Llengües jívaro

Llengües jívaro

Tipus	família lingüística
Ús
Parlants nadius	100.000  (2008 )
Estat	Perú i Equador
Classificació lingüística
llengua humana llengua indígena llengües ameríndies llengües indígenes d'Amèrica del Sud llengües jívaro-capahuanes
Codis
Glottolog	jiva1245

Les llengües jívaro o chicham (també, jívares o shíwaras) són una petita família de llengües, o potser una única llengua aïllada, de la selva amazònica del nord del Perú i orient de l'Equador pels pobles jívaros.

Denominació

´Jívaro o jívaro´ va néixer de la percepció dels estudiosos estrangers, conqueridors i usurpadors dels territoris shuar, pel fet que els seus avis van ser guerrers per la defensa dels seus territoris per tant no es van deixar sotmetre als seus capritxos i cobdícies.

Classificació

Llengües de la família

S'accepta àmpliament que la família de llengües jivaroanas està formada per quatre llengües diferents parlades en l'actualitat, encara que les relacions entre elles són menys clares. Si bé alguns proposen la següent divisió:

• Grup aguaruna (també conegut com Awajún, Awahũn, Awaruna)
  • Aguaruna, parlat en els departaments peruans de Loreto i Amazones. Parlants: 25.000 (1997); 38.300 (2000); 39.000 (2007); 38.000 (2008)
• Grup jívaro (conegut també com Maina, Shuar, Achuar-Shiwiar, Huambisa)
  • Shuar (o jívaro pròpiament dit), el territori del qual està situat a la província equatoriana de Morona Santiago. Parlants: 30.000-32.000 (1997); 46.700 (2000); 47.000 (2008)
  • Achuar-Shiwiar (o Achual), parlat a l'Equador i el departament peruà de Loreto. Parlants: 5.000-5.500 (1997); 5.000 (2008)
  • Huambisa també parlat al departament de Loreto. Parlants: 6.000 (1997); 9.330 (2000); 9.000 (2008)

La veritat és que les llengües jivaroanas semblen ser àmpliament intel·ligibles entre si, i fins i tot alguns parlants d'aguaruna, presumiblement la llengua més divergent de la resta, afirmen que existeix intel·ligibilitat mútua completa amb el wambisa. És per aquesta raó, que alguns lingüistes consideren que totes aquestes varietats són una sola macrollengua o continu dialectal, amb l'aguaruna com el dialecte més divergent. Aquesta divisió es fonamenta en diferent tractament dels fonemes del proto-shiwar r i h, que es confonen en aguaruna però es mantenen diferenciats en les altres tres llengües. A més d'aquestes llengües actualment parlades s'ha conjecturat que algunes llengües extintes com el palta i el malacato, possiblement eren llengües de la família jivaroana sobre la base de la toponímia i unes poques formes lèxiques conegudes, segons criteris purament geogràfiques podríem definir un grup meridional:

• Grup meridional
  • Palta-Xoroca
  • Malacato
  • Xolona-Xiroa (el terme xiroa sembla derivat de *širwa que estaria relacionat amb *šiwar
  • Rabona (?)

El jívaro es parla en els departaments de Loreto i Amazones, al nord del Perú, i a les províncies de Pastaza, Morona Santiago i província de Zamora-Chinchipe, a l'Orient de l'Equador. Té tres varietats: Shuar (també, Shuara), Achuar-Shiwiar (també, Achuara, Achual), i Huambisa (també, Wambisa). Gordon (2005) tracta aquestes varietats com a llengües diferents.

El aguaruna es parla en quatre departaments peruans: Amazones, Cajamarca, Loreto i San Martín.

Les llengües del grup sud s'estenien en el segle XVI en les actuals províncies de Loja i El Oro així com pel departament peruà de Cajamarca.

Parentiu genètic

La llengua palta va ser classificada per Jacinto Jijón y Caamaño cap a 1940, seguit per Čestmír Loukotka com relacionada amb el jívaro. No obstant això, existeix tan poca documentació lingüística que la classificació de la mateixa no resulta possible. Kaufman (1994) afirma que existeix "poca semblança".

