Llengües karirí

De Viquipèdia
Infotaula de llenguaLlengües karirí
Tipusfamília lingüística Modifica el valor a Wikidata
Ús
EstatBrasil Modifica el valor a Wikidata
Kariri languages.png
Classificació lingüística
llengua humana
llengües ameríndies
llengües macrogê Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-3kzw Modifica el valor a Wikidata
Glottologkari1254 Modifica el valor a Wikidata

Les llengües karirí, sovint considerades com a dialectes d'una única llengua, són un grup de llengües mortes, parlades al Brasil fins a la meitat del segle XX. Actualment els 4000 kariris que encara formen part del grup ètnic són monolingües en portuguès, encara que alguns pocs coneixen frases comunes i noms de plantes medicinals en la llengua original.

Classificació[modifica]

Les quatre llengües karirí conegudes són:

  1. el Kipeá (Quipea, Kirirí, Karirí Xokó, Xukurú-Karirí) (NE Bahia, Sergipe, grup ètnic: 1830 persones)
  2. el Kamurú (Camuru) (E Bahia)
  3. el Dzubukuá (Dzubucua) (illes del riu São Francisco al N Bahia)
  4. el Sabujá (Sapoyá o Pedra Branca) (Centre de Bahia)

Existeixen descripcions gramaticals breus del Kipeá i el Dzubukuá. Del Kamurú i del Sabujá, només se'n conserven llistes de vocabulari.

Ribeiro va establir mitjançant l'anàlisi morfològica que existeix un parentiu probable amb les llengües gê, per la qual cosa usualment es considera que les llengües karirí constitueixen una branca de la macrofamília macro-gê. Greenberg, d'altra banda, les considera emparentades amb les llengües tupí, tot i que la seva hipòtesi no rep tant de suport com la de Ribeiro.

Els noms Xokó i Xukurú poden resultar confusos perquè s'han aplicat a llengües i pobles diferents del NE del Brasil.[1]

Mapa del territori tradicional dels Kariri

Varietats[modifica]

Seguidament hi ha un llistat de les llengües i dialectes llistats per Loukotka (1968), inclosos alguns noms de varietats no atestades.[2]

  • Kariri / Quipea / Cariri - parlat originalment a la Serra dos Velhos, a l'estat de Paraíba i més tard a Missão Velha, Missão Nova, Milagres, Crato, i altres, als estats de Paraíba, Pernambuco i Ceará.
  • Kiriri / Dzubucua / Quiriri - parlat originalment a les illes del riu São Francisco prop de Cabrobó, a l'estat de Pernambuco.
  • Sapuyá / Sabuya - originalment parlat a la Serra Chapada i més tard a Caranguejo, a l'estat de Bahia.
  • Kamurú - parlat originalment al riu Pardo i a Pedra Branca.

Varietats no atestades:

  • Iñamum - parlat a l'illa Inhamum, al riu São Francisco, a l'estat de Pernambuco.
  • Quesque - parlat al riu Pajeú, a l'estat de Pernambuco.
  • Abacatiara - parlat en una illa del riu São Francisco, també a l'estat de Pernambuco.
  • Icozinho - parlat a la confluència del riu Salgado amb el Jaguaribe, a l'estat de Ceará.
  • Icó - parlat als rius Salgado, Piranhas i Peixe, a l'estat de Ceará.
  • Calabaça - parlat al riu Salgado, a l'estat de Ceará.
  • Cariú - parlat als rius Cariús i Bastiões, a l'estat de Ceará.
  • Corema - parlat al riu Piancó, a l'estat de Paraíba.
  • Jucá - parlat al sud del riu Jaguaribe i prop de l'Arneiroz, a l'estat de Ceará.
  • Ichú / Ansus - parlat a prop dels aiguaneixos del riu Salgado, a l'estat de Ceará.
  • Ariú / Peba - parlat als rius Piranhas i Sabugi, a l'estat de Paraíba.
  • Bultrin - parlat a la Serra da Borborema, a l'estat de Paraíba.
  • Quixexeu - parlat al riu Jaguaribe, a l'estat de Ceará.
  • Quixelu - també parlat al riu Jaguaribe, a l'estat de Ceará.
  • Aracapa - parlat a l'illa Aracapa, al riu São Francisco, a l'estat de Pernambuco.
Pobles indígenes de l'estat de Ceará (2008)

El Tumbalalá, una llengua actualment també extingida, sense atestar i sense classificar, conté paraules d'objectes rituals usats en la seva religió toré que semblen ser d'origen Karirí, com ara pujá, kwaqui, o cataioba.[3]

Descripció lingüística[modifica]

