361 p
- ↑ Fernando Palazón Lozan, 2001. Setas para todos. Pirineos. Península Ibérica. Edit. Pirineo. Osca.
- ↑ Moreno, Baldomero i altres, 1996. Setas de Andalucía. Centro Andaluz del Libro, S.A. Sevilla.
- ↑ Els fongs del Parc Natural del Cadí-Moixeró Arxivat 2016-03-04 a Wayback Machine. (català)
- ↑ Núria Benaiges, Imma Valls i Jordi Corbera, 2012. Fongs recol·lectats a la Serralada Litoral Central durant els darrers vint anys. II Monografies dels parcs de la Serralada Litoral Central. VI Monografies del Montnegre i el Corredor. Pàgs. 327-360. Diputació de Barcelona i Secció de Ciències Naturals del Museu de Mataró. [1] Arxivat 2016-03-04 a Wayback Machine.
- ↑ Courtecuisse, R.; Deum, B., 2005. Guía de Hongos de la Península ibérica, Europa y Norte de Africa. Ed. Omega. Barcelona.
- ↑ RogersMushrooms Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine. (anglès)
- ↑ Hesler, L. R. & Smith, A. H., 1963. North American Species of Hygrophorus. University of Tennessee Press: Knoxville, Tennessee. 416 p. [2]
- ↑ Desjardin, D. E., Wood, M. G. & Stevens, F. A., 2015. California Mushrooms: The Comprehensive Identification Guide. Timber Press: Portland, Oregon. 560 p.
- ↑ The Fungi of California (anglès)
- ↑ Largent, D. L., 1985. The Agaricales (Gilled Fungi) of California. 5. Hygrophoraceae. Mad River Press: Eureka, Califòrnia. 208 p.
- ↑ MushroomExpert.Com (anglès)
Bibliografia[modifica]
- Ouzouni, P. K., Koller, W.-D., Badeka, A. V. i Riganakos, K. A., 2009. Volatile compounds from the fruiting bodies of three Hygrophorus mushroom species from Northern Greece. International Journal of Food Science & Technology, 44: 854–859. [3]
- Smith, A. H., 1949. Mushrooms in their Natural Habitats. Sawyer's Inc: Portland, Oregon. 626 p.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Llenega d'or |