La no classificada anomenada candoshi sovint s'inclou en la família jívara (de fet Joseph Greenberg va encunyar el terme Jívaro-Candoshi). No obstant això, el candoshi també ha estat relacionada amb el záparo i el llengües arauac.)

Segons una altra proposta de Jorge Alberto Suárez les llengües jívaro juntament amb les llengües cahuapanes formarien la macrofamília Jívaro-Cahuapana (o Hívaro-Kawapána), segons una classificació incompatible amb la proposta de Greenberg.

Una altra agrupació hipotètica denominada macro-andina, inclouria tant a les llengües Jívaro-Cahuapana, com l'urarina, i a l'extint gününa-këna. Morris Swadesh proposa l'agrupació macro-jívara per a incloure a més a les llengües huarpes. L'agrupació andina de Greenberg esten encara més aquest macro-andí amb nombroses llengües. Aquestes últimes propostes han estat àmpliament criticades i compten amb pocs indicis a favor seu. El següent esquema resumeix aquestes propostes abraçadores:

Andí (Greenberg)	Macro-jívaro (Swadesh) Macro-andí Jívaro-cahuapana llengües jívaro llengües cahuapanes urarina gününa-këna llengües huarpes altres

Descripció lingüística

Fonologia

L'inventari fonològic del proto-jívaro reconstruït per Payne (1981) és similar al sistema fonològic de les llengües jívares modernes:

		Labial	Alveolar	Palatal	Velar	Glotal
Obstruents	Oclusivas	p	t		k
	Africadas		c	č
	Fricativas		s	š		h
Sonorants	No-nasal	w		i	g
	Nasal	m	n		ŋ

• El fonema /g/ (fonèticament aquest so podria haver estat la aproximante vetllar [ɰ]) només es manté en aguaruna on representa una fricativa vetllar /ɣ/, en la resta de llengües modernes el fonema sembla haver desaparegut encara que en transcripcions del segle xix apareixia com a /l/ a vegades /r/: aguaruna hẽ́gã 'casa' es correspon amb el shuar antic citat com héla (en molts textos del segle xix no es marcava la nasalització) i en shuar modern es té simplement hẽ́ã 'casa'.
• L'única diferència amb el sistema consonàntic del shuar és que aquest manca de la sonorante /g/ (aproximante vetllar?) però presenta la sonorante /r/.
• El protofonema /ŋ/ en posició inicial de síl·laba va donar lloc a /r/ (el mateix canvi es dona en achuar i huambisa):

céŋe 'una espècie de mico' > shuar, achuar, huambisa: /cére/ tsére

En aquestes llengües /ŋ/ només es conserva com /ŋ/ només davant de /k/.

L'inventari vocàlic també és relativament simple i directament heretat per les llengües modernes:

	orals			nasals
	anterior	central	posterior	anterior	central	posterior
tancades	i	ɨ	o	ĩ	ĩ	ũ
obertes		a			ã

Gramàtica

Des del punt de vista de la tipologia sintàctica, les llengües jívares semblen mostrar un ordre sintàctic preferent SOV, posseeixen postposicions i en general usen construccions amb el nucli sintàctic situat al final. Els determinants no possessius també al nom. Els pronoms personals (possessius) precedeixen al nom.

Des del punt de vista de la tipologia morfològica són llengües aglutinants i gairebé exclusivament sufijantes. Morfosintácticamente presenten ergativitat escindida segons l'escala de animacidad del subjecte.

A causa de la seva distribució sintàctica i als prefixos que poden prendre les principals classes, no sembla existir distinció entre noms i adjectius. Els noms i adjectius no tenen flexió ni de gènere, ni de número, encara que admeten diminutius per exemple. Els noms i adjectius nus poden ser definits o indefinits, quan opcionalment es poden marcar com definits postponiendo un enclític o un determinant, o anteposant un pronom de tercera persona (com en els següents exemples del shuar):

šuá:ra-ca 'els shuar'

ni páNgi 'ell la.serp.gran' = 'anaconda'

únta nu 'el cap' = 'l'ancià'

En shuar quan un nom fa objecte directe del verb rep la marca -n d'objecte.

