Llengües arawak de l'Alt Amazones

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de llenguaLlengües arawak de l'Alt Amazones
Tipusfamília lingüística Modifica el valor a Wikidata
Ús
EstatColòmbia, Veneçuela, Perú i Brasil Modifica el valor a Wikidata
Classificació lingüística
llengua humana
llengües ameríndies
llengües arawak Modifica el valor a Wikidata
Codis
Glottologinla1264 Modifica el valor a Wikidata

Les llengües arawak de l'Alt Amazones o llengües arawak de l'interior, són un grup, probablement filogenètic, de les llengües arawak parlades a Colòmbia, Veneçuela, Perú i el Brasil. Henri Ramirez (2001) ha analitzat exhaustivament aquest grup de llengües, inclosa també una reconstrucció històrica.

Classificació[modifica]

Kaufman (1994)[modifica]

Kaufman (1994) dona la següent classificació (la terminologia d'Aikhenvald va entre parèntesis, el signe (†) denota grups o llengua extints):

Deixa les següents llengues del grup sense classificar:

Aikhenvald (1999)[modifica]

El 1999 Aikhenvald[1] va classificar un grapat de llengües que Kaufman va deixar apart (Shiriana, Yabaâna), però va deixar nombroses llengues i granques del Nawiki Occidental sense classificar. Algunes llengües — Maipure, Resígaro, Cawishana, Mandahuaca, i Guarequena — són mogudes. Tracta els grups Yucuna, Karu (Baniwa), i Bare com a llengües úniques.

Sense classificar (†): Wainumá, Mariaté, Anauyá, Amarizana, Yumana (Jumana), Pasé, Kariaí (Cariyai), Waraikú (Araikú), Wiriná. Cabre (Cavare) fou localitzat a l'àrea de les llengües Nawiki Occidental, però només se'n coneixen algunes paraules. El "ponares" esmentat a Ethnologue podria haver estat Piapoco o Achagua.

Comparació lèxica[modifica]

Els numerals en diferents llenües arawak del Carib són:[2][3]

GLOSA Nawiki occidental Nawiki oriental Río Negro
Piapoco Achagua Yucuna Resígaro Warekena Tariana Baniwa
d'Içana
Kurripako Kawishana Pasé Yumana
'1' abeː- áːbai paxluwa sagú apáːba- paː- apa-da pa-ða bäla apeala aphüllá
'2' puʧásai- ʧáːmai iyamá migaːkú dauntá- ñama-
yama-
ʣama-da yama-ða mätallá packéama biágma
'3' máizi- matáli wixi 2+1 mabaitalí- madali- madaɬi-da maðaɾika bamäbikáʔá mapeama mabäagma
'4' bainúaka paʔu poʔʦáːvágaːhí kephunipe likwadaka ɾikwaðaka lawauː-
gabi
puke-amama tilalüʧbüa
'5' abe-éma
wa-kápi
1x5 siʔosí pa-kapi
1x5
pema-
pa-kapi
pema
pakapi
loamá-
nokápe
upanachapiː apora-gabí
'6' 5+1 5+1 5+1 5+1 5+1
'7' 5+2 5+2 5+2 5+2 5+2
'8' 5+3 5+3 5+2+1 5+3 5+3
'9' 5+4 5+4 5+4 5+4 5+4
'10' puʧásai-
wa-kápi
2x5 páʔosíkun̥á ñama-kapi
2x5
2x5 loaná-
kape
ʧubumia-
gâbí
GLOSA Orinoco Altres PROTO-
Baniva Baré Yavitero Anuyá Mariaté Wainumá Manao
'1' yabibulini makutɨ áːapê'ʦa ahiari apəkerɨ apágeri panîmu *(a)pa-
'2' enábe pikûna nʦâ'me mahoren meʧema maʧahma piarukûma *piama
'3' yabébuli kilikunama máːdali marahunaka atəpo maʦɨcke 2+1 *mapa-
*mada-
'4' yunulibunutsi kasalɨmacaka atəpui ahpagopi *
'5' pinawiáphi ahpagapi *pa-kapi
'6' pimiri *5+1
'7' yumaliwi *5+2
'8' piurwili *5+3
'9' pieirurwhi *5+4
'10' picalaùrwhili umahni *2x5

Referències[modifica]

  1. Aikhenvald, Alexandra Y. «The Arawak language family». A: The Amazonian languages. Cambridge, England: Cambridge University Press, 1999. ISBN 978-0-521-57021-3. 
  2. «Arawakan Numerals (E. chan)». Arxivat de l'original el 3 de desembre de 2013. [Consulta: 6 juliol 2013].
  3. Arawak (M. Rosenfelder)