Llengües jívaro

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de llenguaLlengües jívaro
Tipusfamília lingüística Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants nadius100.000 Modifica el valor a Wikidata (2008 Modifica el valor a Wikidata)
EstatPerú i Equador Modifica el valor a Wikidata
Jivaroan-Cawapanan.png
Classificació lingüística
llengua humana
llengües ameríndies
llengües jívaro-capahuanes Modifica el valor a Wikidata
Codis
Glottologjiva1245 Modifica el valor a Wikidata

Les llengües jívaro o chicham[1] (també, jívares o shíwaras) són una petita família de llengües, o potser una única llengua aïllada, de la selva amazònica del nord del Perú i orient de l'Equador pels pobles jívaros.

Denominació[modifica]

´Jívaro o jívaro´ va néixer de la percepció dels estudiosos estrangers, conqueridors i usurpadors dels territoris shuar, degut que els seus avis van ser guerrers per la defensa dels seus territoris per tant no es van deixar sotmetre als seus capritxos i cobdícies.[2]

Classificació[modifica]

Llengües de la família[modifica]

S'accepta àmpliament que la família de llengües jivaroanas està formada per quatre llengües diferents parlades en l'actualitat, encara que les relacions entre elles són menys clares. Si bé alguns proposen la següent divisió:[3]

  • Grup aguaruna (també conegut com Awajún, Awahũn, Awaruna)
  • Grup jívaro (conegut també com Maina, Shuar, Achuar-Shiwiar, Huambisa)
    • Shuar (o jívaro pròpiament dit), el territori del qual està situat a la província equatoriana de Morona Santiago. Parlants: 30.000-32.000 (1997);[4] 46.700 (2000);[8] 47.000 (2008)[7]
    • Achuar-Shiwiar (o Achual), parlat a l'Equador i el departament peruà de Loreto. Parlants: 5.000-5.500 (1997);[4] 5.000 (2008)[7][9]
    • Huambisa també parlat al departament de Loreto. Parlants: 6.000 (1997);[4] 9.330 (2000);[10] 9.000 (2008)[7]

La veritat és que les llengües jivaroanas semblen ser àmpliament intel·ligibles entre si, i fins i tot alguns parlants d'aguaruna, presumiblement la llengua més divergent de la resta, afirmen que existeix intel·ligibilitat mútua completa amb el wambisa.[11] És per aquesta raó, que alguns lingüistes consideren que totes aquestes varietats són una sola macrollengua o continu dialectal, amb l'aguaruna com el dialecte més divergent. Aquesta divisió es fonamenta en diferent tractament dels fonemes del proto-shiwar r i h, que es confonen en aguaruna però es mantenen diferenciats en les altres tres llengües. A més d'aquestes llengües actualment parlades s'ha conjecturat que algunes llengües extintes com el palta i el malacato, possiblement eren llengües de la família jivaroana sobre la base de la toponímia i unes poques formes lèxiques conegudes, segons criteris purament geogràfiques podríem definir un grup meridional:

  • Grup meridional
    • Palta-Xoroca
    • Malacato
    • Xolona-Xiroa (el terme xiroa sembla derivat de *širwa que estaria relacionat amb *šiwar
    • Rabona (?)[12]

El jívaro es parla en els departaments de Loreto i Amazones, al nord del Perú, i a les províncies de Pastaza, Morona Santiago i província de Zamora-Chinchipe, a l'Orient de l'Equador. Té tres varietats: Shuar (també, Shuara), Achuar-Shiwiar (també, Achuara, Achual), i Huambisa (també, Wambisa). Gordon (2005) tracta aquestes varietats com a llengües diferents.

El aguaruna es parla en quatre departaments peruans: Amazones, Cajamarca, Loreto i San Martín.

Les llengües del grup sud s'estenien en el segle XVI en les actuals províncies de Loja i El Oro així com pel departament peruà de Cajamarca.

