Llengües del Perú
Les llengües del Perú s'estima que, a inicis de segle xxi, són un conjunt gran i heterogeni d'una cinquantena de llengües vernacles. El panorama lingüístic del Perú és bastant complex, els comptes van des de 43 llengües a més de 60, segons la divisió dialectal que es consideri. La gran majoria d'aquestes llengües són indígenes, encara que la llengua més estesa és el castellà, la llengua materna del 83,9% dels habitants. L'espanyol és seguit per les llengües indígenes, principalment les llengües quítxues (13,2% en conjunt) i l'aimara (1,8%). A les zones urbanes del país, especialment a la regió costanera, predomina el monolingüisme de l'espanyol; mentre que en moltes zones rurals del país, particularment en l'Amazonia, dominen les poblacions multilingües.[1]
Situació lingüística[modifica]
.png)
Segons Peter Landerman els jesuïtes van traduir fragments del cànon cristià a unes 150 llengües indígenes de l'Amazonia peruana, de les quals en l'actualitat en sobreviuen només unes 60.[2]
En l'àmbit polític, són idiomes oficials l'espanyol i, a les zones on predominen, el quítxua, l'aimara i les altres llengües aborígens.[3]
En la selva amazònica peruana es parlen 43 llengües originàries, que s'agrupen en 15 famílies i es diversifiquen en prop de 120 varietats locals recognoscibles.
| Llengua | 1993 | 2007 | 2017 | |||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Total | Percentatge[4] | Total | Percentatge[4] | Total | Percentatge[5] | |
| Castellà | 15.405.014 | 80,27% | 20.723.489 | 83,92% | 22.209.686 | 82,60% |
| Quítxua | 3.177.938 | 16,56% | 3.360.331 | 13,02% | 3.799.780 | 13,9% |
| Aimara | 440.380 | 2,29% | 434.372 | 1,76% | 450.010 | 1,70% |
| (una altra llengua aborigen) | 132.174 | 0,69% | 223.941 | 0,91% | 210.017 | 0,8% |
| (llengua estrangera) | 35.118 | 0,18% | 21.097 | 0,09% | 48.910 | 0,4% |
| (sense resposta / sordmut) | 117.979 | 28.905 | ||||
Llengües autòctones del Perú[modifica]
.png)
.png)
S'han identificat 47 llengües originàries del Perú i 19 famílies lingüístiques, així com 37 llengües extintes.[6] Les llengües natives es parlen, sobretot, en els Andes centrals i en la selva amazònica. Un nombre considerable de les llengües septentrionals andines es parlaven en la costa nord i els Andes septentrionals, però es van extingir en aquest país durant el segle xix (veure idioma culli, idioma mochica, llengües tallán, llengüe).
Les úniques llengües natives andines en ús actualment són el quítxua, l'aimara, el jaqaru i el cauqui; mentre que la regió amazònica alberga una major varietat de llengües, sent les llengües més parlades l'ashaninka i l'aguaruna. Actualment s'han definit 19 famílies lingüístiques al territori peruà, 2 andines (aru i quítxua) i 17 amazòniques,[7] i encara una altra quinzena o més de llengües aïllades i no classificades.
Tots els departaments del Perú presenten parlants de llengües originàries. Fins i tot es pot afirmar que Lima és el departament que concentra la major diversitat lingüística al Perú, ja que els parlants solen migrar a aquesta ciutat. Hi ha parlants de llengües originàries que s'han assentat recentment en departaments molt llunyans als espais que ocupaven tradicionalment. És el cas d'alguns shipibo que s'agrupen en l'assentament urbà Cantagallo al districte del Rímac, departament de Lima, i d'alguns awajún assentats al districte de Ventanilla en el Callao. També hi parlants de la llengua ashaninka assentats en els districtes de Chosica i Ate, i alguns parlants de la llengua matsigenka, al districte de Puente Piedra, a la capital del Perú. Si bé els parlants d'algunes llengües originàries se situen en conques o rius, afluents de rius, entre d'altres, en aquesta secció es presenta només la ubicació per departament. Les llengües originàries es poden classificar, segons el seu abast, per departament, per província i per districte.[8].
De les 47 llengües vigents en el Perú, el quítxua és la llengua que es parla en la majoria de departaments del país. Entre algunes llengües amazòniques, trobem el ashaninka que es parla en 9 departaments; el awajún, en 7 departaments; el shipibo, en 5 i; el matsigenka, en 4.[9]
En l'actualitat se sap que les llengües que van poder haver-se emprat en el Perú sobrepassen fàcilment les 300; fins i tot, cronistes com Acosta parlen de 700. No obstant això, des de l'època de conquesta, durant el Virregnat i després de la independència, la desaparició dels indígenes (per epidèmies, treballs forçats i mestissatge) i la discriminació antiindígena per part de la població blanca i mestissa, així com del govern peruà (que va imposar l'espanyol) van reduir el nombre de llengües indígenes a menys de les 150 de l'actualitat. Així i tot, el nombre és major, però desproporcionat. La següent llista és de les llengües parlades avui dia i aquelles extintes al segle xx o en extinció (en cursiva).