El verb és naturalment la part més complicada de la morfologia, en shuar, és el verb, l'estructura bàsica és:

ARREL-DERIVACIÓ-ASPECTE-TEMPS/MANERA-PERSONA-EVIDENCIAL

La derivació inclou sufixos causatius, marcadors de canvi de diàtesi.

Comparació lèxica

Els numerals en les dues llengües jívares són:

GLOSSA	Achuar	Aguaruna	Huambisa	PROTO- SHIWARA
'1'	či-kíčikɪk	ma-kíčik	čikiči	*kíčik
'2'	hímʸɛr	himaŋ	himar	*hímaŋ
'3'	kambátam	kampáːtum	kampatum	*kampátum
'4'	áindʸuk àindʸuk	ipák úsumat	aintuk aintuk
'5'	čikíčikɪk uwɨ̕h amuá	makíčik uwɨ̕há amuá	čikičik uwɨhan amua	*kíčik uwɨhá amwá
'6'	(sɛ́is)	uwɨhá makíčik ihúk	čikičik uwɨhan amua iraku	*uwɨhá + 1
'7'	(siɛ́ti)	uwɨha himáha ihúk	himaɾ uwɨhan amua iɾaku	*uwɨhá + 2
'8'	(úču)	uwɨha kampáːtum ihúk	kampatum uwɨhan amua iraku	*uwɨhá + 3
'9'	(nuívi)	uwɨha ipákusumat ihúk	ipak usumak	*uwɨhá + 4
'10'	mai uweh amuá	uwɨha maj amwá	hímaŋa uwɨhan amua	*himara uwɨhá amwá

Els termes entre parèntesis són préstecs de l'espanyol.

Reconstrucció

Proto-shuar

El proto-shuar reconstruït dels idiomes shuar, achuar, aguaruna, i huambisa per Payne (1981):

