Llengües karirí

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de llenguaLlengües karirí
Tipusfamília lingüística Modifica el valor a Wikidata
Ús
EstatBrasil Modifica el valor a Wikidata
Kariri languages.png
Classificació lingüística
llengua humana
llengües ameríndies
llengües macrogê Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-3kzw Modifica el valor a Wikidata
Glottologkari1254 Modifica el valor a Wikidata

Les llengües karirí, sovint considerades com a dialectes d'una única llengua, són un grup de llengües extintes, parlades al Brasil fins a la meitat del segle XX. Actualment els 4000 kariris que encara formen part del grup ètnic són monolingües en portuguès, encara que alguns pocs coneixen frases comunes i noms de plantes medicinals en la llengua original.

Classificació[modifica]

Les quatre llengües karirí conegudes són:

  1. el Kipeá (Quipea, Kirirí, Karirí Xokó, Xukurú-Karirí) (NE Bahia, Sergipe, grup ètnic: 1830 persones)
  2. el Kamurú (Camuru) (E Bahia)
  3. el Dzubukuá (Dzubucua) (illes del riu São Francisco al N Bahia)
  4. el Sabujá (Sapoyá o Pedra Branca) (Centre de Bahia)

Existeix descripcions gramaticals breus del Kipeá i el Dzubukuá, per al Kamurú i el Sabujá es conserven només llistes de vocabulari.

Ribeiro va establir mitjançant l'anàlisi morfològica que existeix un parentiu probable amb les llengües gê, per la qual cosa usualment es considera que les llengües karirí constitueixen una branca de la macrofamília macro-gê. Greenberg les considera emparentades amb les llengües tupí, sobre una base molt feble en una classificació àmpliament rebutjada.

Els noms Xokó i Xukurú poden resultar confusos perquè s'han aplicat a llengües i pobles diferents del NE del Brasil.[1]

Descripció lingüística[modifica]

Les llengües karirí difereixen de manera important de la resta de llengües macro-yê quant a la sintaxi. Mentre que gairebé totes les branques de la família macro-yê són llengües de nucli final i per tant tenen ordre SOV, tenen postposicions i el posseïdor precedeix al posseït; en les llengües karirí l'ordre predominant és VOS (encara que existeixen nombrosos casos de VSO), existeixen també preposicions i no sempre es tenen nucli final.[2]

Un fet interessant del karirí xokó o kipeá és que sembla ser l'única excepció testimoniada d'una llengua amb verb inicial que té negació postverbal:[3][4]

netso-kié di-dè i-ña
ser.vist-NEG la seva-mare 3SG-per
'La seva mare no va ser vista per ell'

Vocabulari[modifica]

Loukotka (1968) va llistar els següents ítems bàsics de vocabulari del karirí.[5]

glossa Quipea Dzubucua Sapuya Kamurú
orella beñe beñé penix benyen
dents dza dza zah
llengua nunu nunú nunü nunuh
amísa musang musoé musang
aigua dzu isú dzú dzu
pedra kro kro kro
sol ukie uxe uché uchih
lluna kayaku kayakú gayakú gayakúh
estrella bati bathü bathü batthüh
arbre bewó tsi tsui
tabac badze paewi poyú
pot ruñu

Referències[modifica]

  1. Alain Fabre 2005- Diccionario etnolingüístico y guía bibliográfica de los pueblos indígenas sudamericanos. Entrada para: Xocó, Xucurú-Karirí y Carirí-Xocó
  2. A. Rodrigues, 1999, p. 187
  3. M. S. Dryer, 1988, p. 96
  4. exemple: Adam, 1897, p. 29
  5. Loukotka, Čestmír. Classification of South American Indian languages. Los Angeles: UCLA Latin American Center, 1968. 

Bibliografia[modifica]

  • Adam, Lucien. Matériaux pour Servir à l'Etablissement d'une Grammaire Comparée des Dialectes de la Famillle Kariri. París: Bibliothèque Linguistique Américaine (Vol. 20), 1897. 
  • Ribeiro, Eduardo. (2002) 'O marcador de posse alienavel em Kariri: um morfema macro-je revisitado'. Revista Liames, 2: 31-48.
  • Rodrigues, Ayron D. «6. Macro-Jê». A: Alexandra Y. Aikhenvald & R. M. Dixon. The Amazoninan Languages. 1ª. Cambridge University Press, 1999, p. 165-206. 
  • Dryer, Matthew S. «Universals of negative position». A: Studies in Syntactic Typology. Amsterdam/Philadelphia: John Benjamins Publishing Company, 1988, p. 93-124. 

Enllaços externs[modifica]