Classificació[modifica]
Les llengües nadiues del Perú pertanyen a 19 famílies lingüístiques provades, estant documentades a més a prop d'una quinzena de llengües més, entre llengües aïllades i llengües no classificades, moltes d'elles extintes (aquestes són assenyalades amb el signe †). La següent llista recull més de 95 llengües entre llengües vives i llengües extintes:[10]
| Classificació de les llengües indígenes del Perú | |||||
| Familia | Grup | Llengua | Territori | ||
| Llengües aimara Una família demogràfica i històricament destacada, la branca nord va patir la pressió expansiva del Quítxua mentre que la branca sud segueix tenint molts parlants. |
Aru septentrional | Jaqaru | Yauyos | ||
| Kawki | Yauyos | ||||
| Aru meridional | Aymara | Puno | |||
| Llengües arawanes Una petita família amb llengües a Brasil i Perú. Alguns autors consideren que aquestes llengües estarien emparentades amb l'arawak. |
Dení-culina | Culina | Ucayali | ||
| Llengües arawak Es tracta de la família de llengües ameríndies amb mes llengües a Sud-amèrica. |
Septentrional | Noramazònic | Resígaro | Loreto | |
| Meridional | Suroest | Iñapari (†) | Madre de Dios | ||
| Mashco piro (†) | Madre de Dios | ||||
| Yine | Madre de Dios, Ucayali, Loreto | ||||
| Campa | Ashaninca | Cusco | |||
| Asheninca | Cusco | ||||
| Axininca | Cusco | ||||
| Campa de Pajonal | Cusco | ||||
| Caquinte | Cusco | ||||
| Machiguenga | Cusco | ||||
| Nomatsiguenga | Cusco | ||||
| Amuesha-Chamicuro | Amuesha | Cusco | |||
| Chamicuro (†) | Loreto | ||||
| Llengües bora–witoto Alguns autors questionen que las llengües bora i las llengües huitoto formen una única familia degut a las grans divergències entre els dos grups. |
Bora | Bora | Loreto | ||
| Muinane | Loreto | ||||
| Witoto | Coixoma | Loreto | |||
| Meneca | Amazonas | ||||
| Murui | |||||
| Nonuya | |||||
| Nüpode witoto | Loreto | ||||
| Ocaina | Loreto | ||||
| Llengües cahuapanes . |
Cayahuita-Cahuapana (†) | Loreto | |||
| Jebero | Loreto | ||||
| Llengües candoshi-chirino . |
Candoshi | Loreto | |||
| Chirino (†) | Amazonas, Cajamarca | ||||
| Llengües harákmbut . |
Amarakaeri | Madre de Dios | |||
| Huachipaeri | Madre de Dios | ||||
| Llengües hibito-cholón . |
Cholón | San Martín | |||
| Hibito | San Martín | ||||
| Llengües jívaro . |
Aguaruna | Aguaruna | Amazonas, Cajamarca, San Martín | ||
| Shuar-Huambisa | Achuar | Loreto | |||
| Huambisa | Amazonas, Loreto | ||||
| Llengües pano-tacanes Una de las famílies amb mes llengües diferents en Perú. |
Pano | Yaminawa | Amahuaca | Madre de Dios, Ucayali | |
| Cashinahua | Ucayali | ||||
| Sharanahua | Ucayali | ||||
| Yaminawa | Ucayali | ||||
| Chacobo | Arazaire (†) | Cuzco | |||
| Atsahuaca (†) | Madre de Dios | ||||
| Yamiaca (†) | Madre de Dios | ||||
| Capanawa | Capanahua | Loreto | |||
| Isconahua | Ucayali | ||||
| Marubo | Ucayali | ||||
| Pánobo (†) | Loreto | ||||
| Remo (†) | Loreto | ||||
| Shipibo | Ucayali | ||||
| Altres | Cashibo | Ucayali, Huánuco | |||
| Mayo-Pisabo | Loreto | ||||
| Mayoruna | Loreto | ||||
| Nahua | Cuzco, Madre de Dios, Ucayali | ||||
| Nocamán (†) | Ucayali | ||||
| Sensi (†) | Loreto | ||||
| Tacano | Ese'ejja | Madre de Dios | |||
| Llengües peba-yagua . |
Peba (†) | Loreto | |||
| Yagua | Loreto | ||||
| Yameo (†) | Loreto | ||||
| Llengües quítxues Aquestes llengües constitueixen una família de llengües diferents donat que no totes les varietats de quítxues son intercomprensibles. |
Quítxua I | Quítxua I central | Quítxua ancashino | Ancash | |
| Quítxua huanca | Junín | ||||
| Quítxua yaru | Junín, Pasco | ||||
