Llengües guahibanes

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de llenguaLlengües guahibanes
Tipusfamília lingüística Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants nadius40.000 Modifica el valor a Wikidata (2009 Modifica el valor a Wikidata)
Autòcton deAlto Amazonas Modifica el valor a Wikidata
EstatColòmbia i Veneçuela Modifica el valor a Wikidata
Guahiban languages.png
Classificació lingüística
llengua humana
llengües ameríndies
llengües macroarawak Modifica el valor a Wikidata
Codis
Glottologguah1252 Modifica el valor a Wikidata

Les llengües guahibanes constitueixen una família lingüística conformada per cinc llengües genèticament relacionades, parlades per pobles amerindis que habiten Los Llanos de la conca de l'Orinoco a Colòmbia i Veneçuela. S'ha subdividit en els grups nord-oest, central i sud-oest. El nombre total de parlants supera els 30.000.

Classificació[modifica]

Les llengües de la família són les següents:

  • A. Grup Nord
1. Hitnü (Macaguane, jitnu); riu Ele i caño Guiloto, Arauca, Colombia. Cap el 2001 es contabilitzaven uns 1.010 parlants[1] a Arauca, prèviament la llengua s'hauria estès a Agualinda i San José de Lipa. En 2018 van ser censats 1.764 com Macahuán i uns altres 513 com Hitnü.[2] i a 513 en 2018.[3]
2. Hítanü (Iguanito, casibara); riu Iguanito, Tame, Arauca, Colòmbia.
  • B. Grup Central
3. Sikuani (Hiwi, jiwi, jivi, guajivo, guahibo, wahibo); als departaments de Meta, Vichada, Arauca, Guainía i Guaviare, a Colòmbia i a Apure i l'estat Amazones, a Veneçuela. És la llengua guahibana amb més parlants, 20.000 el 1997;[4] 34.200 el 2001;[5] 30.600 el 2004;[2] 24.000 el 2008;[6] i ara poden sumar-se 23.953 censats a Veneçuela en 2011[7] i 52.361 a Colòmbia en 2018.[3]
Waü, occidental.
Parawá oriental.
Amorúa; riu Tomo, Colòmbia (2.211 a Colòmbia,[3] 165 a Veneçuela [7]).
Dome (Cajaro, playero, bayonero); a la conca del riu Arauca, Colòmbia i Veneçuela. 240 parlants el 2000 i 350 el 2020.[8]
4. Cuiba (Wamonae, cuiva, kuiba, deja), 2.830 parlants el 2001[9]i 2.275 el 2004.[2]
Pinmenepiwi (Wámonae); riu Meta, Casanare. (895[3]).
Masiwali; a Paz de Ariporo, Casanare, Colòmbia (592[3]).
Wipiwe (Waüpiwi); riu Uachadía, Casanare (299[3]).
Tsiripu (Siripuxi); riu Aguaclara; límit entre Vichada i Arauca (75[3]).
Yarawütoxi (Yarawüraxi); riu Capanaparo, Veneçuela (395[7]).
Chricoa; caño Cameme, Arauca (19[3]).
Mayayero (Mayaraxi, yamalero); riu Arauca (142[3]).
  • C. Grup Sud-oest
5. Guayabero (Jiw, cunimía, mitúa, mitiwa); a ambdós marges dels rius Ariari, Guayabero i Guaviare, departaments de Meta i Guaviare. Tenia 1.060 parlants el 2004[2] 2.000 el 2007;[10] i 2.960 el 2018.[3]
6. Churuya (extinta); El Piñal, Río Güejar, Vista Hermosa, Meta.[11]

Relació amb altres llengües[modifica]

Queixalós (1988) opina que la relació d'aquesta família amb la arawak, trobada per Loukotka i Greenberg, es deu a préstecs lèxics i no a parentiu filogenètic. Es deu fonamentalment a préstec de paraules durant segles i al pronom de primera persona que podria ser una forma regional.