Les llengües karirí difereixen de manera important de la resta de llengües macro-gê en qüestió de sintaxi. Mentre que gairebé totes les branques de la família macro-gê són llengües SOV, postposicionals i són llengües de nucli final, en les quals el complement d'una frase (ja sigui nominal, verbal, preposicional, etc.) precedeix el nucli de la mateixa frase i, per tant, en construccions possessives el posseïdor precedeix al posseït. Les llengües karirí, en canvi, són majoritàriament VOS (encara que existeixen nombrosos casos de VSO), preposicionals i no són predominantment de nucli final.[4]

Un fet interessant del karirí xokó o kipeá és que sembla ser l'única excepció testimoniada d'una llengua de verb inicial amb negació postverbal:[5][6]

netso-kié di-dè i-ña
ser.vist-NEG seva-mare 3SG-per
'La seva mare no va ser vista per ell'

Vocabulari[modifica]

Loukotka (1968) va llistar els següents ítems bàsics de vocabulari del karirí.[2]

glossa Quipea Dzubucua Sapuya Kamurú
orella beñe beñé penix benyen
dents dza dza zah
llengua nunu nunú nunü nunuh
amísa musang musoé musang
aigua dzu isú dzú dzu
pedra kro kro kro
sol ukie uxe uché uchih
lluna kayaku kayakú gayakú gayakúh
estrella bati bathü bathü batthüh
arbre bewó tsi tsui
tabac badze paewi poyú
pot ruñu

Paraules enregistrades per Wilbur Pickering el 1961 de João Manoel Domingo, habitant de Mirandela, Banzaê, estat de Bahia:

Portuguès Català Kiriri
água aigua soˈdε̨
barriga panxa mudu
cabeça cap kʌ̨sʌˈbu
cachorro gos poiˈo
carne de boi carn de vedella křaˈzɔ
casa casa kɔkɔtataˈpʌ̨ιnˈtεu
cobra serp ˈuʌ̨ŋgiu
dentes dents uiˈsa
fogo foc řuˈɔ infɔiŋkiřiři
fumo fum boˈze
língua llengua ˈtʌ̨naˈdu
mandioca mandioca tokyʌ̨
milho blat de moro paiˈ hεkinikři
milho verde blat de moro verd niˈkři
mulher dona tʌ̨nʌˈzu
nariz nas lʌmbiˈzu
olhos ulls uˈipɔ
onça jaguar kosoˈbu inšiˈato
orelhas orelles kombεˈñuy
papagaio lloro ɔřoɔ
perto a prop křaˈbo
pés peu bʌbεiˈu
sal sal ˈįñʌ̨ñį
sol sol buˈzofɔˈši
sujo brut ikřε
velho vell šiˈbɔ
abóbora carbassa křuñaˈvɔ
(está) alegre (estar) content sιsιˈkři
andar no mato anar a l'arbust dořoˈřo
ave (arapuá) tipus d'ocell kakiki
ave (inambu) tinamú hoiˈpa
batata patata břuziˈřundada
bater (?) colpejar (?) dɔˈpɔ
branco blanc ˈkařai
cachimbo pipa paˈu
camaleão camaleó bodoˈyo
carregado carregat pεdiˈpi
cavalo cavall kabaˈřu
comida gostosa menjar deliciós duˈhε
coxa cuixa ˈkokulˈdu
criação creació buzuřu
cutia dasyprocta foiˈpřu
dedos dits poˈmɔdoˈi
deus déu tuˈpo
dinheiro diners kεiˈu
ema nyandú buˈʌ̨
faca (arco?) ganivet uˈza
feijão mongeta břuˈzohɔˈši
um tipo de fruta un tipus de fruita com
miolo nucli kɔˈpε
gato gat pʌñ̨ ɔ ̨
índio indi ʌ̨ˈį
jabuti tortuga samˈbo
jacu (ave) jacu (au) kakika
joelho genoll kɔkabεkε
maltrapilho persona vestida de parracs hundiřɔ
manco manc uʌnˈtyɔ
melão meló přεˈzεnuda
mentira mentida zoˈpřε
muita gente molta gent dodoˈši
muito obrigado moltes mercès/moltes gràcies buřεˈdu poio
mulher bonita dona bella kařabuˈšε
peba begida bεˈřɔ
peneirar tamisar koha
pessoa amarela persona groga křuaˈřʌ̨
pessoa vermelha persona vermella bεřoˈhε
pestana pestanya pʌ̨nadu
preto negre šεŋˈgε
quadril maluc kaiuˈε
quati coatí ˈbizaui
quente calent daˈsả
raposa guineu/guilla/rabosa iaˈka
raso poc profund ˈtařořo
sacola bossa doˈbε
sene senil bɔdɔkɔpři
surdo sord ˈbεñamu
tamanduá os formiguer iaˈzu
tatu armadillo ˈbuzuku
urubu voltor ˈkikɔ
veado cérvol buko
verdade veritat fiˈzo
à vontade "com (si fossis) a casa" nεˈta
(está) zangado (estar) enfadat pɔkεˈdε