| Quítxua I perifèric | Quítxua de Pacaraos | Distrito de Pacaraos (Huaral) | |||
| Quítxua II | Quítxua II-A | Quítxua cajamarquino | Provincia de Cajamarca | ||
| Quítxua Incawasi-Cañaris | Districtes de Incahuasi i Cañaris | ||||
| Quítxua yauyino | Provincia de Yauyos | ||||
| Quítxua II-B | Quítxua chachapoyano | Províncies de Chachapoyas i Luya | |||
| Quítxua lamista | Provincia de Lamas, Valle del Huallaga | ||||
| Quítxua norteño | Loreto | ||||
| Quítxua II-C | Quítxua ayacuchano | Ayacucho, Huancavelica | |||
| Quítxua cuzqueño | Cusco | ||||
| Llengües tallán-sechura Es un conjunt de llengües mal conegudes, que estan extingides des de finals del segle xviii o principis del XIX, l'única informació existent son algunes llistes de vocabulari. |
Atallano | Catacaos | Districte de Catacaos | ||
| Colán | Districte de Colán | ||||
| Sechura | Olmos | Districte de Olmos | |||
| Sechura | Provincia de Sechura | ||||
| Llengües tucanas Aquesta família està formada per un gran nombre de Llengües localitzades en el sud de Colòmbia i a part de Brasil. |
Occidental | Suroccidental | Orejón | Loreto | |
| Llengües tupí Es tracta de la família de llengües ameríndies amb mes llengües a Amèrica del Sud, especialment a Brasil. |
tupí-guaraní | subgrup III | Cocama-cocamilla | Loreto | |
| Omagua | Loreto | ||||
| Llengües záparas . |
Grup I | Cahuarano (†)? | Loreto | ||
| Iquito | Loreto | ||||
| Grup II | Arabela | Loreto | |||
| Andoa-shimigae (†)? | Loreto | ||||
| Conambo (†) | Loreto | ||||
| Záparo (†)? | Loreto | ||||
| Llengua aïllada S'ha intentat agrupar aquestes llengües en famílies més àmplies, encara que sense èxit. |
Culli (†) | La libertad, Cajabamba | |||
| Mochica (†) | Departament de Lambayeque | ||||
| Munichi (†) | Loreto | ||||
| Quingnam (†) | Lima, Ancash, La Libertad | ||||
| Taushiro | Loreto | ||||
| Tikuna | Loreto | ||||
| Urarina | Loreto | ||||
| Llengua no classificada A més hi ha un conjunt de llengües amb documentació molt escassa i referències a llengües de pobles extingits, que no han pogut ser classificades per falta de informació. Veure per exemple Llengua no classificada. |
Aguano (†) | Loreto | |||
| Bagua (†) | Regió de l'Amazones, Regió de Cajamarca | ||||
| Chacha (†) | La Libertad, San Martín | ||||
| Copallén (†) | Amazonas | ||||
| Omurano (†) (zápara?) | departament | ||||
| Patagón (†) (carib?) | Amazonas, Cajamarca | ||||
| Sacata (†) | Cajamarca | ||||
| Tabancale (†) | Cajamarca | ||||
| Terikaka (†) (zápara?) | Loreto | ||||
Quítxua[modifica]
.svg)
El quítxua és la segona llengua del país, per nombre de parlants. És oficial on és predominant, encara que des del punt de vista lingüístic ha d'entendre's com una família de llengües emparentades o com una macrollengua, així per exemple Ethnologue distingeix més de 25 varietats de quítxua al Perú. De fet els 4 grups principals en què es divideix el quítxua (Quítxua I, Quítxua IIA, Quítxua IIB i Quítxua IIC), els quatre estan representats al Perú.
Aimara[modifica]
L'aimara és la tercera llengua del país, per nombre de parlants, amb prop de mig milió de parlants al Perú. Predomina actualment en el sud del país, en els departaments de Puno, Moquegua i Tacna.
Altres[modifica]
La resta de llengües indígenes del Perú compten amb més de 105 mil parlants en conjunt i es parlen bàsicament en l'orient i nord del país, en els departaments de Loreto, Mare de Déu i Ucayali.[11] El nord del Perú (Loreto) és probablement la part més diversa del país des del punt de vista lingüístic, ja que en ella abunden les petites famílies de llengües i llengües aïllades.