№	GLOSSA	PROTO- SHUAR
1	canya de sucre	*pagaata
2	huangana	*páki
3	tapir, sachavaca	*pamáu
4	pedra suau; roques	*pámpa
5	piranya; carib (peix)	*páni
6	boa	*pangki
7	fer amb fusta	*papá-
8	bassa	*pápangku
9	ger niu	*pásu-
10	pis	*páta
11	cansar-se	*pimpí-
12	gavilà	*pínchu
13	plat de fang	*piníngka
14	avispa peitaa	*piyu
15	lateralment; costat	*pee
16	llit	*pegáka
17	ple	*pigákuu
18	posar ous	*petsá-
19	vestit	*pee-tái-
20	llampec	*pééma
21	enredar	*pempé-
22	enroscar	*pénu-
23	bo o agradable	*péngkenga
24	gripau	*puwáchi
25	pàlid	*putsu
26	quedar	*puhá-
27	blanc	*púhu
28	òliba	*púmput(u)
29	tancar els ulls	*pusá-
30	saba	*púwa-
31	granota	*puwínta
32	arpó	*púya
33	dir	*ta-
34	venir d'avall	*ta
35	treballar	*ta(ká-)
36	carregar en la mà	*taka-
37	guacamai; groc	*takúmpe
38	llis	*taménga
39	hamaca	*támpu
40	estera	*tanísha
41	canya brava	*tangkána
42	domesticat	*tangku
43	taula en què es fan olles	tátangki
44	picot	tatashama
45	corona	tawáasa
46	genoll	tikíshi
47	fil per a amarrar vestit	tingingkása
48	grill	tingkisháapi
49	nou de la gola	títi
50	alacrà	titíngki
51	poll	téma
52	tenir frisança; està irritat	tengé-
53	ficar-se al llit	tepa-
54	mosca	téte
55	embussar	tuhí-
56	caiguda d'aigua	túna
57	esgarrapa noia	túnchi
58	volta del riu	tuniku
59	aljaba (carabassa en què es guarda cotó)	túnta
60	arc de Sant Martí	tungkiyángka
61	huacara-pona, chonta	tuntúwampi
62	tambor	túntuwi
63	esquena	tuntúpe
64	desfer	tunga-
65	laringe; nou de la gola	tungú
66	bejuco	káapi
67	mosca petita	kaape
68	duro	katsúngama
69	oblidar	kahi-
70	enutjar	kahé-
71	germana de dona	kai
72	carbó	kái
73	fort	kaka-
74	podrit	ca(ca-ngú)
75	atapeït; ple	káki
76	comején	kámau
77	dormir	kana-
78	somni	kángi
79	boquichico (peix)	kángka
80	barb	kangkáhi
81	arrel	kangkápe
82	lladre	kása
83	agutí, paca	(k)ásha(i)
84	nit	káshi
85	demà	kashíni
86	penis	káta
87	travessar el riu	katít-
88	ratolí	katipi
89	ajuntar-se molts	kau-na-
90	podrit	kaú-
91	lloro	kawáu
92	pedra	káya
93	tarda	kiyánga
94	peix	kihínu
95	fosquejar; dia	kinta
96	perico	(kí)ngusa
97	tenir set	kitá-
98	bambú	kéngku
99	tucà	kénguwa
100	nafra	kuchápa
101	zarigüeya	kuhánchama
102	cama	kuhápe
103	esquirol	kunámpe
104	animal	kúntinu
105	braç	kúntu
106	pensatiu	kúntutsa
107	coll	kuntúha
108	el temps d'engreixar; grassa	kúntu-ca
109	fer olor	kuntuú-
110	paludisme	kúngamaka
111	porc espí	kúngu
112	caragol de terra	kúngku
113	tortuga	kungkuwíma
114	ungurahui (palmera)	kungkúki
115	formiga	kúpita
116	nafra	kuwíma
117	orella	kuwíshi
118	pava	kúyu
119	baixar	ku (yú-)
120	sa; sanar	tsaga-
121	tabac	tsaangku
122	sogra	tsatsa
123	punta	tsaká-ngi-
124	fang	tsakúsa
125	madurar; plàtan madur	tsamá-, tsamáu
126	dit	tsánga
127	carabassa	tsápa
128	començar el dia	tsa(wá-)
129	verí	tségasa
130	freda; tinc fred	tse(tsé)-
131	córrer	tséke-
132	dard	tsétsaka
133	aranya	tsénge
134	tucà	tsukangkáa
135	riu avall	tsu(mú-)
136	caragol de riu	tsúntsu
137	arrencar	tsu(ngí-)
138	tallar	tsúpi-
139	curar	tsuwá-
140	calent	tsuwenga
141	estrènyer	cha-
142	pont	cháka
143	canastra	changkína
144	yarina (palmera)	chápi
145	parlar	chi(chá)
146	oreneta	chinímpi
147	canyís gran	chingkána
148	ocell	chíngki
149	llenya	chíngkimi(n)
150	mico machín	chénge
151	gallinazo	chuwángka
