Llengües de Guinea Bissau

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca

Aquest és un article sobre les llengües de Guinea Bissau. El portuguès és l'única llengua oficial de Guinea Bissau, que és l'idioma usat per l'administració del país des dels temps que a Guinea Bissau era colònia portuguesa. Guinea Bissau és un membre de ple dret de la Comunitat de Països de Llengua Portuguesa (CPLP).

L'Assemblea Nacional com és escrita en portuguès.
Electors amb cartells escrits en Kriol per la campanya de les eleccions legislatives de Guinea Bissau de 2008, a Regió de Biombo.

En 1983 el 44% dels guineans parlaven el crioll de Guinea Bissau, un crioll portuguès, l'11% parlava el portuguès i la resta diverses llengües africanes.[1] Actualment hi ha estimacions que apunten que prop del 15% dels guineans parlen portuguès[1] (no obstant això, no hi ha investigacions més recents sobre aquest afer) i el crioll és la lingua franca de Guinea Bissau parlat per prop del 70% de la població total del país.[2]

El portuguès a Guinea Bissau[modifica]

Article principal: Portuguès de Guinea Bissau

La presència del portuguès al país encara no està consolidada, perquè només una petita part de la població guineana tenir el portuguès com a llengua materna i menys del 15% té un domini acceptable del portuguès. La zona lusòfona del país correspon a l'espai geogràfic conegut com "a praça", que representa la zona cèntrica i comercial de la capital, Bissau.[1]

Com que és la llengua oficial de Guinea Bissau, el portuguès és la llengua d'ensenyament a les escoles. És també l'idioma de la producció literària, de la premsa escrita, de la legislació i administració. Tot està escrit en llengua portuguesa, però una part aclaparadora de la població no domina la llengua. Els nens guineans són alfabetitzats en una llengua que no escolten, ni a casa ni al carrer, al país pràcticament només és possible comunicar-se en portuguès amb l'elit política i intel·lectual.

La situació s'agreuja encara més a causa del fet que Guinea Bissau és un país enclavat entre països francòfons i amb una gran comunitat immigrant oriünda del Senegal i de la Guinea (també coneguda com a Guinea Conakry). A causa de l'obertura a la integració subregional i de la gran participació dels immigrants francòfons en el comerç, existeix actualment una gran tendència que la població utilitzi i aprengui més el francès del que el portuguès. Hi ha fonts que defensen que, actualment, el francès ja és la segona llengua més parlada en el país, després del crioll.[1]

Crioll de Guinea Bissau[modifica]

Article principal: Crioll de Guinea Bissau

El Crioll de Guinea Bissau, també conegut per guineà o kriol és la llengua nacional de Guinea Bissau, és una llengua criolla de base portuguesa. Aquest crioll va tenir un paper important en la formació de la identitat nacional. És la llengua vehicular i d'unitat nacional, no posseeix estatut oficial, cohabita en situació de triglòssia o de diglòssies sobreposades, amb el portuguès, l'idioma oficial, i les més de dues desenes de llengües africanes nigerocongoleses que constitueixen les llengües maternes de la gran majoria de la població del país.[3] El crioll de Guinea Bissau té dos dialetes, el de Bissau i el de Cacheu, al nord del país.[1] Prop de 160.000 persones parlen crioll com a primera llengua a Guinea Bissau i més de 600.000 com a segona llengua.

Llengües africanes[modifica]

Nom[4] Lloc on és parlada[4] Nom alternatiu[4]
Badjara Corba Nord-est del país Badyara, Badian, Badyaranke, Pajade, Pajadinca, Pajadinka, Gola i Bigola
Bainouk – Gunyuño Sud del riu Casamance Banyum, Banyun, Bagnoun, Banhum, Bainuk, Banyung, Elomay i Elunay
Balanta-Kentohe Al país Balanta, Balant, Balante, Balanda, Ballante, Bellante, Bulanda, Brassa, Alante e Frase. Dialetos: Fora, Kantohe (Kentohe, Queutohe), Naga i Mane
Basari Nord-est del país Onian, Ayan, Biyan, Wo i Bassari
Bayot Nord-oest del país Bayote, Baiot i Bayotte
Biafada Sud Central, Nord de Nalu Beafada, Bafar, Bidyola, Bedfola, Dfola i Fada
Bidyogo Roxa i Illes Bijagós Bijago, Bijogo, Bijougot, Budjago, Bugago i Bijuga
Ejamat Al país Ediamat, Fulup, Feloup, Felup, Felupe, Floup i Flup
Kasanga Sobreviu a Felupe, a Nord-oest, a una àrea fronterera escassament poblada Cassanga, Kassanga, I-Hadja i Haal
Kobiana Al país
Malinke Centre-Nord, Centre i Nord-este Mandinga, Mandingue, Mandingo, Mandinque i Manding
Mandjak La meitat parlen el dialecte central, el 25% parlen dialectes que són no són intel·ligibles amb el primer Mandjaque, Manjaca, Manjaco, Manjiak, Mandyak, Manjaku, Manjack, Ndyak, Mendyako i Kanyop. Dialetos: Bok (Babok, Sarar, Teixeira Pinto i Tsaam), Likes-Utsia (Baraa i Kalkus), Cur (Churu), Lund, Yu (Pecixe, Siis i Pulhilh)
Mankanya Al país Mankanha, Mancanha, Mancangne, Mancang e Bola. Dialetos: Burama (Bulama, Buram i Brame), i Shadal (Sadar)
Mansoanka Al país Mansoanca, Maswanka, Sua, Kunant i Kunante
Nalu Sud-oest, per la costa Nalou
Papel Al país Pepel, Papei, Moium i Oium
Pulaar Centre Nord i Nord-est del país Fulfulde-Pulaar, Pulaar Fulfulde, Peul e Peulh. Dialectes: Fulacunda (Fulakunda, Fulkunda, Fula Preto e Fula Forro)
Soninke Al país Sarakole i Marka. Dialectes: Azer (Adjer, Aser, Ajer, Masiin i Taghdansh)

El francès a Guinea Bissau[modifica]

El francès és la principal llengua estrangera parlada a Guinea Bissau, que actualment ja s'ensenya a les escoles. El país és envoltat per nacions de llengua francesa (Senegal i Guinea), a més de ser membre de la Francofonia.[5]

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]