En el nord del Perú es troben cinc petites famílies: les cahuapana, jívara, zápara, peba-yagua i bora-witoto, aquestes famílies es parlen principalment en departament de Loreto, així com en àrees adjacents de Brasil, Colòmbia i l'Equador. La majoria d'aquests grups van ser delmats en el "boom del cautxú" a principis del segle xx. A la regió del riu Putumayo la població va caure de 50 mil a entre 7 mil i 10 mil en la primera dècada del segle xx.
En el departament d'Ucayali predominen les llengües pano, mentre que en la selva alta (muntanyenca) de la conca del riu Ucayali predominen les llengües arawak meridionals.
Idiomes al·lòctons[modifica]
Un idioma al·lòcton d'un territori és una llengua l'origen històric traçable de la qual és conegut i cau fora d'aquest territori i va ser portat a aquest territori per conquesta, immigració o colonització.
L'espanyol del Perú[modifica]
Al Perú, l'idioma més estès és l'espanyol, que compta amb quatre dialectes en aquest país: l'espanyol equatorial, l'espanyol peruà riberenc, l'espanyol andí i l'espanyol amazònic.
Altres[modifica]
A més de l'espanyol, que és la llengua al·lòctona per excel·lència, existeixen altres llengües no originàries del Perú, parlades actualment com a resultat de processos migratoris.
Si bé és cert que existeix un gran nombre de colònies d'estrangers al Perú, la majoria d'aquestes va abandonar la seva llengua originària. Entre les comunitats principals d'immigrants estan estesos el japonès, el xinès i el cantonès com a exemples més clars, i en molta menor mesura, l'alemany (selva central en Pozuzo i Oxapampa), l'italià (àrees urbanes de Lima i Arequipa), l'àrab i l'hindustànic (dialecte urdú). Aquests dos últims són producte de les recents onades immigrants des de Palestina i Pakistan. El Francès també és una llengua que s'està arrelant en el departament de Loreto, ja que per mitjà d'una campanya de l'Aliança Francesa, el francès va ser ben rebut per la població peruana especialment la iquitenya. Últimament també tenen molta influència l'anglès, per la quantitat de turistes i residents nord-americans i britànics, el portuguès i el portunyol, que és bastant usat a les regions frontereres d'Ucayali, Loreto i Madre de Dios.
Bibliografia[modifica]
- Sullón Acosta, Karina Natalia (coord.). Documento Nacional de Lenguas Originarias del Perú. Ministerio de Educación. República del Perú, 2013 [Consulta: 4 novembre 2015]. Arxivat 2018-10-04 a Wayback Machine.
- Adelaar, Willem F. H.; Muysken, Pieter C. The languages of the Andes.. Cambridge language surveys. Cambridge University Press., 2004. ISBN 978-0-521-36275-7.
- Dixon, Robert M. W.; Aikhenvald,, Alexandra Y. Aikhenvald,. The Amazonian Languages. Cambridge University Press, 23 setembre 1999. ISBN 978-0-521-57021-3.
Referències[modifica]
- ↑ Dean, Bartholomew. Urarina Society, Cosmology, and History in Peruvian Amazonia.
- ↑ Gibson, Michael Luke. El muniche: un idioma que se extingue, 1996.
- ↑ Constitución política del Perú, art.48
- ↑ 4,0 4,1 Respecte al total de declarants.
- ↑ inei.gob.pe. «Perú: perfil sociodemográfico (Censo 2017)», agosto 2018. [Consulta: 20 setembre 2018].
- ↑ Sullón Acosta, 2013, p. 13.
- ↑ Sullón Acosta, 2013, p. 19.
- ↑ Sullón Acosta, 2013, p. 32.
- ↑ Sullón Acosta, 2013, p. 33.
- ↑ Sullón Acosta, 2013, p. 14.
- ↑ Adelaar i Muysken, 2004, p. 610-624.
Vegeu també[modifica]
- María Sumire, impulsora de la Llei de Llengües del Perú (2011)
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Llengües del Perú |
- Mapa lingüístic de Perú
- Resonancias.org Arxivat 2007-10-21 a Wayback Machine. – Llengües aborígens del Perú.
- Centre de Recerques Peruanes
- Institut Lingüístic d'Estiu - Perú
- Perú tiene 47 lenguas nativas, la mayoría habladas en la selva amazónica (castellà)
| Varietats castellanes |
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Llengües indígenes |
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Llengües de signes | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Famílies lingüístiques i aïllades |
| ||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Famílies proposades |
| ||||||||||||||||||||||||||||||
| Àrees lingüístiques | |||||||||||||||||||||||||||||||
| Països | |||||||||||||||||||||||||||||||