Parentiu genètic[modifica]

La llengua palta va ser classificada per Jacinto Jijón y Caamaño cap a 1940, seguit per Čestmír Loukotka com relacionada amb el jívaro. No obstant això, existeix tan poca documentació lingüística que la classificació de la mateixa no resulta possible. Kaufman (1994) afirma que existeix "poca semblança".

La no classificada anomenada candoshi sovint s'inclou en la família jívara (de fet Joseph Greenberg va encunyar el terme Jívaro-Candoshi). No obstant això, el candoshi també ha estat relacionada amb el záparo i el llengües arawak.)

Segons una altra proposta de Jorge Alberto Suárez les llengües jívaro juntament amb les llengües cahuapanes formarien la macrofamília Jívaro-Cahuapana (o Hívaro-Kawapána), segons una classificació incompatible amb la proposta de Greenberg.

Una altra agrupació hipotètica denominada macro-andina, inclouria tant a les llengües Jívaro-Cahuapana, com l'urarina, i a l'extint gününa-këna. Morris Swadesh proposa l'agrupació macro-jívara per a incloure a més a les llengües huarpes. L'agrupació andina de Greenberg esten encara més aquest macro-andí amb nombroses llengües. Aquestes últimes propostes han estat àmpliament criticades i compten amb poca evidència a favor seu. El següent esquema resumeix aquestes propostes abraçadores:

Andí (Greenberg)
Macro-jívaro (Swadesh)
Macro-andí

Jívaro-cahuapana

llengües jívaro



llengües cahuapanes




urarina



gününa-këna





llengües huarpes




altres



Descripció lingüística[modifica]

Fonologia[modifica]

L'inventari fonològic del proto-jívaro reconstruït per Payne (1981) és similar al sistema fonològic de les llengües jívares modernes:

Labial Alveolar Palatal Velar Glotal
Obstruents Oclusivas p t k
Africadas c č
Fricativas s š h
Sonorants No-nasal w i g
Nasal m n ŋ
  • El fonema /g/ (fonèticament aquest so podria haver estat la aproximante vetllar [ɰ]) només es manté en aguaruna on representa una fricativa vetllar /ɣ/, en la resta de llengües modernes el fonema sembla haver desaparegut encara que en transcripcions del segle XIX apareixia com a /l/ a vegades /r/: aguaruna hẽ́gã 'casa' es correspon amb el shuar antic citat com héla (en molts textos del segle XIX no es marcava la nasalització) i en shuar modern es té simplement hẽ́ã 'casa'.
  • L'única diferència amb el sistema consonàntic del shuar és que aquest manca de la sonorante /g/ (aproximante vetllar?) però presenta la sonorante /r/.
  • El protofonema /ŋ/ en posició inicial de síl·laba va donar lloc a /r/ (el mateix canvi es dóna en achuar i huambisa):
céŋe 'una espècie de mico' > shuar, achuar, huambisa: /cére/ tsére

En aquestes llengües /ŋ/ només es conserva com /ŋ/ només davant de /k/.

L'inventari vocàlic també és relativament simple i directament heretat per les llengües modernes:

orals nasals
anterior central posterior anterior central posterior
tancades i ɨ o ĩ ĩ ũ
obertes a ã

Gramàtica[modifica]

Des del punt de vista de la tipologia sintàctica, les llengües jívares semblen mostrar un ordre sintàctic preferent SOV, posseeixen postposicions i en general usen construccions amb el nucli sintàctic situat al final. Els determinants no possessius també al nom. Els pronoms personals (possessius) precedeixen al nom.

Des del punt de vista de la tipologia morfològica són llengües aglutinants i gairebé exclusivament sufijantes. Morfosintácticamente presenten ergativitat escindida segons l'escala de animacidad del subjecte.

A causa de la seva distribució sintàctica i als prefixos que poden prendre les principals classes, no sembla existir distinció entre noms i adjectius. Els noms i adjectius no tenen flexió ni de gènere, ni de número, encara que admeten diminutius per exemple. Els noms i adjectius nus poden ser definits o indefinits, quan opcionalment es poden marcar com definits postponiendo un enclític o un determinant, o anteposant un pronom de tercera persona (com en els següents exemples del shuar):

šuá:ra-ca 'els shuar'
ni páNgi 'ell la.serp.gran' = 'anaconda'
únta nu 'el cap' = 'l'ancià'

En shuar quan un nom fa objecte directe del verb rep la marca -n d'objecte.