152	colze	chungk(úni)
153	mullar-se	chupi-
154	bufó vedat; choro (mico)	chúu
155	cunyat d'home	sái
156	pela, escorça	saepe
157	eruga (cuc)	sápi
158	chorrito d'aigua	sása
159	escuma	sáu
160	donar; vendre	la seva-
161	epidèmia, tos	sungkúnga
162	barba	súsu
163	coixejar	sutu-
164	matinada; medionoche	suwa-
165	pulmons	(el seu)wách(i)
166	coll	súwe
167	rata d'aigua	shakuwa
168	alegre, bé	shiinga
169	fletxa	shikí (la teva)
170	colom	shimpa
171	cantar	shi(ná-)
172	chonta (palmera)	shíngki
173	aixafar, omplir, empènyer	shíta-
174	enemic; gent	shuwánga
175	armadillo	(sh)ushu(wi)
176	panerola gran	shuúta
177	negre	shuwína
178	morir	ha-
179	roba	háanchi
180	mandíbula; boca	hángke
181	cérvol	hápa
182	escombrar; escombra	hapí-
183	candela; ull, foc	hii
184	rostir	hiyá-
185	sortir	hii-na-
186	dos	hímanga
187	ratapinyada	(h)íncham(a)
188	camí, viarany	hínta
189	fruit; llavor	*hingkai
190	amarrar; lligar	*hingká-
191	arribar; distància, allargar	*hegá-
192	casa	*hega
193	picaflor	*hémpe
194	cabell blanc	*hempee
195	est	*hu
196	agafar	*huú-
197	assecar	*huhú-
198	parir	*húnge-
199	matar	dt.-
200	és suficient	*máakee
201	mico blanc	*machíngku
202	tots dos	*mai
203	banyar	*maí-
204	floripondio	*maikuwa
205	sonall	*mákicha
206	cuixa	*máku
207	iuca	*máma
208	xanquer	*mánchu
209	paujil	*máshu
210	pulmons	*mayái
211	mar	*nayántsa
212	fred	*mícha
213	fregar	*mée-
214	ensumar, pudir; fer olor	*mehé-
215	esquerre; absentar; desviar	*ména
216	ferir, trencar	*mesé-
217	igual	*méteke
218	pedra aspra; roques	*muchíngki
219	olla gran	*muwitsa
220	fumar, xuclar; fum, núvols	*mukú-
221	poll de gallina; puça	*mukútsapa
222	gripau	*mukúntu
223	llet, teta	*múntsu
224	turó, lloma	*múnga
225	cap	*muu(*ké)
226	nom	*naa
227	jove	*nátsa
228	fer coses	*na(*há-*na-)
229	dolor, fer mal	*nahá-*na-
230	dent	*nái
231	esperar	*náka-
232	tajar, esberlar llenya; hender	*naká-
233	imitar; retrat, foto	*naku-
234	peix	*namáka
235	carn	*namángke
236	cuc	*námpicha
237	ballar; borratxo; festí	*nampé
238	volar; ala	*naná-
239	ungla	*nanchíki
240	lluna	*nántu
241	causar, origen	*nangká-
242	llança	*nángki
243	colobra	*nápi
244	vent	*nase
245	ayahuasca	*natéma
246	màscara	*nawátaa
247	peu	*náwe
248	cel	*nayáimpi
249	alt, gran	(*na)*yau
250	ell, ella	*nii
251	rentar	*nihá-
252	front	*nihái
253	ells	*níta
254	pit	*netsépe
255	saber; veritat	*neká-
256	penjar	*ne-
257	aquell	*nu
258	créixer un riu	*nuhá-
259	nas	*núhí
260	ou	*nuhíntu
261	fulla	*núka
262	molt	*núkape
263	mare	*núku
264	sang	*númpa
265	terra	*núngka
266	herba	*nupa
267	maní	*núse
268	dona; esposa; casar-se amb dona	*núwa
269	argila	*núwe
270	buit	*waa
271	perdiu	*waga
272	badallar	*waani-
273	posar-se dempeus	*wahá-
274	cunyat de dona	*wahé
275	veure; trobar	*wai-
276	entrar	*wa(i)-
277	sofrir	*wái-
278	pujar	(*wa)*ká-
279	caminar	wakáe-
280	pava	*wa(*ktse)
281	esperit	(*wa)*káni
282	estómac	*wáke
283	tornar	*waké-
284	ràpid	*wámake
285	bossa	*wámpachi
286	surar	*wampu-
287	turmell; nina	*wánuse
288	ràpid	*wángi
289	què; cosa	*wangí, wangíi
290	brut	*wapíku
291	conill	*wapungúsha
292	maquisapa (mico)	*wáshi
293	parany; estora	*washíma
294	bassa	*wáwa
295	brujear	*wawé-
296	formiga	*wáuma
297	anar	*we-
298	sal	*wée
299	avantpassats	*wéga