Manlleus[modifica]

glossa Kipeá Dzubukuá altres llengües
mongetes ghinhé guenhie giñá (Kotoxó)
hamaca pité pitta pita (Coroado)
persona negra gorá engorá (Krenák)
aiguamoll pôhô pohok (Maxakalí)
vaca, ramat cradzó cradzo krazo (Masakará)
tabac badzé badze bosé (Coroado)
glossa Kipeá Dzubukuá Tupinambá altres llengües macro-gê orientals
agulla awí abi Maxakalí ãmix
plàtan bacobá pacova Coroado bacóba
persona blanca caraí carai caraíba Iatê klai, Krenák krai
capsa cramemú caramẽmuã
porc domèstic curé curê Krenák kurek
carabassa erumú jurumũ, jeremũ Purí šurumúm ‘potato’
pa miapé miapé
rosari myghý muihi mboýra
oli nhendí nianddi nhandy
banc pycá apycába
pollastre, gallina sabucá dapuca (güyra)ssapucáia
persona negra tapanhú tapwinhiu tapyyiúna Coroado tabañiú, Makoni tapagnon, Malalí tapagnon
persona negra tapyýia Iatê tupia
prostituta tasí itassýra Maxakalí taxunna
diners tayú tayu itajúba Maxakalí tayũmak
déu tupã tupam tupã Maxakalí topa, Krenák kupan, Coroado tupan
sacerdot waré padzuare abaré Maxakalí ãmãnex, Macuni amattèih, Coroado uáre, Masakará ampari
mirall waruá guaruguá
molí de sucre de canya wirapararã ybyrapararánga
arma de foc mbocaba Coroado bokawa
tortilla de manioca mbeju Coroado bišu ‘manioc’
vaca, ramat tapiira Coroado tapira, Malalí tapiet
blat de moro abati Krenák javati
dimoni anhanga, anhangüera Coroado nhawuera
gos jaguara Coroado džoàra
glossa Kipeá Dzubukuá possibles llengües intermediàries Portuguese altres llengües macro-gê
cabra cabará cabara cabará (Tupinambá) cabra
cavall cabarú cavarú (Tupinambá) cavalo Coroado kawarú, Cotoxó cavaró
creu crusá crudzá curussá (Tupinambá) cruz Iatê klusa
dimoni nhewó niẽwo niñavoo (Kapoxó) diabo
paper papera papel Iatê wapela, Coroado tapera


Referències[modifica]

  1. Alain Fabre 2005- Diccionario etnolingüístico y guía bibliográfica de los pueblos indígenas sudamericanos. Entrada para: Xocó, Xucurú-Karirí y Carirí-Xocó
  2. 2,0 2,1 Loukotka, Čestmír. Classification of South American Indian languages (en anglès). Los Angeles: UCLA Latin American Center., 1968. 
  3. «Povos Indígenas no Brazil» (en portuguès). [Consulta: 16 juliol 2022].
  4. A. Rodrigues, 1999, p. 187
  5. M. S. Dryer, 1988, p. 96
  6. exemple: Adam, 1897, p. 29
  7. 7,0 7,1 7,2 Ribeiro, Eduardo Rivail «Tapuya connections: language contact in eastern Brazil». LIAMES: Línguas Indígenas Americanas. 9 (1), 2010, pàg. 61–76. DOI: doi:10.20396/liames.v9i1.1463..

Bibliografia[modifica]

  • Adam, Lucien. Matériaux pour Servir à l'Etablissement d'une Grammaire Comparée des Dialectes de la Famillle Kariri (en francès). París: Bibliothèque Linguistique Américaine (Vol. 20), 1897. 
  • Ribeiro, Eduardo. (2002) 'O marcador de posse alienavel em Kariri: um morfema macro-je revisitado'. Revista Liames, 2: 31-48.
  • Rodrigues, Ayron D. «6. Macro-Jê». A: Alexandra Y. Aikhenvald & R. M. Dixon. The Amazoninan Languages (en anglès). 1ª. Cambridge University Press, 1999, p. 165-206. ISBN 0 521 57021 2. 
  • Dryer, Matthew S. «Universals of negative position». A: Studies in Syntactic Typology (en anglès). Amsterdam/Philadelphia: John Benjamins Publishing Company, 1988, p. 93-124. ISBN 90-272-2891-4. 

Enllaços externs[modifica]