El verb és naturalment la part més complicada de la morfologia, en shuar, és el verb, l'estructura bàsica és:

ARREL-DERIVACIÓ-ASPECTE-TEMPS/MANERA-PERSONA-EVIDENCIAL

La derivació inclou sufixos causatius, marcadors de canvi de diàtesi.

Comparació lèxica[modifica]

Els numerals en les dues llengües jívares són:

GLOSSA Achuar Aguaruna Huambisa PROTO-
SHIWARA
'1' či-kíčikɪk ma-kíčik čikiči *kíčik
'2' hímʸɛr himaŋ himar *hímaŋ
'3' kambátam kampáːtum kampatum *kampátum
'4' áindʸuk àindʸuk ipák úsumat aintuk aintuk
'5' čikíčikɪk
uwɨ̕h amuá
makíčik
uwɨ̕há amuá
čikičik
uwɨhan amua
*kíčik
uwɨhá amwá
'6' (sɛ́is) uwɨhá
makíčik ihúk
čikičik
uwɨhan amua iraku
*uwɨhá + 1
'7' (siɛ́ti) uwɨha
himáha ihúk
himaɾ uwɨhan
amua iɾaku
*uwɨhá + 2
'8' (úču) uwɨha
kampáːtum ihúk
kampatum uwɨhan
amua iraku
*uwɨhá + 3
'9' (nuívi) uwɨha
ipákusumat ihúk
ipak usumak *uwɨhá + 4
'10' mai uweh amuá uwɨha
maj amwá
hímaŋa uwɨhan amua *himara
uwɨhá amwá

Els termes entre parèntesis són préstecs de l'espanyol.

Reconstrucció[modifica]

Proto-shuar[modifica]

El proto-shuar reconstruït dels idiomes shuar, achuar, aguaruna, i huambisa per Payne (1981):[13]