300	formiga comestible	*weeka
301	boca, llavi	*wénu
302	esquirol	*wíchingk(i)
303	granota	*wingisáma
304	formiga	*wísuta
305	bruixot, remeier	*wishinu
306	qui	ja
307	germà d'home	(ja)*tsu
308	ajudar	*yai-
309	fregar	*yaká-
310	espatlla	*yakái
311	a dalt	*yakí
312	vedat bufó	*yakúma
313	ara; nou; avui	*yama
314	achiote	*yámp(*iya)
315	guacamai	*yampúnaa
316	carregar a l'espatlla	*yána-
317	llangardaix	*yantánaa
318	parent	*yánuma
319	groc	(i)*angkúu
320	canviar	*yapa-*hí-
321	amarg	*yapáu
322	cara	*yápi
323	ahir; en el passat	*yáu
324	gos	*yawá
325	castigar	*yawí-
326	rata	*yáya
327	menjar	*yu-
328	aigua; ploure	*yúmi
329	nedar	(*yu)*ku-
330	cendra	*yúku
331	núvol; boirina	*yungangkima
332	fruit	*yungángke
333	gemma	*yunkemee
334	fàcil (negatiu)	*yúpi-*chuch
335	no; ser	a-*tsá
336	escriure	*agá-
337	fora	*agá-
338	tambo	*aáka
339	agarrar	*achí-
340	chonta (palmera); miriti, moriche, aguaje	*áchu
341	chacra	*áha
342	tombar	*ahá-
343	nigua	*ahuhu
344	casar-se amb home; espòs	*áishi-
345	verd (fruit)	*áeta
346	baixar-se	*aka
347	cuc	*áka
348	escopeta	*akangun
349	fetge	*akápe
350	pagar; car	*akí-
351	néixer	*akíi-
352	arete, adornar l'orella	*akii-tai
353	manar	*akupe-
354	vostè	*áme
355	budells, intestins	*ampusha
356	mussol; òliba	*ampúsha
357	acabar	*amú-
358	tábano	*anchi
359	acostar-se	*aní-*hi-
360	sentir	*ánta-
361	dibuix	*anu-*ká-
362	lluny	*angá-
363	declivi, pla inclinat, avenc	*angáu
364	lliure	*angkántu
365	tarda	*ángku
366	després	*angúma
367	vell	*angútu
368	cosir	*apá-
369	posar en el sòl	*apú-
370	tot	(a)*shí
371	una altra vegada	*atáke
372	vostès	*átumi
373	aquell	*áu
374	llegir; conversar	*áuhu-
375	pucacunga	*auntse
376	colpejar	*awá-
377	ventilar	*awá-
378	portar	(institutriu-)
379	descansar	*ayá-dt.-
380	bé	*ayu
381	alimentar	(a)*yú-
382	nosaltres	*ii
383	olla	(i)*chí(*naka)
384	excrement	*íha
385	cabdell de palmera; chonta (palmera)	*íhu
386	prestar	*iká-
387	muntanya	*íkama
388	inflar, vomitar	(i)*mu-
389	cuinar	*ina-*ngú-
390	llengua	*inái
391	endins	*inita
392	pèl	*intáshi
393	visitar	*ingá-
394	dejunar	*ihá-*ngu
395	trobar l'un a l'altre	*ingkú-
396	addició, amb tribuir, grup	*ingu-
397	amuntegar	*ingú-
398	tronar	*ipá-
399	achiote	*ipáku
400	callar	*itá-
401	pampanilla d'home	*itípi
402	manera, fàcil	*itú-r-
403	viu	*iwákuu
404	diable	*íwanchi
405	veure	*iyá
406	caure	*iyá-
407	anar davant	*ee-
408	buscar	*ega
409	esmolar	*etsá-
410	sol	(e)*tsa
411	comptar	*etse-
412	encara; últim	*éke
413	asseure	(e)*ké-
414	encendre la llum	*ekéi-
415	llit de dona, la meva esposa	*ekéntu
416	feta fallida; riu	*éntsa
417	carregar a l'esquena	*entsá-
418	cantar	*enge-*sám-
419	carregar	*enké-k-
420	tancar	*epe-
421	cremar	*esá-
422	cert	*éta
423	vespa	*éte
424	nen	*úchi
425	avisar	*uhá-
426	tos	*uhúka
427	extreure; obrir	*ukuwí-
428	os	*ukúnchi
429	germà, germana	*umá
430	acabar de fer	*umí-
431	bufar	(*um)*pú-
432	cridar	*untsú-
433	dret	*untsú
434	ramat, grup; molts	*untsu-*ngi
435	mosca	*únchi
436	puma	*untúchama
437	melic	*úntuchi
438	ploma, pèl	*únge
439	ronsoco	*ungkumiya
440	saliva	(o)*sú(*ki)
441	mancar de carn	*ushu-
442	amagar	*uú-
443	sarbatana	*úume
444	beure	(o)*wá-
445	mà	*uwé(*hi)
446	punyir	*uyú-
447	llúdria	*uy(o)
448	mandrós	*uyúshi

