Llengües itàliques
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
| Classificació lingüística | |
|---|---|
|
objecte abstracte llenguoide llengua llengües humanes llengües euroasiàtiques llengües indoeuropees | |
| Subdivisions | |
|
llengües latino-falisques llengües oscoúmbriques venètic | |
| Codis | |
| Codi Glottolog | ital1284 |
 | |
Les llengües itàliques són un grup centum de les llengües indoeuropees. Està subdivit al seu torn en dues branques més: la sabèl·lica (osc-úmbrica) i la llatino-falisca (on es va originar el llatí, origen al seu torn de totes les llengües romàniques). Hi ha documents escrits d'aquestes llengües que daten del segle VI aC. (Inscripció de Duenos)
Els idiomes més rellevants d'aquesta branca, a part del llatí, són l'osc (famós per les inscripcions de Pompeia), l'umbre (parlat al nord) i el falisc, una sèrie de llengües sabèl·liques poc documentades del centre d'Italia a més del picè meridional. Algunes d'aquestes llengües, en especial el llatí, presenten una forta influència d'altres llengües parlades a la zona, com ara l'etrusc.
Ja en l'antiguitat, el llatí substituí totes les altres llengües itàliques. En conseqüència, totes les llengües itàliques vives descendeixen del llatí, és a dir, són llengües romàniques. Dit altrament: el grup romànic és la forma viva actual del grup itàlic, que només té sentit invocar des del punt de vista històric.