GLOSSA PROTO-
SHUAR
1 canya de sucre *pagaata
2 huangana *páki
3 tapir, sachavaca *pamáu
4 pedra suau; roques *pámpa
5 piranya; carib (peix) *páni
6 boa *pangki
7 fer amb fusta *papá-
8 bassa *pápangku
9 ger niu *pásu-
10 pis *páta
11 cansar-se *pimpí-
12 gavilà *pínchu
13 plat de fang *piníngka
14 avispa peitaa *piyu
15 lateralment; costat *pee
16 llit *pegáka
17 ple *pigákuu
18 posar ous *petsá-
19 vestit *pee-tái-
20 llampec *pééma
21 enredar *pempé-
22 enroscar *pénu-
23 bo o agradable *péngkenga
24 gripau *puwáchi
25 pàlid *putsu
26 quedar *puhá-
27 blanc *púhu
28 òliba *púmput(u)
29 tancar els ulls *pusá-
30 saba *púwa-
31 granota *puwínta
32 arpó *púya
33 dir *ta-
34 venir d'avall *ta
35 treballar *ta(ká-)
36 carregar en la mà *taka-
37 guacamai; groc *takúmpe
38 llis *taménga
39 hamaca *támpu
40 estera *tanísha
41 canya brava *tangkána
42 domesticat *tangku
43 taula en què es fan olles tátangki
44 picot tatashama
45 corona tawáasa
46 genoll tikíshi
47 fil per a amarrar vestit tingingkása
48 grill tingkisháapi
49 nou de la gola títi
50 alacrà titíngki
51 poll téma
52 tenir frisança; està irritat tengé-
53 ficar-se al llit tepa-
54 mosca téte
55 embussar tuhí-
56 caiguda d'aigua túna
57 esgarrapa noia túnchi
58 volta del riu tuniku
59 aljaba (carabassa en què es guarda cotó) túnta
60 arc de Sant Martí tungkiyángka
61 huacara-pona, chonta tuntúwampi
62 tambor túntuwi
63 esquena tuntúpe
64 desfer tunga-
65 laringe; nou de la gola tungú
66 bejuco káapi
67 mosca petita kaape
68 duro katsúngama
69 oblidar kahi-
70 enutjar kahé-
71 germana de dona kai
72 carbó kái
73 fort kaka-
74 podrit ca(ca-ngú)
75 atapeït; ple káki
76 comején kámau
77 dormir kana-
78 somni kángi
79 boquichico (peix) kángka
80 barb kangkáhi
81 arrel kangkápe
82 lladre kása
83 agutí, paca (k)ásha(i)
84 nit káshi
85 demà kashíni
86 penis káta
87 travessar el riu katít-
88 ratolí katipi
89 ajuntar-se molts kau-na-
90 podrit kaú-
91 lloro kawáu
92 pedra káya
93 tarda kiyánga
94 peix kihínu
95 fosquejar; dia kinta
96 perico (kí)ngusa
97 tenir set kitá-
98 bambú kéngku
99 tucà kénguwa
100 nafra kuchápa
101 zarigüeya kuhánchama
102 cama kuhápe
103 esquirol kunámpe
104 animal kúntinu
105 braç kúntu
106 pensatiu kúntutsa
107 coll kuntúha
108 el temps d'engreixar; grassa kúntu-ca
109 fer olor kuntuú-
110 paludisme kúngamaka
111 porc espí kúngu
112 caragol de terra kúngku
113 tortuga kungkuwíma
114 ungurahui (palmera) kungkúki
115 formiga kúpita
116 nafra kuwíma
117 orella kuwíshi
118 pava kúyu
119 baixar ku (yú-)
120 sa; sanar tsaga-
121 tabac tsaangku
122 sogra tsatsa
123 punta tsaká-ngi-
124 fang tsakúsa
125 madurar; plàtan madur tsamá-, tsamáu
126 dit tsánga
127 carabassa tsápa
128 començar el dia tsa(wá-)
129 verí tségasa
130 freda; tinc fred tse(tsé)-
131 córrer tséke-
132 dard tsétsaka
133 aranya tsénge
134 tucà tsukangkáa
135 riu avall tsu(mú-)
136 caragol de riu tsúntsu
137 arrencar tsu(ngí-)
138 tallar tsúpi-
139 curar tsuwá-
140 calent tsuwenga
141 estrènyer cha-
142 pont cháka
143 canastra changkína
144 yarina (palmera) chápi
145 parlar chi(chá)
146 oreneta chinímpi
147 canyís gran chingkána
148 ocell chíngki
149 llenya chíngkimi(n)
150 mico machín chénge
151 gallinazo chuwángka