Proto-shuar-candoshi

El proto-shuar-candoshi reconstruït per Payne (1981):

GLOSSA	PROTO- SHUAR-CANDOSHI
sachavaca	*pamaru
piraña	*pani
granota	*puwachi
color mat	*pusr-o/a-
blanc	*pu
òliba	*pumput
dir	*ta-
treballar	*ta-
aranya	*tunchi
carabassa	*tunta
podrit	ca-
boquichico	*kángka
paca	*asha
ull	*katsi
junts	*kayun
podrida	ca-o
lloro	*kawaaru
pesat	*káya
perico	*ngusa
tenir set	*kita-
esquirol	*kunampe
porc espí	*kungu
caragol	*kupungku
baixar-se	k-o/a-
dia	*sra-
verí	*tsepasa
fregeixi	*sre-
a baix	*tsu-o/a-
arrencar	*sr-o/a-
tallar	*tsup-i/a-
estrènyer	*tsitsa-
parlar	*tri-
bambú	*chingkana
colze	*tsungk
mico negre	*chuu
cunyat d'home	*sai-
escorça	*sraepe
barba	*susu
pulmons	*wach
fletxa	*tsiki
cantar	si-
armadillo	*usru
panerola gran	*shuruta
ratapinyada	*incham
xanquer	*mantru
paujil	*mashu
granota	*mukuntu
cap	*muu
fer	*na-
les meves dents	*na-
alt	*yau
aquell	*anu
buit	*waa
porta	*wa
pujar	ca-
pava	*wa
esperit	*kani
bossa	*pampachi
esquirol	*pchingk
bruixot	*wishinu
qui	*cha
germà d'home	*sru-
achiote	*yamp-
llangardaix	*nta...na
guacamai groc	*angku
rata de la muntanya	*yania
alimentar	*yu-
nedar	*ku-
nigua	*asru
òliba	*ampusha
lluny; un altre lloc	*anga-
tot	*shi-
el, ella	*au
pucacunga	*aruntsi
portar	ja-
bé	*ayu
alimentar	*yu-
nosaltres	*ii
olla	*chi-
inflar	m-o/a-
llengua	*nia-
esmolar	*etsa-
sol	*sra-
asseure	*ke-
encendre	*ke-
bufar	*pu
ploma	ungeix
ronsoco	*ungkumiya
salivar	s-o/a-
prendre líquid	*wa-
mà	*uwe
llúdria	*uy

Bibliografia

• Ruth Wise. «12. Small language families and isolates in Peru». A: Alexandra Y. Aikhenvald & R. M. Dixon. The Amazoninan Languages (en anglès). 1ª. Cambridge University Press, 1999, p. 307-340. ISBN 0 521 57021 2. 
• Overall, Simon E. (2007): A Grammar of Aguaruna, tesis doctoral, Research Centre for Linguistic Typology, La Trobe University Bundoora, Victoria 3086, Australia.

Enllaços externs

• Mapa lingüístico de Ecuador
• Mapa lingüístico de Perú