Descripció lingüística[modifica]

Fonologia[modifica]

Des del punt de vista fonològic les llengües guahibanas distingeixen entre oclusives sordes i sonores. Generalment aquestes llengües posseeixen a més una consonant líquida (lateral o ròtica), encara que el cuiba és excepcional en aquest aspecte ja que manca de líquides (encara que existeix el so [r] és un al·lòfon de /d/). L'inventari consonàntic del cuiba ve dau per:

Labial Alveolar Palatal Velar Glotal
Oclusiva aspirada
Oclusiva sorda p t k ʔ
Oclusiva sonora b d
africada ʦ ʧ
fricativa s h
nasal m n
Aproximant w i

El sistema vocàlic de les llengües guahibanes generalment inclou tres vocals tancades i tres vocals obertes /i, i, o; e, a, o/.

Morfologia[modifica]

Les llengües guahibanas són aglutinants amb tendència a ser polisintètiques. Tal com passa en moltes llengües de l'Amazònia septentrional les arrels admeten un sol prefix, encara que admeten cadenes de diversos sufixos. Una característica inusual de les llengües guahibanas és que tenen supletives per a singular i plural:

bexuba 'matar (objecte: singular)' = 'matar un X'
juteba 'matar (objecte: plural)' = 'matar diversos X'

Comparació lèxica[modifica]

Els numerals en diferents llengües guahibanas són:[12]

GLOSA Nord Central Sud PROTO-
GUAHIBANO
Hitnü
(macahuán)
Sikuani
(guahibo)
Playero Cuiba Guayabero
'1' ken(ú) kaenːe ompá-wa kəwa káe- *kewa-n
'2' penakuéčabe anihanːebehe
nawanːebehe
nahúa-wa-behe nakúeyatabe kolói- *nakue-behe
'3' hóbehe akweyabi
ponːebehe
penayanachí-wa akoibi
xóyobe
pamóp- *akweybi(?)
'4' ánabe kwatro
ponːebehe
nahúa-
mátaxiyo-behe
nakuéyatabe
xóyobe
pamchál-
'5' itsa-hokéha kinko
ponːebehe
pihía-wa cinco
xóyobe

Referències[modifica]

  1. Ethnologue report for language code - Macaguán
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Adelaar, 2004.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 3,7 3,8 3,9 DANE «Población Indígena de Colombia». Censo 2018. Departamento Nacional de Estadística, 16 de septiembre de 2019, 2019 [Consulta: Consultado el 28 julio 2020].
  4. Anatole V. Lyovin (1997). An Introduction to the Languages of the World. Oxford: Oxford University Press, pp. 336. ISBN 0-19-508116-1.
  5. Ethnologue report for language code - Guahibo
  6. Peter Austin (2008). One thousand languages: living, endangered, and lost. Los Angeles: University of California Press, pp. 213, ISBN 978-0-520-25560-9.
  7. 7,0 7,1 7,2 INE, Cens 2011. Caracas.
  8. Eberhard, David M., Gary F. Simons, and Charles D. Fennig (eds.). 2020. Playero. Ethnologue: Languages of the World. Twenty-third edition. Dallas, Texas: SIL. Consultado el 223 de agosto de 2020.
  9. Ethnologue report for language code - Cuiba
  10. Ethnologue report for language code - Guayabero
  11. Ortiz, Sergio Elías. «Churuya». A: Historia Extensa de Colombia I. 3. Ediciones Lerner, 1965, p. 99. 
  12. «Guhiban Numerals (Eugene Chan)». Arxivat de l'original el 4 de setembre de 2011. [Consulta: 4 juny 2012].

Bibliografia[modifica]

  • Adelaar, Willem. The Languages of the Andes. Cambridge University Press, 2004. ISBN 978-0-521-36275-7. 
  • Criswell, Linda L. 1992: "La familia lingüística Guahibo"; Artículos en Lingüística y Campos Afines 11. Lomalinda: Editorial Townsend.
  • Keels, Jack 1984: "Fonología y morfofonología del guayabero"; Sistemas fonológicas de idiomas colombianos V: 85-152. Lomalinda: Editorial Townsend.
  • Rivet, Paul 1948: "La Famille Linguistique Guahibo"; Journal de la Société des Américanistes XXXVII: 191-240.
  • Queixalós, Francisco. Diccionario sikuani-español. CCELA Universidad de los Andes, 1988.