152 colze chungk(úni)
153 mullar-se chupi-
154 bufó vedat; choro (mico) chúu
155 cunyat d'home sái
156 pela, escorça saepe
157 eruga (cuc) sápi
158 chorrito d'aigua sása
159 escuma sáu
160 donar; vendre la seva-
161 epidèmia, tos sungkúnga
162 barba súsu
163 coixejar sutu-
164 matinada; medionoche suwa-
165 pulmons (el seu)wách(i)
166 coll súwe
167 rata d'aigua shakuwa
168 alegre, bé shiinga
169 fletxa shikí (la teva)
170 colom shimpa
171 cantar shi(ná-)
172 chonta (palmera) shíngki
173 aixafar, omplir, empènyer shíta-
174 enemic; gent shuwánga
175 armadillo (sh)ushu(wi)
176 panerola gran shuúta
177 negre shuwína
178 morir ha-
179 roba háanchi
180 mandíbula; boca hángke
181 cérvol hápa
182 escombrar; escombra hapí-
183 candela; ull, foc hii
184 rostir hiyá-
185 sortir hii-na-
186 dos hímanga
187 ratapinyada (h)íncham(a)
188 camí, viarany hínta
189 fruit; llavor *hingkai
190 amarrar; lligar *hingká-
191 arribar; distància, allargar *hegá-
192 casa *hega
193 picaflor *hémpe
194 cabell blanc *hempee
195 est *hu
196 agafar *huú-
197 assecar *huhú-
198 parir *húnge-
199 matar dt.-
200 és suficient *máakee
201 mico blanc *machíngku
202 tots dos *mai
203 banyar *maí-
204 floripondio *maikuwa
205 sonall *mákicha
206 cuixa *máku
207 iuca *máma
208 xanquer *mánchu
209 paujil *máshu
210 pulmons *mayái
211 mar *nayántsa
212 fred *mícha
213 fregar *mée-
214 ensumar, pudir; fer olor *mehé-
215 esquerre; absentar; desviar *ména
216 ferir, trencar *mesé-
217 igual *méteke
218 pedra aspra; roques *muchíngki
219 olla gran *muwitsa
220 fumar, xuclar; fum, núvols *mukú-
221 poll de gallina; puça *mukútsapa
222 gripau *mukúntu
223 llet, teta *múntsu
224 turó, lloma *múnga
225 cap *muu(*ké)
226 nom *naa
227 jove *nátsa
228 fer coses *na(*há-*na-)
229 dolor, fer mal *nahá-*na-
230 dent *nái
231 esperar *náka-
232 tajar, esberlar llenya; hender *naká-
233 imitar; retrat, foto *naku-
234 peix *namáka
235 carn *namángke
236 cuc *námpicha
237 ballar; borratxo; festí *nampé
238 volar; ala *naná-
239 ungla *nanchíki
240 lluna *nántu
241 causar, origen *nangká-
242 llança *nángki
243 colobra *nápi
244 vent *nase
245 ayahuasca *natéma
246 màscara *nawátaa
247 peu *náwe
248 cel *nayáimpi
249 alt, gran (*na)*yau
250 ell, ella *nii
251 rentar *nihá-
252 front *nihái
253 ells *níta
254 pit *netsépe
255 saber; veritat *neká-
256 penjar *ne-
257 aquell *nu
258 créixer un riu *nuhá-
259 nas *núhí
260 ou *nuhíntu
261 fulla *núka
262 molt *núkape
263 mare *núku
264 sang *númpa
265 terra *núngka
266 herba *nupa
267 maní *núse
268 dona; esposa; casar-se amb dona *núwa
269 argila *núwe
270 buit *waa
271 perdiu *waga
272 badallar *waani-
273 posar-se dempeus *wahá-
274 cunyat de dona *wahé
275 veure; trobar *wai-
276 entrar *wa(i)-
277 sofrir *wái-
278 pujar (*wa)*ká-
279 caminar wakáe-
280 pava *wa(*ktse)
281 esperit (*wa)*káni
282 estómac *wáke
283 tornar *waké-
284 ràpid *wámake
285 bossa *wámpachi
286 surar *wampu-
287 turmell; nina *wánuse
288 ràpid *wángi
289 què; cosa *wangí, wangíi
290 brut *wapíku
291 conill *wapungúsha
292 maquisapa (mico) *wáshi
293 parany; estora *washíma
294 bassa *wáwa
295 brujear *wawé-
296 formiga *wáuma
297 anar *we-
298 sal *wée
299 avantpassats *wéga
300 formiga comestible *weeka
301 boca, llavi *wénu
302 esquirol *wíchingk(i)
303 granota *wingisáma
304 formiga *wísuta
305 bruixot, remeier *wishinu
306 qui ja
307 germà d'home (ja)*tsu
308 ajudar *yai-
309 fregar *yaká-
310 espatlla *yakái
311 a dalt *yakí
312 vedat bufó *yakúma
313 ara; nou; avui *yama
314 achiote *yámp(*iya)
315 guacamai *yampúnaa
316 carregar a l'espatlla *yána-
317 llangardaix *yantánaa
318 parent *yánuma
319 groc (i)*angkúu
320 canviar *yapa-*hí-
321 amarg *yapáu
322 cara *yápi
323 ahir; en el passat *yáu
324 gos *yawá
325 castigar *yawí-
326 rata *yáya
327 menjar *yu-
328 aigua; ploure *yúmi
329 nedar (*yu)*ku-
330 cendra *yúku
331 núvol; boirina *yungangkima
332 fruit *yungángke
333 gemma *yunkemee
334 fàcil (negatiu) *yúpi-*chuch
335 no; ser a-*tsá
336 escriure *agá-
337 fora *agá-
338 tambo *aáka
339 agarrar *achí-
340 chonta (palmera); miriti, moriche, aguaje *áchu
341 chacra *áha
342 tombar *ahá-
343 nigua *ahuhu
344 casar-se amb home; espòs *áishi-
345 verd (fruit) *áeta
346 baixar-se *aka
347 cuc *áka
348 escopeta *akangun
349 fetge *akápe
350 pagar; car *akí-
351 néixer *akíi-
352 arete, adornar l'orella *akii-tai
353 manar *akupe-
354 vostè *áme
355 budells, intestins *ampusha
356 mussol; òliba *ampúsha
357 acabar *amú-
358 tábano *anchi
359 acostar-se *aní-*hi-
360 sentir *ánta-
361 dibuix *anu-*ká-
362 lluny *angá-
363 declivi, pla inclinat, avenc *angáu
364 lliure *angkántu
365 tarda *ángku
366 després *angúma
367 vell *angútu
368 cosir *apá-
369 posar en el sòl *apú-
370 tot (a)*shí
371 una altra vegada *atáke
372 vostès *átumi
373 aquell *áu
374 llegir; conversar *áuhu-
375 pucacunga *auntse
376 colpejar *awá-
377 ventilar *awá-
378 portar (institutriu-)
379 descansar *ayá-dt.-
380 *ayu
381 alimentar (a)*yú-
382 nosaltres *ii
383 olla (i)*chí(*naka)
384 excrement *íha
385 cabdell de palmera; chonta (palmera) *íhu
386 prestar *iká-
387 muntanya *íkama
388 inflar, vomitar (i)*mu-
389 cuinar *ina-*ngú-
390 llengua *inái
391 endins *inita
392 pèl *intáshi
393 visitar *ingá-
394 dejunar *ihá-*ngu
395 trobar l'un a l'altre *ingkú-
396 addició, amb tribuir, grup *ingu-
397 amuntegar *ingú-
398 tronar *ipá-
399 achiote *ipáku
400 callar *itá-
401 pampanilla d'home *itípi
402 manera, fàcil *itú-r-
403 viu *iwákuu
404 diable *íwanchi
405 veure *iyá
406 caure *iyá-
407 anar davant *ee-
408 buscar *ega
409 esmolar *etsá-
410 sol (e)*tsa
411 comptar *etse-
412 encara; últim *éke
413 asseure (e)*ké-
414 encendre la llum *ekéi-
415 llit de dona, la meva esposa *ekéntu
416 feta fallida; riu *éntsa
417 carregar a l'esquena *entsá-
418 cantar *enge-*sám-
419 carregar *enké-k-
420 tancar *epe-
421 cremar *esá-
422 cert *éta
423 vespa *éte
424 nen *úchi
425 avisar *uhá-
426 tos *uhúka
427 extreure; obrir *ukuwí-
428 os *ukúnchi
429 germà, germana *umá
430 acabar de fer *umí-
431 bufar (*um)*pú-
432 cridar *untsú-
433 dret *untsú
434 ramat, grup; molts *untsu-*ngi
435 mosca *únchi
436 puma *untúchama
437 melic *úntuchi
438 ploma, pèl *únge
439 ronsoco *ungkumiya
440 saliva (o)*sú(*ki)
441 mancar de carn *ushu-
442 amagar *uú-
443 sarbatana *úume
444 beure (o)*wá-
445 *uwé(*hi)
446 punyir *uyú-
447 llúdria *uy(o)
448 mandrós *uyúshi

Proto-shuar-candoshi[modifica]

El proto-shuar-candoshi reconstruït per Payne (1981):[13]

GLOSSA PROTO-
SHUAR-CANDOSHI
sachavaca *pamaru
piraña *pani
granota *puwachi
color mat *pusr-o/a-
blanc *pu
òliba *pumput
dir *ta-
treballar *ta-
aranya *tunchi
carabassa *tunta
podrit ca-
boquichico *kángka
paca *asha
ull *katsi
junts *kayun
podrida ca-o
lloro *kawaaru
pesat *káya
perico *ngusa
tenir set *kita-
esquirol *kunampe
porc espí *kungu
caragol *kupungku
baixar-se k-o/a-
dia *sra-
verí *tsepasa
fregeixi *sre-
a baix *tsu-o/a-
arrencar *sr-o/a-
tallar *tsup-i/a-
estrènyer *tsitsa-
parlar *tri-
bambú *chingkana
colze *tsungk
mico negre *chuu
cunyat d'home *sai-
escorça *sraepe
barba *susu
pulmons *wach
fletxa *tsiki
cantar si-
armadillo *usru
panerola gran *shuruta
ratapinyada *incham
xanquer *mantru
paujil *mashu
granota *mukuntu
cap *muu
fer *na-
les meves dents *na-
alt *yau
aquell *anu
buit *waa
porta *wa
pujar ca-
pava *wa
esperit *kani
bossa *pampachi
esquirol *pchingk
bruixot *wishinu
qui *cha
germà d'home *sru-
achiote *yamp-
llangardaix *nta...na
guacamai groc *angku
rata de la muntanya *yania
alimentar *yu-
nedar *ku-
nigua *asru
òliba *ampusha
lluny; un altre lloc *anga-
tot *shi-
el, ella *au
pucacunga *aruntsi
portar ja-
*ayu
alimentar *yu-
nosaltres *ii
olla *chi-
inflar m-o/a-
llengua *nia-
esmolar *etsa-
sol *sra-
asseure *ke-
encendre *ke-
bufar *pu
ploma ungeix
ronsoco *ungkumiya
salivar s-o/a-
prendre líquid *wa-
*uwe
llúdria *uy

Referència[modifica]

  1. «Jívaro». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Santiago Utitiaj Paati
  3. Adelaar, 2004, p. 432
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 Anatole V. Lyovin (1997). An Introduction to the Languages of the World. Oxford: Oxford University Press, pp. 339-340. ISBN 0-19-508116-1.
  5. Ethnologue report for language code - Aguaruna
  6. Overall, Simon E. (2007): A Grammar of Aguaruna, tesis doctoral, Research Centre for Linguistic Typology, La Trobe University, pp. 1
  7. 7,0 7,1 7,2 7,3 Peter Austin (2008). One thousand languages: living, endangered, and lost. Los Angeles: University of California Press, pp. 211, ISBN 978-0-520-25560-9.
  8. Ethnologue report for language code - Shuar
  9. Ethnologue report for language code - Achuar-Shiwiar
  10. Ethnologue report for language code - Huambisa
  11. Simon E. Overall, 2007, p. 4
  12. Loukotka (1968) i Torero (1993) han classificat el Rabona com una llengua emparentada amb el Candoshi, encara que la seva classificació definitiva no sembla clara.
  13. 13,0 13,1 Payne, David L (1981). "Bosquejo fonológico del Proto-Shuar-Candoshi: evidencias para una relación genética." Revista del Museo Nacional 45: 323-377.

Bibliografia[modifica]

  • Ruth Wise. «12. Small language families and isolates in Peru». A: Alexandra Y. Aikhenvald & R. M. Dixon. The Amazoninan Languages (en anglès). 1ª. Cambridge University Press, 1999, p. 307-340. ISBN 0 521 57021 2. 
  • Overall, Simon E. (2007): A Grammar of Aguaruna, tesis doctoral, Research Centre for Linguistic Typology, La Trobe University Bundoora, Victoria 3086, Australia.

Enllaços externs[modifica]